• El notari Isidre Bartumeu explica en la conferència de la Cerimònia de la Toga el nou dret successori

El notari Isidre Bartumeu. Foto: TONY LARA

El notari Isidre Bartumeu va ser ahir l'encarregat de presentar la proposició de Llei del dret successori, duta terme pel grup parlamentari demòcrata, davant de l'advocacia del país.

Bartumeu va explicar que els objectius d'aquesta Llei són, en primer lloc«donar una regulació completa, sistemàtica i moderna al dret andorrà, enfortint el principi de seguretat jurídica»; en segon lloc «donar resposta als canvis de la societat», tenint en compte que el dret successori andorrà està pensat per unes estructures familiars de fa segles, i també amb situacions convivencials molt diferents.

Segons el notari, els canvis més importants que introdueix la Llei són pel que fa a la crida de la successió intestada. En la Llei del 1989, s'establia que si la persona moria sense deixar testament, per a l'herència primer es cridava els descendents i els seus fills, després ascendents, en tercer lloc els familiars col·laterals fins a cinquè grau, i després el cònjuge sobrevivent. Amb el projecte de Llei aquesta «crida» queda «invertida»: «en el projecte es preveu que en primer lloc hi estiguin descendents i fills de descendents, i després ja sigui cridat el cònjuge sobrevivent». En aquest sentit, «també s'igualen en els drets successoris els casats per matrimoni, els units per unió estable de parella i finalment, les futures unions civils, si és el cas que el projecte tira endavant». .

Finalment, Bartumeu va acabar la seva conferència posant una pregunta a l'aire: «¿Té sentit encara mantenir la legítima o s'ha de reforçar la llibertat del testador per disposar 100% dels seus béns?».

El notari va aclarir que el projecte de Llei de DA manté la legítima, però que diversos corrents actuals estan posant aquest concepte en qüestió.

«El concepte de família ha canviat, a la família de fa 200 anys a Andorra es primava l'hereu amb criteris de masculinitat i primogenitura, avui en dia ja no és així» a més, «cada vegada més en funció del patrimonis els conjugues tenen tendència a anomenar-se hereu els uns als altres». Tots aquests canvis, «s'han de traslladar al món del dret perquè la societat evoluciona».

Per a més informació consulti l'edició en paper.