• Gil diu que es vol canviar el paper dels comuns per la porta del darrera

El Comú de Sant Julià ha acordat ahir per unanimitat demanar al Consell General la creació d'una taula nacional de treball i debat on hi participin el Consell, el Govern i els Comuns, amb totes les forces polítiques que hi són representades en la seva corresponent proporcionalitat. Aquesta tindria com a objectiu tractar la modificació de la Llei qualificada de competències i de la de transferències.

La cònsol major, Montserrat Gil, va proposar entrar una carta a la secretaria del Consell General per demanar la creació d'una taula nacional de treball i de debat com es va fer el 1992 entre el Consell, el Govern i els comuns per tractar la modificació de la Llei qualificada de competències i la de transferències. En segon lloc va demanar als consellers posposar o deixar pendent fins que hi hagi resposta sobre el primer punt la ratificació de l'acord institucional. El primer va rebre el suport de tots els consellers, després d'incloure al redactat la participació de «totes les forces polítiques representades als comuns en la proporcionalitat adequada».

Segons la cònsol, difícilment la resta de comuns es manifestaran en el mateix sentit i per tant «era bàsic que sortíssim amb un acord conjunt». Per al conseller del grup mixt, Josep Roig, cal el suport de totes les forces representades al Comú perquè sinó «té molts números de no prosperar». Tant Roig com el conseller socialdemòcrata, Rossend Areny, van destacar el fet d'arribar a un acord després de més de dos anys de mandat per tractar-se d'una qüestió «transcendental» encara que la mateixa cònsol va admetre tenir dubtes sobre el futur d'aquesta taula. Si bé el conseller de Socialdemocràcia i Progrés es va mantenir en el «pla idealista» afirmant que «l'única manera de tirar les coses endavant és amb consens de tothom i diàleg», per a Areny amb «els comicis a prop la majoria es vol mullar al mínim» i va lamentar que «els nostres esforços, una vegada estem units, quedaran en no res». Amb tot, van celebrar que «el Comú de Sant Julià ha fet el que havia de fer». Pel que fa al segon punt, mentre els membres de la majoria van acceptar posposar la ratificació de l'acord institucional fins que rebin una resposta a la seva demanda, els de la minoria van votar directament en contra d'aquesta declaració d'intencions. «Quedem a l'espera de la resposta», va afirmar Areny, afegint «però tenint en compte que en la regla d'or no hi treballa la comissió legislativa sinó només els membres de Demòcrates per Andorra ja veiem el tarannà».

De fet, la cònsol va afirmar durant la seva intervenció que «s'aprecien voluntats polítiques encobertes en la negociació perquè es vol canviar el paper dels comuns per la porta del darrera» i sense modificar les lleis que corresponen. I va afegir que «la sensació que queda és d'incertesa tant per la manera com s'han tractat les competències i transferències com per l'elaboració de la Regla d'or». Des del comú lauredià tampoc no veuen clar com es gestionarà el possible creixement de les parròquies si les transferències queden establertes en una quantitat fixa, i si dependrà de la voluntat d'inversió del Govern per poder donar servei als nous habitants o com es repartiran els ingressos del nou marc fiscal. Per això aposten per modificar la Llei qualificada de competències i la Llei qualificada de transferències i no «avançar amb la regla d'or quan aquestes dues lleis no s'han modificar ni treballat».

Gil també va explicar que se'ls informa sobre el nou projecte de llei set dies després de rubricar l'acord, sense disposar del document, ni poder treballar-hi ni coneixent la quantia que suposa per als comuns. I va afirmar que «No podem estar en incertesa contínuament en temes seriosos per al futur del país, ho hem d'afrontar conjuntament, cosa que no estem fent».

Els consellers de la minoria van ser informats del text per la cònsol, un fet que van criticar. «Diu molt de les maneres de fer del Govern i del grup de DA al Consell General», va manifestar Roig. Per la seva banda, Areny va entrar més en el contingut i va considerar que la legitimació del Tribunal de Comptes per inhabilitar polítics per presumpta mala praxis econòmica és una mesura «totalment populista per dissimular un poder executiu autoritari que decideix per ell mateix», va recollir l'ANA.

Per a més informació consulti l'edició en paper.