• Una trentena de pisters de Grandvalira-Ensisa vetlla per la seguretat abans, durant i un cop tanquen les pistes d'esquí

Seqüència d'una actuació dels pisters davant un ferit en una pista a El Tarter. L'equip arriba, constata la lesió, la immobilitza i seguidament trasllada el ferit Foto: ÀLEX LARA

De bon matí, quan encara no han obert les instal·lacions de Grandvalira-Ensisa, l'equip de Pisters, ajudats pel d'Acollida i Seguretat de Grandvalira-Ensisa, ja estan treballant per vetllar pel bon estat de les pistes. I segueixen treballant un cop obertes. I continuen un cop tancades. És una tasca cíclica, diària, des que va començar la temporada i que no s'aturarà fins aquest dilluns, quan es baixi la paradeta d'aquest hivern 2013-2014.

Tasca de prevenció, per intentar reduir al màxim el risc d'accidents, i d'actuació, un cop ja s'ha produït. Tot coordinat de manera que s'intervingui de la manera més ràpida possible. Quan es produeix un accident, en màxim «cinc minuts» ja acudeix al lloc dels fets l'equip de pisters i, seguint un protocol mèdic d'actuació, en pocs minuts més ja se l'està baixant per les pistes en trineu, en barqueta, o en moto, per portar-lo a la consulta on serà tractat o per traslladar-lo a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell.

El ritual diari és el següent. «Cada matí, controlem les pistes i donem l'ok per a la seva obertura, si no ho fem, no s'obren», explica l'equip de pisters. Controlen que no hi hagi sots, plaques de gel, pedres, xarxes de seguretat caigudes, o d'altres elements que dificultin les baixades dels esquiadors. Un cop s'obren, «fem patrulles, en una tasca on intervé tota l'estació». Finalment, a les cinc quan es tanca, és el moment «d'escombrar» totes les pistes de dalt a baix, per assegurar-se al 100% que no hi ha cap esquiador perdut o lesionat, així com material. Fins a deu persones per sector realitzen aquesta tasca. En el cas que hi hagi esquiadors practicant randonnée, «se'ls informa que les pistes es tancaran i que poden començar a passar màquines».

Malgrat tot aquest control, els accidents no es poden evitar. Hi són, sobretot «els dies amb un sol més radiant i amb millors condicions de neu» ja que la gent perd una mica la por, es deixa anar «i van més a fons», exposa el cap d'Acollida i Seguretat de Grandvalira-Ensisa, Patrick Pignon. El seu equip actua en coordinació amb els pisters i treballa sobretot fent tasques de prevenció. Controlant i tallant males conductes. Baixades temeràries, persones que esquien èbries o amb els cascos escoltant música són accions que poden acabar amb la retirada del forfet, i fins i tot amb una sanció.

Però tornem als accidents. Quan n'hi ha un, tot va molt ràpid, molt mecanitzat. L'accidentat, o algun dels seus acompanyants, avisa de la seva situació i posició a Grandvalira. És el domini qui es posa en contacte amb l'equip de pisters. En funció de la gravetat percebuda, s'hi desplaça un integrant de l'equip, dos, tres, o fins i tot un metge si es considera que la situació és molt greu (a banda de que tots els pisters tenen formació en primers auxilis i socorrisme). Sigui quin punt sigui de l'estació, estigui en una pista verda fàcil, estigui en una pendent abrupta fora pistes, la intervenció fins al lloc dels fets no sobrepassa uns pocs minuts. En el cas de Soldeu-El Tarter hi ha quatre punts de permanència de pisters repartits estratègicament per poder tenir accés ràpid a totes les zones de les instal·lacions.

Tal i com destaca Pignon, a Grandvalira es rescata a tothom. «Estigui a la pista, estigui fora de la pista, l'evacuació és gratuïta». I encara que porti esquís o hagi decidit anar a fer una excursió. Després ja es gestiona el tema de si portava o no assegurança amb el forfet, o si disposa d'assegurança mèdica personal.

Ignacio Garcia, adjunt de Pisters de Grandvalira-Ensisa, és un d'aquests integrants de l'equip encarregat de vetllar per la seguretat de la pista. Explica que les lesions més comunes són «als genolls, als turmells i als canells». Durant la intervenció al lesionat, també fan molta tasca de psicologia per calmar-los. Tot va molt ràpid. Detecten la lesió i la immobilitzen. Seguidament es posa al ferit a un trineu, que llisca, per fer un trasllat ràpid. Si la lesió és una mica greu, són dues persones les que traslladen al pacient amb una barqueta per tal que no s'entri en contacte amb el terra, o fins i tot ajudats per una moto de neu. Els casos més greus poden requerir de l'arribada d'un helicòpter.

L'equip de pisters de Soldeu-El Tarter el configuren una trentena de persones. És tot molt vocacional. Són amants de la neu i són amants també de què tot es desenvolupi sense incidències. Han vist lesions de tots colors i rescats també de tots colors. Per això, per sobre de tot, el que ha d'imperar en aquestes actuacions és la tranquil·litat.

Acabar amb els punts negres

Fins al darrer dia, aquest dilluns, que tanquin pistes. Llavors respiraran alleugerits. O no. Perquè ja en breu comença el treball perquè la temporada vinent encara sigui més segura que la darrera. Així ho explica el director tècnic de Grandvalira-Ensisa, Enric Barbier: «Ens posem mans a l'obra per preparar les pistes per l'any vinent. Identifiquem punts negres i treballem per eradicar-los», traient roques, tallant arbres, etc. D'aquesta manera, poc a poc, deixen un panorama més segur en el paisatge blanc de l'esquiador. En definitiva, que només s'hagi de preocupar de baixar, amb nivell o sense. O esquivant d'altres practicants. I si passés alguna cosa, almenys queda la tranquil·litat que, en vora cinc minuts, algú el vindrà a salvar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.