• El ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca.

El ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca Foto: TONY LARA

Andorra acaba d'aprovar la segona avaluació del Fòrum Global per a la transparència i l'intercanvi d'informació fiscal de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). Amb tot, la nota encara és justa i l'organisme va donar un any a Andorra per aplicar tota una sèrie de recomanacions. Una tasca que també recau sobre el ministre de Finances, Jordi Cinca, que en aquest cas i per responsabilitat, és l'home de la situació.

– Andorra ha aprovat la segona avaluació (Peer review) del Fòrum Global per la transparència, però cal millorar nota?

– Si, aquest any hem de millorar en el què ens recomanen. També és cert que aquesta qüestió s'ha de contextualitzar perquè passen moltes coses al mateix temps que estem seguint, a més a més, de les avaluacions del Peer review. L'OCDE i el mateix Fòrum Global per a la transparència estan avançant en l'intercanvi d'informació automàtic, no podem eludir aquesta realitat que acabarà afectant el Peer review. També estem negociant amb la UE la directiva de la fiscalitat de l'estalvi i Estats Units està fent pressió perquè tots els països del món adoptin la FATCA, el seu intercanvi automàtic. Són tantes coses a la vegada que és presumible que acabin convergint. Tot això acabarà influint en la manera de tractar i gestionar totes les recomanacions del Peer review. Tinc el sentiment de que algunes recomanacions quedaran obsoletes pels esdeveniments. No obstant això, anem treballant amb la idea de complir com fins ara. El repte era aprovar i a partir d'aquí anar millorant nota. Si en la propera avaluació podem passar del partially compliance al largely compliance, serà més que suficient. Som un país petit i l'OCDE sap que adaptar-nos té un cost i suposa un esforç més considerable que en qualsevol país més gran. Estem ben encarrilats i hem d'estar satisfets.

– Des de l'OCDE també es va dir que Andorra havia progressat molt, tenint en compte que fa només cinc anys no hi havia cap intercanvi d'informació.

–És important que percebin els nostres esforços i que ens considerin un soci lleial i col·laborador. També és important que entenguin el nostre leiv motiv que no deixem d'explicar i d'escriure arreu, la voluntat d'Andorra de ser transparent i avançar és inequívoca, però també és inequívoca la necessitat de que tots els països avancin. Andorra és massa petita i vulnerable. Si volem ser un alumne avantatjat que compleix mentre altres places financeres es queden en estadis anteriors, perdríem competitivitat i quedaríem fora del mercat. No ens ho podem permetre. Per això som ferms defensors del level playing field, tots alhora i en les mateixes condicions. Si això es compleix, Andorra hi serà. Crec que tothom ha entès això.

– La banca ha aprovat l'avaluació sense problemes, no?

–La banca andorrana que fa uns anys es podia mirar amb un cert recel, també ha anat veient que les places financeres de referència com poden ser Suïssa, Luxemburg o Singapur, estan repensant l'oferta i els serveis amb clau de transparència. La banca andorrana també ha fet els deures i s'ha estat preparant en diferents dimensions. D'una banda, s'ha internacionalitzat per no quedar tancada a Andorra i de l'altra, també ha entès que no es tracta de competir només en diferencial fiscal o de preu, sinó que cal competir en servei. Per tant, Andorra com a plaça financera ha de ser una opció real per a la gent que té patrimoni o capital per gestionar i que el vulgui diversificar en les diferents possibilitats que se li ofereixen. I una d'aquestes possibilitats real i fiable ha de ser Andorra. Aquesta és l'aposta.

– En canvi, les empreses compleixen al mateix nivell que la banca, en la presentació dels comptes?

– No, però hem fet un salt qualitatiu important. És un procés lent. La presentació de comptes va iniciar-se el 2009 i ja estem al 2014, però quan mires les xifres de les societats que van presentar els comptes el 2009 i les que ja ho estan fent avui, són més del doble. És un aprenentatge. I insisteixo en que s'està fent molt ràpid perquè no tenim gaires referències properes. Si parléssim amb empresaris espanyols que van viure aquest trànsit en el seu moment, dirien que els va costar molt més.

– Bé per a la presentació de comptes, però el Fòrum Global també es queixava que moltes d'aquestes presentacions eren poc detallades.

– El segon estadi, que no podrem valorar de manera fiable fins d'aquí un parell d'anys, serà el de veure la qualitat de les declaracions. És un tema que vol temps. Seria molt injust i agosarat si ara digués ‘fantàstic les declaracions estan molt ben fetes'. I també seria molt injust si digués ‘és un desastre!' Hem d'analitzar, s'han de fer controls i comprovacions, s'haurà de fer algunes inspeccions i això és el que ens donarà el termòmetre de la qualitat. Però el primer pas, abans de poder avaluar-ne la qualitat, era que tothom presentés els comptes, i això es fa.

– I les comptabilitats?

– El nivell d'informació a través de les comptabilitats és baix, és veritat. I és que quan Andorra va legislar l'obligació de presentar els comptes va obrir la porta a que societats amb un nivell de facturació per sota dels 600.000 euros anuals podessin fer-ne una presentació simplificada sense tota la memòria, sinó amb un balanç, un compte d'explotació i algunes explicacions reduïdes de l'activitat. Quan això ho poses en contrast amb el què seria un informe complert pot semblar poc. Però sempre dic a la gent de l'OCDE que no ens comparin amb l'excel·lència que tenen consolidada alguns països després de dècades de pràctica, sinó que ens comparin amb el què teníem a Andorra fa cinc anys, res.

– O sigui que considera l'avenç important, malgrat la nota rebuda?

– De res a que totes les societats que facturen per sobre dels 600.000 euros estiguin presentant comptes complerts, que moltes d'aquestes societats es sotmetin a auditories, i que totes les petites que és el gruix d'Andorra – on tenim un teixit empresarial de microempresa–, ja estiguin duent una comptabilitat i l'estiguin presentant, considero que és un salt qualitatiu molt més important que no pas el que farem quan tothom ho presenti en un format més complert. El salt important és el que hem fet ara.

– De totes maneres una facturació de menys de 600.000 euros a l'any és la d'una petita empresa arreu.

– Això és claríssim. I compte! Que per poder anar cap a règims simplificats de declaració en els impostos o inclús per poder quedar exempt en la declaració de l'IGI, ens remetem a règims de facturació molt més baixos. Menys de 40.000, menys de 100.000, estem parlant de xifres molt petites. Per això és tan important que, de la mateixa manera que intentem complir amb la comunitat internacional, també expliquem la nostra realitat. Els grans organismes funcionen per estadística pura i hem d'explicar que a Andorra no n'hi prou amb comptar empreses, sinó que cal definir-les. El 80% de les empreses té menys de cinc empleats i d'aquestes el 50% en té un o dos. Aquesta és la nostra realitat, tenim una realitat d'empresa petita, familiar i d'autònoms. Per tant se'ns ha de valorar a partir d'aquests paràmetres. I aquí si que notes que hi ha un gran desconeixement d'Andorra i una gran temptació de posar-la en taules d'estadístiques on el país de sobre té 50 milions d'habitants i el de sota en té 80.

– També se l'equipara amb Suïssa?

– L'equiparació amb Suïssa ve normalment quan es posa l'atenció en el sector financer. En canvi, el sector financer suís és extraordinàriament més gran que el d'Andorra. En nombre d'entitats, recursos gestionats, empleats, en nombre de tot. En presència al món, tot. La comparació de les dues places no és realista però, a més a més, sent una plaça infinitament més gran que la d'Andorra, la dependència del país és menor. Perquè Suïssa també té una indústria desenvolupada i en alguns sectors puntera, com és el farmacèutic o alguns productes de luxe, com ara l'electrònica o la rellotgeria. És un altre món. Suïssa al costat nostre és un petit monstre. Però també hi ha altres petites places que gestionen 10 o 20 vegades més del que es gestiona a Andorra. Som un país atípic, molt petit que té una economia molt focalitzada –amb un pes importantíssim del sector financer– en els sectors comercial i turístic. Tot això ens dóna menys possibilitats, d'aquí la necessitat de l'obertura i de la diversificació econòmiques.

– Perquè diu que el país depèn tant de la banca, si la nostra plaça financera és tan petita?

– El sector financer comprèn un factor que ens fa molt peculiars i és que finança el país al 100%, tant la branca privada com la pública. Això no passa als altres països. El sector públic està finançat per fons internacionals, per emissions de deute públic que es fan en l'àmbit internacional, aquí tot es finança des del mateix lloc. Així si el sector financer només pesa el 20% del PIB a la nostra economia, en alguns aspectes és més determinant que aquest 20%. Si el sector financer tingués un ensurt que afectés la capacitat de finançar l'economia, pública i privada, seria un drama. Els equilibris no són ni millors ni pitjors, però són diferents i s'han de tenir en compte a l'hora de gestionar l'economia del país.

– L'OCDE preveu implementar l'estàndard d'intercanvi d'informació automàtic a l'horitzó 2017, no és un horirzó molt optimista?

– Només adaptar els programes informàtics ja és difícil per a tothom. Ells han posat aquest horitzó, setembre 2017 amb un forquilla que potser pot anar fins al 2018. Trobo normal que l'organisme que està impulsant tot això sigui ambiciós en els objectius, sempre seran a temps de fer marxa enrera. També és veritat que hi ha una sèrie de països del G-5 i del G-20 que estan prement molt perquè això avanci. Més enllà de les dates, la comunitat internacional ha iniciat un camí sense retorn. És el camí de la transparència. La crisi financera, la crisi del deute públic i la crisi econòmica han acabat per tenir un impacte en les persones, i l'han accelerat. Per als països es fa molt difícil justificar retallades i no ser incisius en la necessitat de que tothom compleixi amb les obligacions. Es produeix un xoc d'interessos que fa que els països siguin més exigents i exigeixin a la comunitat internacional d'anar en la mateixa direcció.

– Ens podem apartar d'aquest camí?

– Era una direcció marcada que s'ha accelerat. D'aquesta línia molt ben traçada no se'n apartarà ningú. I és que no deixaran que se'n aparti ningú, per tant, pretendre viure en un món ideal en que ‘tot això no va amb mi', és no viure en aquest planeta. I només cal veure com alguns dels pitonissos que sempre estan posant exemples de que hauríem de ser com no sé qui o no sé el què, han d'anar canviant de país cada vegada que fan una comparació perquè resulta que el país en qüestió diu ‘jo aniré també cap aquí'. Durant molt anys se'ns ha dit que hem de ser com Suïssa, doncs ja ha signat i està alineada en el tema. Singapur, també. Les illes del canal no només han signat sinó que seran early adopters, és a dir, dels primers que ho posaran en pràctica. El món és el que és. El que és intel·ligent no és negar-se a l'evidència, sinó preparar-se.

– La pregunta de moda, què opina del cas Pujol?

– No tenim informació, és un tema judicialitzat i hem de ser respectuosos amb el què hagi de passar. És una qüestió que no afavoreix Andorra que acaba en titulars que la posen en entredit i disminueixen els esforços que està fent.

– El secret bancari està subjecte als acords internacionals?

– Hi ha unes regles per a Andorra i tots els països del món. Les regles que estan instaurades tothom les coneix.

Per a més informació consulti l'edició en paper.