Escaldes-Engordany
Que el contrast serveixi per superar les dificultats
SDP impulsa una campanya inclusiva, tot i les mancances
Contrast. És el concepte que més escau a Socialdemocràcia i Progrés. Una opció novedosa per als andorrans que avui hem assistit a les urnes, potser certament marejats després de tants porta a porta, correus (brossa) i esdeveniments que aspiraven a la multitudinàrietat i que sovint van quedar-se en una reduïda trobada entre coneguts per parlar d’aspiracions que molt probablement no surtin d’aquest nivell i s’esvaeixin, com tantes altres promeses. Contrast, també, geogràfic.
Des de Sant Julià de Lòria fins al Pas de la Casa, passant per Escaldes-Engorany, Ordino i la capital. I demogràfic. Des de petits comerciants fins a personal sanitari, passant per esportistes, funcionaris i periodistes, molts periodistes. Des de padrins fins a joves, sense oblidar l’etapa intermitja. Tots van tenir el seu espai reservat dins del calendari d’actes dels candidats dSDP que, avui, pugnen per un seient al Consell General. Tan se val la banda del riu en què es trobessin els col·lectius, si a Orient, al Nord o al Gran Valira.
Personalitats. Contrast dins les maneres de ser. I de fer. Uns t’escupen –literalment parlant– el programa electoral, que altres t’esgrimeixen al so de Juan Luis Guerra i el seu Ojalá que llueva Café. El primer era pausat i quasi soporífer, com aquesta crònica fins ara. El segon, el que t’arrossegava a la pista de ball volguessis o no, encomanava la seva energia i fins i tot convidava a voler seguir quinze dies més endinsada en plena campanya electoral. El cas és que, un moment que semblava tan llunyà, per fi ha arribat. La cúspide de quinze dies en ple frenesí arribarà aquesta nit a l’apoteosi, amb més o menys representació a l’Executiu.
Siguin quins siguin els resultats que se’ns presentaran aquesta nit, als socialdemòcrates i progressistes no se’ls pot retreure el fet de no haver-ho intentat, malgrat l’intent hagi deixat que desitjar. El pressupost dels... liles? fúcsies? grisos...? (després de dues setmanes no els he acabat de definir i, després de l’enrenou que the dress va originar els darrers dies, no m’atreveixo a preguntar), no era abundós com els dels taronges, els blaus o el dels vermells. I tanmateix van organitzar berenars i repartir pamflets, com tots. I, com tots, van trobar-se amb col·lectius molt heterogenis i, tots ells, amb inquietuds, reclamacions i propostes que s’han d’escoltar. I vostè dirà: han estat oportunistes, només s’han trobat amb padrins i funcionaris increpats amb noves lleis que minven molts dels drets dels que fins ara disposaven. I jo li dic que no, que s’han reunit amb molts dels col·lectius del país. Sí, probablement els més visibles. I si, sense excepció, els més actius socialment parlant tenien inquietuds, reclamacions i propostes, imaginin-se els que no han estat atesos aquests dies. I sumin el fet que no són atesos mai. I afegeixin que, els més «visibles», només han estat atesos durant els darrers quinze dies. Però això no ha estat defecte només d’SDP. És un mal endèmic de tots els partits i d’un sistema anomenat democràtic tot i la més que latent manca de representació social.
Per a aquest mal, els encapçalats per Víctor Naudi (segons els cartells, li hauríem de preguntar a Bartumeu què en pensa, d’això), són els únics que proposen una reorganització de les estructures per obrir l’administració a la societat civil. El seu programa també inclou la despenalització de l’avortament, així com el dret a una mort digna. Ambdós punts polèmics. Més en un país representat per un bisbe. Avui el debat no és aquest, sinó el de decidir en quins temes la Constitució ha de ser posada al dia o, més interessant encara, que hi hagi prou varietat al Congrés com perquè hi hagi lloc per al debat entre diferents posicions.
SDP va apropar-se a escoltar a totes les generacions, de les diferents parròquies on presenta llista territorial. Entre altres mancances dins la seva campanya de comunicació, cal destacar la falta d’actuació a la Massana i Canillo, circumscripcions on no han presentat llista. Sembla com si els col·legis dels massanencs i canillencs no els col·loquessin urna per decidir sobre les candidatures nacionals.
Peti qui peti, la cursa d’aquests dies marca un precedent per als socialdemòdrates de Naudi. Els errors d’avui seran esmenats de cara a les pròximes eleccions. Ja s’hi poden posar, perquè tot just els hi queden mesos i els errors comesos pels altres partits no han estat tampoc escassos.
Des de Sant Julià de Lòria fins al Pas de la Casa, passant per Escaldes-Engorany, Ordino i la capital. I demogràfic. Des de petits comerciants fins a personal sanitari, passant per esportistes, funcionaris i periodistes, molts periodistes. Des de padrins fins a joves, sense oblidar l’etapa intermitja. Tots van tenir el seu espai reservat dins del calendari d’actes dels candidats dSDP que, avui, pugnen per un seient al Consell General. Tan se val la banda del riu en què es trobessin els col·lectius, si a Orient, al Nord o al Gran Valira.
Personalitats. Contrast dins les maneres de ser. I de fer. Uns t’escupen –literalment parlant– el programa electoral, que altres t’esgrimeixen al so de Juan Luis Guerra i el seu Ojalá que llueva Café. El primer era pausat i quasi soporífer, com aquesta crònica fins ara. El segon, el que t’arrossegava a la pista de ball volguessis o no, encomanava la seva energia i fins i tot convidava a voler seguir quinze dies més endinsada en plena campanya electoral. El cas és que, un moment que semblava tan llunyà, per fi ha arribat. La cúspide de quinze dies en ple frenesí arribarà aquesta nit a l’apoteosi, amb més o menys representació a l’Executiu.
Siguin quins siguin els resultats que se’ns presentaran aquesta nit, als socialdemòcrates i progressistes no se’ls pot retreure el fet de no haver-ho intentat, malgrat l’intent hagi deixat que desitjar. El pressupost dels... liles? fúcsies? grisos...? (després de dues setmanes no els he acabat de definir i, després de l’enrenou que the dress va originar els darrers dies, no m’atreveixo a preguntar), no era abundós com els dels taronges, els blaus o el dels vermells. I tanmateix van organitzar berenars i repartir pamflets, com tots. I, com tots, van trobar-se amb col·lectius molt heterogenis i, tots ells, amb inquietuds, reclamacions i propostes que s’han d’escoltar. I vostè dirà: han estat oportunistes, només s’han trobat amb padrins i funcionaris increpats amb noves lleis que minven molts dels drets dels que fins ara disposaven. I jo li dic que no, que s’han reunit amb molts dels col·lectius del país. Sí, probablement els més visibles. I si, sense excepció, els més actius socialment parlant tenien inquietuds, reclamacions i propostes, imaginin-se els que no han estat atesos aquests dies. I sumin el fet que no són atesos mai. I afegeixin que, els més «visibles», només han estat atesos durant els darrers quinze dies. Però això no ha estat defecte només d’SDP. És un mal endèmic de tots els partits i d’un sistema anomenat democràtic tot i la més que latent manca de representació social.
Per a aquest mal, els encapçalats per Víctor Naudi (segons els cartells, li hauríem de preguntar a Bartumeu què en pensa, d’això), són els únics que proposen una reorganització de les estructures per obrir l’administració a la societat civil. El seu programa també inclou la despenalització de l’avortament, així com el dret a una mort digna. Ambdós punts polèmics. Més en un país representat per un bisbe. Avui el debat no és aquest, sinó el de decidir en quins temes la Constitució ha de ser posada al dia o, més interessant encara, que hi hagi prou varietat al Congrés com perquè hi hagi lloc per al debat entre diferents posicions.
SDP va apropar-se a escoltar a totes les generacions, de les diferents parròquies on presenta llista territorial. Entre altres mancances dins la seva campanya de comunicació, cal destacar la falta d’actuació a la Massana i Canillo, circumscripcions on no han presentat llista. Sembla com si els col·legis dels massanencs i canillencs no els col·loquessin urna per decidir sobre les candidatures nacionals.
Peti qui peti, la cursa d’aquests dies marca un precedent per als socialdemòdrates de Naudi. Els errors d’avui seran esmenats de cara a les pròximes eleccions. Ja s’hi poden posar, perquè tot just els hi queden mesos i els errors comesos pels altres partits no han estat tampoc escassos.