• Cinca busca l'equilibri tot i l'increment de la despesa en 30 milions per a la CASS i els Complements

El ministre de Finances, Jordi Cinca, entrant a tràmit parlamentari els pressupostos del 2014 Foto: TONY LARA

El Govern vol entrar a tràmit el projecte de llei de pressupost de l'any que ve a finals de setembre perquè pugui ser aprovat abans del 31 de desembre, tal com va argumentar el ministre de Finances, Jordi Cinca, a aquest rotatiu la setmana passada. «M'agradaria entrar-lo el 30 de setembre perquè ens garantim, i a més a més la comissió de finances i tots els grups parlamentaris amb això són molt diligents, tenir-lo aprovat abans del 31 de desembre», va explicar. I va afegir que «aquest és un objectiu que hem d'intentar complir sempre perquè no és bo per a un país que estigui dos, tres o quatre mesos sense pressupost, això alenteix l'economia, genera tensions de tresoreria i retarda els pagaments als proveïdors». Cinca va insistir en que «aquest any que hi ha eleccions, si el Govern apura el límit fins al 30 d'octubre amb tota certesa no el tindrem aprovat fins el gener o el febrer, cosa que condicionarà molt les eleccions». El ministre també va explicar que «si acabes convocant eleccions sense haver-lo aprovat, ja estàs donant per segur que durant el 2015 no hi haurà pressupost. El que vull com a ministre de Finances és que això no passi. El calendari electoral el marca el cap de Govern i ja veurem quin és, però treballo amb la hipòtesi que el 31 de desembre el pressupost ha d'estar aprovat».

continuïtat / En quant al contingut de l'exercici 2015, Cinca va argumentar que «no s'han d'esperar gaires sorpreses, serà en la mateixa línia del d'aquest any. Però, estarà marcat per dos aspectes fruit de noves legislacions». I va afegir que «la nova llei de la CASS té un impacte directe en el pressupost de l'any vinent perquè ens obligarà a dotar de manera significativa la branca general, entre 15 i 20 milions d'euros més». Sobre l'impacte total que pot tenir la CASS en el pressupost de l'Estat, Cinca va puntualitzar que «ara, a nivell de la branca general estem al voltant dels 25 milions i això es veurà incrementat fins als 40 milions o 40 milions i escaig, fruit de que un 2% del que fins ara cotitzàvem a la branca general passa a la branca de jubilació». A més, va recordar que «també cal preveure l'impacte de la llei dels complements de jubilació dels funcionaris que és crear el fons per poder fer front als complements en un futur». El ministre va quantificar l'esforç que emana de l'aprovació de les dues lleis «en 30 milions d'euros més», però va matisar que «es mantindrà la tendència d'ajust cap a l'equilibri però, quan les sumem, aquestes dues partides desvirtuaran una mica aquesta tendència. La resta de partides queden igual». Un equilibri en el qual hi podrà contribuir la recaptació de més impostos. Cinca va reconèixer que «el pressupost de l'any que ve, comença a recollir el primer impacte de l'IRPF». No obstant això, va matisar que «encara no serà un impacte complert, perquè l'IRPF entra en vigor el 2015 i alguns aspectes no tindran efecte fins el 2016, quan s'haurà liquidat l'exercici anterior. Altres sí, com les retencions sobre els salaris o l'impost de les activitats econòmiques que s'incorpora a l'IRPF i continua com ara».

consolidació del marc tributari / El ministre va destacar que l'exercici 2015 recollirà la consolidació dels altres impostos. «Venim d'una realitat que és que el primer any vam pressupostar a cegues, algunes coses les vam fer força bé com per exemple pressupostar la recaptació de l'IGI; vam pressupostar raonablement bé l'impost sobre les activitats econòmiques (IAE) i vam pressupostar molt malament l'impost sobre les societats (IS)». Una situació que s'ha anat afinant aquest any en que «els números ens diuen que ja ens estem ajustant molt més», va puntualitzar Cinca afegint que «el 2015 encara ho farem millor. Estem en el camí d'estabilitzar els ingressos i de pressupostar-los amb molta fiabilitat».

45 milions d'Inversió / Cinca també va defensar que «la inversió ha seguit una tendència alcista des del primer any de mandat». I va reiterar que «l'any 2012 vam dir que teníem un pressupost de mínims i que no estàvem satisfets amb el nivell d'inversió, Andorra necessita més inversió, la necessita per renovar les infraestructures i la necessita l'economia. I vam decidir que cada any l'incrementaríem una mica». El ministre va insistir en que «de cara al 2015 mirarem d'estar una mica per sobre del 2014 però en cap cas per sota. Aquesta tendència alcista de la inversió es mantindrà», va assegurar. I va afegir que «l'aspiració que ha de tenir Andorra en termes d'inversió és de que cada any tinguem inversió pública per valor equivalent al 3% o 3,5% del PIB, és a dir 70 o 80 milions d'euros, el doble del que estem pressupostant fins ara. Això seria ideal». I va avançar que «en el pressupost de l'any que ve hi posarem 40 o 45 milions però no és l'única inversió que es fa amb diner públic». Cinca també va recordar que «el pressupost engloba totes les parapúbliques. Des de FEDA i Andorra Telecom cada any es fa molta inversió que caldria sumar-la en el capítol d'inversió dels pressupostos del Govern i ajudaria a arribar a l'objectiu del 3% o el 3,5% del PIB. I després, hi ha un altre gran tema, que és la inversió que es fa des dels comuns». El ministre de Finances va recordar que la inversió comunal està intímament lligada a la Llei de transferències i competències. «El Govern posa aquest any 54 milions d'euros en el pressupost per transferències als comuns, segons la Llei el 80% d'aquests diners hauria de destinar-se a inversió». I va reiterar que «si sumem totes aquestes partides ja estem en els nivells d'inversió necessària al país. Altra cosa és que aquests anys de crisi s'ha acabat utilitzant els diners de les transferències per pagar despesa corrent».

transferències / Cinca va argumentar que «hi ha una sèrie d'anomalies conjunturals que no han permès que tots els diners que teòricament havien d'anar a inversió hi arribessin». No obstant això, davant la possibilitat de que per als comuns no sempre tingui sentit invertir innecessàriament, va admetre que «el què hem de fer és canviar la llei i d'aquí la necessitat de repensar la Llei de competències i de transferències als comuns».

Per a més informació consulti l'edició en paper.