l'Alexia amb la samarreta que duen els monitors del casal de la Massana. Foto: EL PERIÒDIC

L'Alexia Martos, de 26 anys, aprofita des dels 17 les vacances d'estiu per treballar al casal ‘Esports d'Estiu' de La Massana. L'Alexia va estudiar ciències de l'educació i l'esport a Barcelona, fet que la va obligar a viure durant quatre anys a la Ciutat Comtal, amb el que això ha significat.

– ¿Què és el que feu al casa d'estiu on hi treballes?

– A Esports d'Estiu» ens dediquem a estar pels nens i nenes de la parròquia de les 9h fins les 18h de la tarda amb serveis de menjadors i de patis i fent activitats lúdico-esportives. A més, els divendres els dediquem a fer excursions per la muntanya o escapades fora d'Andorra.

– ¿Per què és útil pels joves estudiants?

– És útil si estudies fora ja que, principalment, és una feina per estudiants, estalvies durant l'estiu per després poder pagar-te pis o despeses que tinguis durant la carrera. Jo ho feia per poder tenir calers i gastar-me'ls en el pis i en oci.

– ¿Consideres adient la forma en què es decideix la forma de triar els monitors?

– Al comú de La Massana la forma en que es decideix qui és monitor és correcta ja que la prova de selecció consisteix en fer un examen de coneixements de la parròquia seguit d'un altre examen amb preguntes i resolució de casos i situacions reals sobre el món de l'educació i el lleure, que és el més necessari.

–¿Què aporta aquesta feina amb els nens més enllà de l'aspecte econòmic?

–Aporta molts punts positius com treballar a l'aire lliure, estar contínuament en contacte amb els infants, aprendre amb ells, les mostres d'afecte són continues... És fantàstic!

– Fa tres anys que vas acabar la carrera i no tens feina estable, ¿com veus la situació dels joves al país?

– La situació és depriment. No tenim cap mena d'estabilitat laboral, assegurança o durada d'una feina. Pel que fa al món de l'educació, des del meu punt de vista, t'ofereixen places vacants o substitucions de llarga durada, de curta o de cap mena segons la sort que tinguis . Això fa que un no pugui tenir constància ni estabilitat. Vivint i estudiant fora del país aprens i vius moltes més coses que després pots aportar al teu país, però no tenim l'oportunitat. És injust!

– Tot i això, fa nou anys que ets monitora.

– No sabem el que ens depara el futur ni el que volen aconseguir amb tot el jovent que acaba carreres. Per sort o per desgràcia en aquest món, sempre ens quedarà els casals d'estiu per poder treballar-hi! H

Per a més informació consulti l'edició en paper.