• Molts estudiants aprofiten l'estiu per treballar i tenir una certa independència econòmica
• Els casals d'estiu és on s'apleguen més joves gràcies a la demanda dels comuns

La monitora, Cristel, amb un grup de nens del casal de La Massana Foto: COMÚ DE LA MASSANA

De nen, l'estiu són aquells tres mesos on llevar-se i vestir-se no vol dir preparar-se per estar sis hores tancat i assegut en una classe. Els petits i no tan petits van acumulant energia de setembre a juny que ha de sortir per una banda o altra. Els pares ho saben, i tenir-los a casa és una bomba de rellotgeria que pot esclatar en qualsevol moment. A més, en la majoria dels casos, per temes de feina també és impossible fer-se'n càrrec tot el dia.

Una de les opcions més concorregudes i amb més èxit arreu són els casals d'estiu. Els comuns ho saben, i ofereixen un ampli ventall de possibilitats durant l'època de vacances escolars per als pares. Això implica també que es necessitin treballadors. Aquí és quan entren a escena els joves.

La majoria de vegades és molt difícil compaginar estudis amb feina. A més, cada cop és més car estudiar, els preus de les matrícules pugen i els del lloguer es mantenen alts. Dependre econòmicament dels pares preocupa, ja no només per la situació de crisi, sinó també per les ganes d'aconseguir una independència econòmica que apropa a aquella llibertat que s'anhela des de l'adolescència.

L'estiu es converteix en l'únic moment de l'any on poden estar disponibles al cent per cent per treballar i guanyar-se uns diners que, en molts casos, representen la única font pròpia d'ingressos.

Les condicions / Des dels comuns saben que oferint casals d'estiu contractant monitors joves se solucionen, temporalment, dos problemes alhora: per una part els pares tenen la tranquil·litat de tenir els fills, durant una bona part del dia, vigilats i a més gaudint; per altra banda es dóna feina i es proporcionen ingressos als estudiants.

Això sí, s'han de complir uns requisits per poder ser monitor. En general a tots els comuns les condicions que es demanen són molt similars. Es premia la majoria d'edat, parlar i escriure correctament el català, disposar del títol de monitor de lleure o estudis relacionats amb el món de l'educació i amb preferència per als residents de cada parròquia amb la nacionalitat andorrana. Hi ha altres variables que sumen punts com disposar del curs en primers auxilis, tenir formació universitària relacionada amb l'àmbit educatiu o social o tenir experiència en activitats esportives i de lleure. A més d'això, els qui es presenten han de passar unes proves escrites de continguts teòrics sobre casos pràctics i sobre la parròquia a la qual es presenten. Els pares poden estar tranquils per l'exigència a l'hora d'escollir el personal i els joves saben que necessiten estar preparats.

A més, els mateixos monitors reconeixen que les condicions econòmiques són molt bones per fer «una feina que acabes gaudint igual que els nens». Tots els comuns ofereixen contractes que van d'un a els tres mesos d'estiu.

Més opcions / Els casals no són l'única opció que s'ofereix als joves. El turisme o la restauració són altres sectors que durant l'època estiuenca estan disposats contractar joves temporalment a través dels comuns. Només a Encamp, per exemple, s'ofereixen llocs de treball al Funicamp, com a ajudants de banders i auxiliars d'administració, cuiners per a les colònies dels més petits, guies culturals o com a atenció al públic a les oficines de Turisme. Pel que fa al número de places que s'ofereixen cobreixen una bona part dels qui es presenten, tot i això encara caldria augmentar l'oferta. Només a Ordino ja es contracten a 14 monitors pel casal d'estiu, sis operaris de neteja de boscos i quatre com a guies turístics. Des del mateix Comú d'Ordino es va confirmar que, tot i la situació econòmica, no hi ha hagut una variació notable entre els joves que es presenten per les feines eventuals que ofereixen.

Estudiar fora / Des del Departament d'Estadísitca, sis de cada quatre unversitaris estudia fora del país, per tant s'ha de pagar una matrícula universitària, un lloguer i el mínim per viure. A més, el 50% ho fan a Espanya. Cal recordar que a Catalunya ocupa el 6è lloc entre les universitats públiques més cares d'Europa, cosa que no ajuda als joves a fer el pas.

Per a més informació consulti l'edició en paper.