• Badia espera que l'advocacia espanyola ajudi a l'andorrana a aconseguir «la reciprocitat del tot»

Iamtges de la Cerimònia de la Toga celebrada ahir al Centre de Congressos d'Andorra la Vella. Foto: ÀLEX LARA

la celebració anual dels advocats, la Cerimònia de la Toga, va tenir lloc ahir al Centre de Congressos d'Andorra la Vella. Una festivitat que sovint havia estat emprada per a que l'advocacia del país realitzés les seves reivindicacions, va voler canviar ahir el seu tarannà per ser un dia que «serveixi per donar conèixer el servei que ofereixen els advocats i la nostra professió», va dir el degà del Col·legi d'Advocats, Francesc Badia.

I és que els advocats «a banda de la nostra feina, prestem una sèrie de serveis a la societat que són importants». En aquest sentit, Badia va destacar les consultes gratuïtes que ofereixen cada dimecres al Col·legi d'Advocats i que serveixen per «orientar els ciutadans».

Badia no va donar el nombre concret de consultes, però va subratllar que «tenim sempre ple»; és per aquest motiu que «estem estudiant des de fa uns mesos la possibilitat d'ampliar aquest servei, gairebé duplicar-lo». Això es farà, però, quan el Col·legi canviï de seu social i «disposem de més espai per prestar aquest servei més adequadament». Els quatre temes més comuns sobre els quals els ciutadans van a fer la consulta al servei gratuït són: temes de família (separacions,etc), successions, CASS i laborals. Badia va especificar que, en part, les consultes han augmentat pel context de crisi, «però també és cert que abans de la crisi ja era un servei molt sol·licitat».

A banda del servei gratuït, Badia també va destacar l'assistència lletrada a la Policia, a la Batllia, les defenses d'oficis, les comissions al col·legi d'advocats, etc. «Tot això ho fem amb unes remuneracions molt inferiors al que són les nostres normalment, i s'ha de considerar com una col·laboració amb la societat».

RECIPROCITAT AMB ESPANYA / Tot i no voler centrar-se en les reivindicacions del sector, Badia si va parlar dels problemes que els advocats andorrans tenen per poder exercir a Espanya. Badia va subratllar que «la professió està creixent», ahir es van incorporar 11 nous col·legiats però en el transcurs de l'any han estat uns 15, i «n'hi ha 12 a punt d'incorporar-se», així doncs, «representa un ritme molt alt». Creixent el nombre d'advocats «ens hem de plantejar el fet que aquests puguin anar a l'estranger, i avui, els llocs on anem per formació són França o Espanya», per anar a França no hi ha cap problema, mentre que per anar a Espanya, «és possible arribar-hi a exercir, però després de moltíssimes dificultats, això hem fa pensar que la reciprocitat no existeix del tot i s'ha de replantejar». Badia va explicar que «el tema de la residència és molt complicat, probablement es fa una aplicació no massa bona dels convenis que s'han signat amb Andorra. A més a més, el fet de poder accedir a l'expedient de dispensa de nacionalitat, és un tràmit que no fan els ciutadans espanyols, ni els ciutadans de la Unió Europea, ni els associats a la UE. De manera que no és que se'ns faci cap tracte de favor, tot al contrari».

El col·legi està treballant aquest problema a dos nivells, «amb el Govern, que és conscient d'aquesta situació», i també amb col·laboració amb els òrgans de l'advocacia d'Espanya, «que entén molt millor la nostra postura que l'Administració del seu país». En aquets sentit, Badia va dir que l'advocacia espanyola més aviat està del nostre costat, i pensa que no seria necessari aquest expedient de dispensa. I espero que un dia o altre es manifestaran en aquest sentit, cosa que ens ajudaria».

Per a més informació consulti l'edició en paper.