• Les esmenes deixen clar que no s'utilitzarà «per anar contra els mitjans»

Riva, durant una compareixença pública de la comissió legislativa d'Interior Foto: ÀLEX LARA

El grup parlamentari de Demòcrates per Andorra reconeix que la llei qualificada de protecció civil als drets a la intimitat, l'honor i la pròpia imatge «no ha estat ben rebuda». Malgrat tot, la segueix defensant i ha acceptat diverses esmenes de l'oposició per tal de «clarificar» i «matisar» alguns aspectes, sobretot aquells on es podia donar a entendre que la premsa havia de canviar la seva manera de treballar. La consellera demòcrata i presidenta de la comissió legislativa d'Interior, Sílvia Riva, va assegurar ahir que el nou articulat ja esmenat manté clara la protecció als principis bàsics «però sense en cap cas suposar una retallada de drets en l'expressió i la llibertat de premsa». «No era aquesta la nostra voluntat», va afegir.

La proposició de llei de la intimitat entra dins del paquet de legislacions que la comissió d'Interior vol aprovar els propers mesos, juntament amb la llei de partits, la llei del saig, la d'unions civils o la de successions. Un dels aspectes que presentava el text (i també dels més polèmics) era que s'establia que els mitjans de comunicació havien de ser coresponsables, per la via civil, dels comentaris anònims publicats. Un fet que va generar malestar entre el sector i que fins i tot va comportar, a iniciativa de la pròpia oposició, que se la qualifiqués de llei mordassa.

Amb les esmenes a l'articulat s'ha volgut deixar clar que si hi ha un acte que mereix la protecció, «és clar que la sanció tindrà lloc, però no es deixarà cap opció que es pugui utilitzar la llei per anar contra els mitjans», va exposar Riva.

VINCULADA AMB LA LLEI DE L'ESPAI DIGITAL / La consellera demòcrata va remarcar que aquesta llei està vinculada amb la de l'espai digital, presentada pel Govern. És a dir, en cap cas va ser una proposició aïllada. De fet, es van utilitzar els mateixos termes que amb el projecte de llei de l'espai digital perquè el que preocupava era la regulació de les noves tecnologies i l'ús de la imatge en l'espai digital. «Però és veritat que s'havien de regular d'altres aspectes que no eren les noves tecnologies, i aquí és on veiem que va tenir més problemàtica», va plantejar. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.