• Pantebre anuncia una evolució positiva però dèbil que no serà solida fins d'aquí dos anys com a mínim

Martí i Pantebre conversen abans de l'inici de l'exposició de l'informe de la Cambra de Comerç, ahir Foto: ÀLEX LARA

Primer van ser brots verds, després bones perspectives i, ara sortosament, són constatacions que el president de la Cambra de Comerç, Marc Pantebre, es va encarregar ahir de desengranar davant d'un cap de Govern, Toni Martí, que no va amagar la seva satisfacció.

Pantebre va exposar les xifres de l'Informe Econòmic del 2013, que mostren un canvi de tendència, «una inflexió» segons el representant dels empresaris. La bona notícia, la clau d'aquest ball de números, és que en els primers mesos d'aquest any s'ha confirmat aquesta evolució positiva i ho han fet tots els sectors, fins i tot la construcció. Per primer cop en set anys de crisi i de tendència negativa les empreses del país comencen a veure la llum. «Hauríem de tancar el PIB en positiu i podem dir que l'economia s'ha situat als nivells del 2002-2003», va precisar Pantebre.

En el seu discurs davant líders polítics, empresaris i banquers, el president de la Cambra de Comerç va exposar els indicadors de l'any passat: el comerç, condicionat pels països veïns, va tenir una evolució fluixa que es va animar el segons semestre; el turisme no va millorar quant al nombre de visitants, però sí que van augmentar els turistes –que són els que pernocten, en un 4,4%–; el sector públic per primer cop va tancar amb un superàvit de caixa –«s'ha de tenir en compte els 40 milions aportats per Andorra Telecom», va recordar Pantebre–, i el sistema financer va ser el que millor comportament va tenir «influint en aquest canvi de tendència».

Bon inici / El veritablement important és que aquestes constatacions favorables s'han vist confirmades en els primers mesos de l'any fins el juny. Pantebre ho va dibuixar clarament: +3,7% d'importacions totals; +4,9% de nombre de visitants, i el nombre d'assalariats ha deixat de caure. Per acabar d'arrodonir-ho les opinions dels empresaris coincideixen i mostren una millora gradual i global de tots els sectors, «especialment l'hoteler i el de la construcció», va remarcar el president de la Cambra de Comerç. Estiren del carro el sector serveis i especialment el financer; hi ha menys persones en cerca de feina al Servei d'Ocupació i les matrículacions han augmentat significativament –un 30% gràcies al Pla Engega.

Conclusió segons Pantebre: «L'evolució confirma que l'economia està en un punt d'inflexió després de set anys de caiguda, i s'emcamina cap a una recuperació lenta pel context global i sobretot pel bon comportament de l'economia espanyola».

Per si de cas, Pantebre va evitar qualsevol excés d'eufòria i va avisar que «la recuperació és encara dèbil i no es notarà ben bé fins d'aquí dos anys com a mínim».

Conscient que l'economia andorrana és vulnerable, el president de la Cambra va plantejar la necessitat de fer «canvis de calat a l'estructura econòmica» que va dividir en dos fronts d'actuació: «Promoure una reforma de les administracions públiques per aconseguir una administració austera i eficient, i apostar fort per polítiques que portin una millora de la productivitat i de la competitivitat de les empreses, i que ajudin a reforçar el seu posicionament competitiu en el mercat global».

Pantebre va retreure al Govern les dificultats per crear una empresa i va criticar «les duplicitats administratives» entre l'Executiu i els comuns. També va advocar per promoure el concepte de civil servants –funcionari facilitador– perquè, segons va dir, «moltes vegades la lentitud posa en perill la creació de llocs de treball». En aquest àmbit, l'empresari va tornar a reclamar l'administració electrònica i que els comuns mancomunin més serveis.

L'heliport va tornar a sortir entre les demandes «si volem d'Andorra una plaça financera». Pantebre va ressaltar que les relacions amb Europa «tenen una rellevància cabdal», i va lamentar «els clixés que poden malbaratar la imatge del nostre país». Per això, va avançar que «quan l'economia vagi millor s'han de fer canvis importants en l'estructura econòmica».

anys dolents / Toni Martí, assegut al costat de Pantebre, va tenir una intervenció plàcida. Per primer cop en set anys va escoltar una exposició optimista en comparació a les lamentacions i crítiques d'altres compareixences. Tanmateix, va voler ser caut, recordant que el seu Govern ha hagut de gestionar «els pitjors anys de l'economia andorrana». Després de comentar diversos indicadors sectorials favorables i de constatar que hi ha més assalariats i menys aturats –«ja no es pot dir que la gent marxa del país», va puntualitzar–, el cap de Govern es va exclamar perquè Andorra ha perdut 5.000 habitants: «Això no ens ho podem permetre mai més», va dir al públic assistent. Per això, no s'hi va estar d'apuntar que el gener passat es va crear ocupació «per primera vegada des del març del 2007», una dada que va rematar amb un elogi: «Alguna cosa té a veure els tres anys del nostre govern».

Després d'il·lustrar algunes de les actuacions de l'Executiu i de repetir alguns anuncis que ja va fer en el passat debat d'orientació política, Martí va optar per fer «ciència ficció» amb un supòsit dirigit a l'oposició però especialment als que va anomenar «immobilistes», els que «pensen que és millor no fer res». Així, davant la tempesta del cas Pujol es va preguntar: «¿Algú s'imagina com estaríem ara si no s'haguessin signat la Declaració de París, els intercanvis d'informació fiscal, sense IRPF, acord monetari o CDIs...? Seriem un país tancat amb més problemes que ara i amb un aïllament internacional», va visualitzar Martí, que va lloar les reformes aprovades amb «una oposició durisima dels qui no tenen alternativa». I això ho deia el mateix dia que Eusebi Nomen anunciava als micròfons d'RNA una candidatura «anti-IRPF» per a les properes eleccions generals.

Dins d'aquesta aposta per l'obertura i per potenciar els contactes i els lligams, Martí va manifestar que en política exterior la prioritat és aconseguir un acord positiu amb la Unió Europea «perquè quedar-nos quiets ens deixaria en una via morta». El cap de l'Executiu va posar com a model la situació de Liechtenstein, que ha aconseguir preservar les seves especificitats.

Pel que fa a les demandes de la Cambra de Comerç va anunciar que ens uns mesos es posarà en marxa l'e-administració, i es va mostrar convençut que és possible un canvi de model econòmic: «Crec en la reconversió, i vull pensar que en la propera legislatura, hi hagi qui hi hagi, es tirarà endavant perquè és el projecte d'una generació».

Per a més informació consulti l'edició en paper.