Escaldes-Engordany
Els diabètics volen que se sufragui part d’un nou amidador de glucosa
L’aparell costa aproximadament uns 1.000 euros i 60 euros més adquirir els pegats de forma mensual
L’Associació de Diabètics d’Andorra valora de forma satisfactòria el funcionament de la prova pilot del Model Andorrà d’Atenció Sanitària (MAAS) adreçada als pacients de diabetis mellitus, tipus 2, una afecció que afecta al Principat entre 400 i 500 persones, de les quals 300 s’han acollit al programa del Ministeri de Salut. En total hi ha uns 2.000 ciutadans que pateixen de diabetis al Principat.
La presidenta de l’entitat, Madhu Jethani, va explicar que tenen constància que només 2 pacients han abandonat el programa des de la seva posada en marxa el gener passat. També van seguir el mateix camí 2 dels 25 metges de capçalera que inicialment van formar part del projecte, sense que es coneguin exactament els motius de les seves renuncies. La prova finalitzarà el proper mes de desembre.
L’associació insisteix en la necessitat que les autoritats sanitàries posin en marxa el més aviat possible la targeta sanitària que permeti a l’usuari no avançar els diners del preu que li costa la consulta. D’aquesta forma el pacient pagarà sols i de cop el 10% del seu import. Jethani va indicar que el nou sistema permet «un més gran control de la despesa sanitària la qual cosa sempre és positiu».
Ara per ara un pacient diabètic del tipus 1 i que requereixi injectar-se insulina té una despesa mitjana mensual d’uns 200 euros, una xifra a la que cal afegir el preu de les agulles que han de fer servir. Jethani advoca perquè la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, CASS, sufragui a l’usuari una part d’un nou aparell amidador de glucosa que permet evitar «les quatre punxades al dit de rigor al dia» per tal de mesurar els nivells de glucosa en sang per controlar com funciona el pàncrees i les necessitats d’insulina que el seu organisme necessita.
PUNXADES DIÀRIES/ Aquesta obligació quotidiana suposa haver de punxar-se en el rovell del dit i, gràcies a una goteta de sang sobre una tira reactiva, mesurar els seus nivells. L’obligació és per a la gran majoria una esclavitud que complica les seves activitats quotidianes.
El dispositiu té un preu aproximat d’uns 1.000 euros. El seu funcionament consisteix en que el diabètic s’ha de posaruna mena de pegat al braç, que fa de sensor, i per mesurar els seus nivells només ha de apropar el dispositiu.
De mitjana el cost mensual dels pegats pot arribar als 60 euros. L’aparell té un funcionament bastant senzill. A la pantalla apareix tota la informació. L’aparell no només mesura el nivell de glucosa que la persona té en aquest mateix moment, sinó que t’indica també els valors de vuit hores abans i, a més, mostra la tendència i la velocitat a la qual evoluciona.
PROVA PILOT/ La prova pilot esdevé un assaig del MAAS com a model d’atenció sanitària i pretén millorar la qualitat i la seguretat assistencial i la millora de l’eficàcia i eficiència, amb la racionalització de les proves diagnòstiques i el consum farmacèutic.
Els pacients entren en el sistema a través del seu metge de capçalera si aquest s’ha adherit a la prova pilot. El metge de capçalera de referència i la infermera són els que vetllen per l’assistència dels pacients durant l’any de durada de la prova, que inclou un mínim de tres visites obligatòries més dos de voluntàries amb el generalista, una consulta amb l’oftalmòleg i l’odontòleg, les anàlisis preceptives i sessions d’educació grupal, entre d’altres proves.
El pacient rep un tractament continu i integral i es beneficia del règim de tercer pagador amb un límit del 10 per cent de la factura sanitària.
Els metges que entren al programa també reben incentius de formació i econòmics. El Ministeri de Salut i Benestar ha previst programes de formació i l’accés a la història clínica compartida per als professionals adherits a més d’un incentiu fix de 5 euros per acte i fins a un màxim de 25 per pacient a l’any i un incentiu variable de 75 euros per pacient a l’any.
El barem sortirà finalment d’ una comparació de tots els metges adherits d’acord amb els criteris de treball en equip, qualitat assistencial i eficiència.
La presidenta de l’entitat, Madhu Jethani, va explicar que tenen constància que només 2 pacients han abandonat el programa des de la seva posada en marxa el gener passat. També van seguir el mateix camí 2 dels 25 metges de capçalera que inicialment van formar part del projecte, sense que es coneguin exactament els motius de les seves renuncies. La prova finalitzarà el proper mes de desembre.
L’associació insisteix en la necessitat que les autoritats sanitàries posin en marxa el més aviat possible la targeta sanitària que permeti a l’usuari no avançar els diners del preu que li costa la consulta. D’aquesta forma el pacient pagarà sols i de cop el 10% del seu import. Jethani va indicar que el nou sistema permet «un més gran control de la despesa sanitària la qual cosa sempre és positiu».
Ara per ara un pacient diabètic del tipus 1 i que requereixi injectar-se insulina té una despesa mitjana mensual d’uns 200 euros, una xifra a la que cal afegir el preu de les agulles que han de fer servir. Jethani advoca perquè la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, CASS, sufragui a l’usuari una part d’un nou aparell amidador de glucosa que permet evitar «les quatre punxades al dit de rigor al dia» per tal de mesurar els nivells de glucosa en sang per controlar com funciona el pàncrees i les necessitats d’insulina que el seu organisme necessita.
PUNXADES DIÀRIES/ Aquesta obligació quotidiana suposa haver de punxar-se en el rovell del dit i, gràcies a una goteta de sang sobre una tira reactiva, mesurar els seus nivells. L’obligació és per a la gran majoria una esclavitud que complica les seves activitats quotidianes.
El dispositiu té un preu aproximat d’uns 1.000 euros. El seu funcionament consisteix en que el diabètic s’ha de posaruna mena de pegat al braç, que fa de sensor, i per mesurar els seus nivells només ha de apropar el dispositiu.
De mitjana el cost mensual dels pegats pot arribar als 60 euros. L’aparell té un funcionament bastant senzill. A la pantalla apareix tota la informació. L’aparell no només mesura el nivell de glucosa que la persona té en aquest mateix moment, sinó que t’indica també els valors de vuit hores abans i, a més, mostra la tendència i la velocitat a la qual evoluciona.
PROVA PILOT/ La prova pilot esdevé un assaig del MAAS com a model d’atenció sanitària i pretén millorar la qualitat i la seguretat assistencial i la millora de l’eficàcia i eficiència, amb la racionalització de les proves diagnòstiques i el consum farmacèutic.
Els pacients entren en el sistema a través del seu metge de capçalera si aquest s’ha adherit a la prova pilot. El metge de capçalera de referència i la infermera són els que vetllen per l’assistència dels pacients durant l’any de durada de la prova, que inclou un mínim de tres visites obligatòries més dos de voluntàries amb el generalista, una consulta amb l’oftalmòleg i l’odontòleg, les anàlisis preceptives i sessions d’educació grupal, entre d’altres proves.
El pacient rep un tractament continu i integral i es beneficia del règim de tercer pagador amb un límit del 10 per cent de la factura sanitària.
Els metges que entren al programa també reben incentius de formació i econòmics. El Ministeri de Salut i Benestar ha previst programes de formació i l’accés a la història clínica compartida per als professionals adherits a més d’un incentiu fix de 5 euros per acte i fins a un màxim de 25 per pacient a l’any i un incentiu variable de 75 euros per pacient a l’any.
El barem sortirà finalment d’ una comparació de tots els metges adherits d’acord amb els criteris de treball en equip, qualitat assistencial i eficiència.