Després de vuit anys de la seva primera formació, es reactiva de nou el Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra amb gran positivisme i ganes de fer-lo funcionar, doncs així ho comenta un dels representants de l’òrgan, Roger Padreny; «i és que desprès dels incidents i problemes que hi va haver amb l’organització i gestionament del Fòrum, tenim la confiança en que ara les coses es faran millor, a més, estem segurs que funcionarà cada cop més segons vagi passant el temps». 

El primer pas per tirar endavant la iniciativa i solucionar problemes passats, ha estat l’aprovació de la nova la Llei 39/2014 del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra de l’11 de desembre de 2014. En aquesta, s’ha establert que els propòsits del Fòrum són: Promoure entre la joventut d’Andorra el coneixement de la llengua, la cultura i la història del poble andorrà. Fomentar també la participació dels joves en la vida política, social, econòmica i cultural del Principat i sobretot, fer d’interlocutor entre el Govern i les associacions juvenils en tot allò relacionat amb els joves. A més de representar, també, la joventut del Principat d’Andorra en tots els òrgans de trobada de joventut, nacionals i internacionals. 
 

Per dur a terme aquestes comeses, s’ha creat l’assemblea dels joves com un òrgan de participació personal,on hi pot formar part qualsevol interessat que tingui entre 16 i 29 anys, sempre i quan sigui resident a Andorra. 

 El ministeri competent en joventut ha previst celebrar la primera assemblea dels joves del millorat Fòrum el proper 25 d’abril, a les 18:00 hores al centre de Congressos d’Andorra la Vella. En aquesta, s’escollirà la nova taula permanent, que estarà formada per sis representants; i s’elegiran també, el president, el secretari i el tresorer del nou Fòrum. Així doncs, aquest quedarà composat per la taula permanent, l’assemblea dels joves i les comissions de treball. 

A més, Padreny destaca que la nova taula «tindrà la primordial funció de canviar els estatuts de l’antic Fòrum i adaptar-los amb els nous requisits legals». També comenta que la societat d’ara «és més madura, doncs tenim més consciencia de la nostra funció de participació amb els afers públics, per això, hi haurà una major participació i interès per l’òrgan». I «si creem teixit social participatiu amb l’ús massiu que es fa ara de les xarxes socials i amb la facilitat de poder promocionar les coses que estan passant a Andorra, el Fòrum pot ser una mesura per arreglar moltes coses, tant positives, com negatives, que ens afecten a tots el joves». I és que un dels motius pels quals l’antic Fòrum no va funcionar, va ser,  a part dels problemes en la legislació, la poca participació social, «i ara que s’han solucionat aquests elements, les coses es poden fer bé i poden funcionar, els joves s’ho mereixen», comenta el representant. Per aconseguir tenir quòrum a l’assemblea dels joves, però, l’òrgan ha d’aconseguir unes 50 persones (0,05% del total dels 10.000 joves del Principat). I segons Padreny, aquests han de ser grans potencials i gent treballadora per a la taula permanent. 
 

Des del Fòrum es destaca que el tema de joventut el porta cada comú amb el seu punt jove, i davant d’aquest fet, el Fòrum pot ser una bona mesura per agrupar tots els afers que afectin als joves de totes les parròquies, al col·lectiu nacional, i servir així per donar reforç a qüestions que puguin afectar a diferents punts joves. «Pot ser un doble joc, els punts joves poden ajudar al Fòrum i el Fòrum pot ajudar als punts joves» afirma Padreny. A més, aquesta iniciativa pot ser molt important a nivell de representació nacional, doncs fins ara, alguns dels joves que anaven al Fòrum de la UNESCO o altres xerrades d’Eruopa, segons el representant, «eren joves una mica escollits a dits, o bé perquè es coneixien, o perquè estaven implicats en algunes qüestions de la UNESCO o d’aquest sector, i ara, amb el Fòrum, els joves que aniran seran legítimament escollits. Per tant, qui vagi allà podrà dir amb més  permeses i coneixement que és el que s’està fent de joventut al seu país».

 

La primera llei del Fòrum Nacional de Joves es va crear al 2007, i amb aquesta, es van establir uns objectius principals (els mateixos que s’especifiquen a la Llei 39/2014, de l’11 de desembre, del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra). Es va voler crear, doncs, una institució on es poguessin constituir uns mecanismes per atendre a les inquietuds, propostes i qüestions que afectessin a tot el col·lectiu de joves d’Andorra. En aquesta llei, es van crear dos òrgans decisoris, la família de joves i el consell d’associacions, i aquest, s’havien d’encarregar d’escollir als representants de la taula permanent, òrgan màxim de decisió i gestió del Fòrum de Joves. 

A més, es van crear uns requisits mínims de paritat, doncs l’assemblea de joves havia d’escollir una noia i un noi i el consell d’associacions tres noies i tres nois. Després d’establir tota la legislació, la primera assemblea dels joves i consell d’associacions es va acabar format, però amb uns representats «escollits una mica a empentes i rodolons, sense massa profunditat ni miraments», segons Padreny. 

En part, per la mala elecció de representants, el primer Fòrum i assemblea de representants, no va acabar funcionar com hauria d’haver funcionat, i provocant així, que molts dels membres es despengessin de les seves funcions. A més, també hi va haver problemes de tresoreria, doncs es va confirmar que un dels alts càrrecs del Fòrum va agafar diners del calaix i va desentendre’s de tota la iniciativa. I com l’òrgan no acabava de trontollar, amb aquest últim fet, es va enfonsar del tot. 

Es van seguir fent petites campanyes dirigides als joves, però l’òrgan mai va ser el que havia d’haver estat. Un cop es van mig oblidar aquest assumptes terbis, al 2009 es van tornar a escollir als mateixos representants, d’aquesta manera, el Fòrum va estar a mig funcionar, però sense acabar de tirar endavant. 
 

A més, la part del consell d’associacions, no es va acabar formant mai. Doncs en principi, s’havien d’escollir sis representants del consell d’associacions, però no es va dur a terme. I per afegir més llenya al foc, no es va arribar al quòrum mínim per formar el consell d’associacions, possiblement perquè la majoria dels joves, estudiaven i estudien fora del país. La cosa va canviar però, quan al 2012, després de tot el rebombori de la tresoreria i el mal funcionament, l’òrgan dels joves es va decidir escollir de nou els representants de l’assemblea, els quals, van resultar ser Roger Padreny i Marta Punjabi. 

Aquests, però, es van trobar amb que «si no es podien escollir els representants de la taula permanent, el Fòrum no podia tenir cap tipus d’iniciativa, doncs aquest no estava acabat de formar» comenta Padreny. Veient això, «vam intentar, en dues ocasions, convocar el consell d’associacions i que es complís el quòrum, però no es va aconseguir». I quan es va fer de nou el Fòrum, es va trobar convenient fer un canvi legal per millorar les carències que hi havia hagut anys anteriors. Finalment, es va aprovar el desitjat canvi l’11 de desembre de 2014, que tenia com a principals esmenes; la supressió del consell d’associacions com a gran decisori del Fòrum, i crear només l’assemblea dels joves com un òrgan de participació personal.