• Passadors, alemanys, fugitius, secrets i rumors, amagats o poc coneguts que van tenir lloc principalment als Pirineus i al Principat durant els anys 1930 i 1940, junts al blog www.pirineosenguerra.blogspot.com

Boris Skossyreff Foto: EL PERIÒDIC

No té res a veure però tot està lligat. El Boris, els quatre polonesos desapareguts, els passadors, Joaquim Baldrich, Eduard Molné i els Forné, i tot acaba tombant al Principat d'Andorra. El periodista Andrés Luengo és qui ho afirma, amb l'autoritat que li atorguen els més de deu anys endinsant-se i donant a conèixer la història d'Andorra i rodalies durant els anys 30 i 40, amb entrevistes úniques als seus protagonistes, i que li van merèixer el premi Tristaina de periodisme el 2013. Luengo va ser dels pioners en interessar-se per aquets període fosc de guerres, entre guerres i postguerres, abans d'ell, poques referències – els articles d'Antoni Forné a la revista Andorra 7 i el llibre Entre el Torb i la Gestapo d'en Francesc Viadiu–; no va ser fins a partir de l'any 2005 que la temàtica va tenir el seu boom amb els llibres de Claude Benet, Roser Porta i Josep Calvet i amb la sèrie que va realitzar TV3 a partir del llibre de Viadiu - no precisament del gust de Luengo, per «avorrida» i per incongruències històriques segons les declaracions de diversos passadors.

¿Per què a Luengo li interessa aquest tema? Ho resumeix clarament en el subtítol del seu blog creat el desembre passat: «perquè admiro els valents, comprenc els covards, i detesto amb tota l'ànima els hipòcrites i els oportunistes (amb el permís de Fernando Savater)». Però, ¿com va començar tot? Qui li va obrir la porta a aquest món mig enterrat i ple de silencis va ser precisament un d'aquests valents, en Joaquim Baldrich, un passador que no havia explicat mai la seva història, i li va explicar a l'Andrés per primera vegada.

És doncs, com no podia ser d'altra manera, aquest excombatent el protagonista de la primera entrada del blog que el periodista va crear el desembre passat www.pirineosenguerra.blogspot.com, un recull de les desenes d'articles que Luengo ha escrit al llarg de deu anys en les diverses publicacions on ha treballat i traduïts al castellà, «perquè es pugui llegir fora de Catalunya i on sigui». Dels primers articles també hi ha una història relacionada amb Baldrich, la de l'Eduard Molné, que ja era coneguda, perquè el van detenir en la única operació documentada de la Gestapo a Andorra l'octubre del 1943, juntament amb quatre polonesos que els havien de passar a Barcelona. Ell va aconseguir l'alliberament, dels altres quatre no se'n va saber mai més res.

El blog, qui avisa no és traïdor i Luengo ho diu en el subtítol, està dedicat preferentment, però no exclusivament a la guerra dels Pirineus, però també s'hi poden trobar històries com la de La guerra d'Ifni, «una guerra que es va ocultar perquè es va mig perdre o perdre completament» i en la qual Luengo s'endinsa a través dels testimonis dels veterans de guerra - de fet, aquestes entrevistes són dels pocs articles inèdits que fins ara hi ha al blog.

Des del desembre del 2013, unes 11.000 visites, «no són ni moltes ni poques, no està malament però no es res de l'altre món». Entre els temes més llegits, algunes sorpreses perquè pensava que ja estaven massa sobats, i d'altres amb poc ressò, Luengo, com no podia ser d'altra manera, discrepa.

Començant pels primers, han despertat molt interès els relacionats amb Boris Skossyreff, el rus que es va autoproclamar rei d'Andorra, «¿ veus?, en contra de les meves expectatives», ara bé, «segurament com que fora d'aquí no és tan conegut té un interès». També la sèrie d'articles a partir del llibre El marqués y la esvástica de la historiadora Rosa Sala Rose, on desemmascara l'escriptor espanyol César González Ruano, un dels gran articulistes dels anys 40 i 50, i que hauria estat un estafador que enganyava els jueus que volien fugir de la França ocupada venent-los passaports falsos amb els quals els francesos els detenien. Sala Rose «especula» que una de les vies que utilitzava era Andorra i intenta demostrar que hi havia dos o tres personatges foscos andorrans involucrats, «però no se'n surt», perquè aquests els van jutjar per presumptament col·laborar amb els alemanys i no els van condemnar, «tantmateix queda l'ombra del dubte».

En canvi, dels que han tingut poca repercussió, «però que és un tema que a mi em sembla molt interessant», és la història del vaixell que durant la II Guerra Mundial va transportar 1.500 alemanys i jueus que s'havien refugiat a Anglaterra quan va començar el nazisme. Com que els anglesos no se'n fiaven de la seva lleialtat, els volien enviar a Estats Units o Canadà. Aquest vaixell, que mai va arribar a port, se'l ha conegut hitòricament amb el nom de SS Andorra Star , però tal com explica l'Andrés Luengo, va succeïr com amb el joc del telèfon, i el nom original era SS Arandora. Però hi ha més! Aquest vaixell va ser enfonsat pel submarí capitanejat per Günther Prien, el fulano que va burlar les defenses angleses, va entrar a la impenetrable base naval Scapa Flow , «una operació èpica! Doncs el mateix tio, és el mateix».

A banda de parlar del que a ell li interessa, hi ha articles de l'Andrés Luengo que han permès descobrir coses tals com la tomba d'en Ken Charney, l'aviador argentí que va lluitar a la II Guerra Mundial. Gràcies a un dels articles sobre aquest personatge, el comú de la Massana va identificar el nínxol on estava enterrat, fins aleshores anònim.

Quan l'Andrés Luengo t'explica totes les històries juntes sembla que narri una novel·la d'espies de la II Guerra Mundial com les del best seller Ken Follett. «Aquí el que passa és que moltes coses estan interconectades, no sé si és casualitat o no, o sóc jo que les vaig lligant de manera tendenciosa» , per exemple: un historiador alemany, Gerhard Lang, escriu la hitòria de Boris i dona els documents de la seva recerca a un arxiu, Luengo els consulta i entre els que parlaven d'Andorra, hi havia el creuament de telegrames entre el consolat britànic a Barcelona,l'ambaixada a Madrid i el Ministeri d'Assumptes Exterior a Londres... i, sorpresa! «en aquests documents sortien els noms dels quatre polonesos capturats per la Gestapo amb en Molne!».

En resum, «la base de tot plegat és que els anys trenta, sobretot els anys quaranta, són segurament el moment de la història universal en que Andorra ha tingut un paper molt modest però molt destacat, perquè va ajudar a passar a centenars i possiblement milers de fugitius de l'Alemanya nazi cap a Espanya, i això, per un país com Andorra, que no era res i menys els anys quaranta, amb 5.000 habitants, li dóna un cert protagonisme, encara que sigui mínim, en la II Guerra Mundial. Un protagonisme que s'ha de recordar i és el que intento».

Per a les properes entregues, Luengo ens portarà un nou personatge d'aquests que tant li agraden, dubtós i fosc de l'Andorra dels anys 30, un tal Andreu Massó, que va manipular i confondre el Consell General i va acabar expulsat. El per què, ens ho explicarà a la nova sèrie d'articles a pirineosenguerra.blogspot.com, i haurem d'estar atents al blog, perquè ara si, seran tots inèdits.

Per a més informació consulti l'edició en paper.