Els Jocs dels Petits Estats d’Islàndia van concloure amb onze medalles per a la delegació andorrana. L’embrazida final en la darrera jornada va permetre augmentar el nombre de metalls i arribar a les previsions que s’havien marcat abans d’iniciar-se l’esdeveniment. El president del Comitè Olímpic Andorrà, Jaume Martí, fa una valoració positiva del rendiment mostrat pels atletes del Principat en els quatre dies de competició.
 

Les medalles d’or de Marcos Sanza, Laurent Recouderc, Laura Sallés i l’equip de vòlei platja; la plata de Sanza; i els bronzes de Pep Sansa, Clàudia Guri, Pol Arias, Ivan Llanos, l’equip femení de judo i el de tennis masculí de dobles permeten augmentar el nombre de metalls a onze, una xifra superior als sis que es va assolir fa dos anys a Luxemburg. «Havia dit entre 10 i 12 i així ha estat. Ho he clavat», assenyala Martí, remarcant que el fer d’aconseguir «quatre medalles d’or està molt bé. No és gens fàcil. Costa molt poder quedar primers». Respecte a la darrera referència de Luxemburg, «hem doblat el número de metalls i això ja demostra el que hem millorat i de l’equip que hem portat a Islàndia». Confiava en les possibilitats andorranes: «Tenia la sensació que portàvem un equip bastant bo i així ha estat. Felicito a tots els esportistes».
 

Els resultats obtinguts, no només per les vegades que s’ha pujat al podi, fa que consideri que aquests hagin estat «uns Jocs positius. Feia temps que no sentíem l’himne andorrà tantes vagades». A més, va tenir l’honor de penjar  al coll la medalla d’or a Recouderc, Sallés i a Da Silva i Folguera. Aquests metalls, com la resta, són fruit del treball de llargs mesos de preparació, que van significar un premi per als implicats. Perquè costa poder aconseguir-les: «Totes les medalles en les hem guanyades. Cap ha estat fàcil».
 

Major exigència

En aquesta ocasió qui volia ser als Jocs ho tenia més complicat que mai, ja que les marques imposaes per les federacions nacionals i el propi COA eren més complicades d’obtenir que no pas en anys anteriors. Però tot i així les diferències que es veuen en el medaller respecte als països punters són grans. «Tot i que les marques aquesta vegada eren més exigents, continuem anant justos. Aconseguir una medalla als Jocs dels Petits Estats és molt complicat», indica Martí, que per exemplificar la seva opinió recorda que «les mínimes en natació que havíem posat eren serioses i en canvi només hem obtingut una medalla. El problema és que equips com Luxemburg i Liechtenstein s’han endut bona part de les medalles i han aconseguit uns temps que els serviria per classificar-se per als Mundials».
 

Tots els països van preparats, presentin una delegació major o menor en quan a nombre d’esportites: «El nivell cada cop és més alt i amb l’entrada de Montenegro encara fa que sigui major». El 2017 agafa el relleu San Marino, sent la pròxima seu. Per aquella ocasió els criteris es mantindran. «No crec que canviem massa. Tindrem una delegació reduïda i amb més opcions de medalla», assegura Martí. 
 

El nívell organitzatiu a Islàndia «tot ha estat correcte», però només troba que s’ha punxat en un aspecte: L’únic però que podríem posar és que al carrer i els mitjans de comunicació no es parlava gaire dels Jocs. A les instal·lacions esportives hi havia molt poc públic. La immensa majoria de gent que hi havia a les graderies eren dels equips participants».

 

Andorra 2021 o 2023? 

La roda continua compeltant-se pel que fa a les seus. El 2021 Malta ha de ser l’organitzador, però aquest país ja ha mostrat interès per intercanviar-se l’ordre amb Andorra, que li pertoca el 2023. «Malta és una mica reticent fer-ho el 2021 i ho ha proposat.  Hem de seguir parlant-ne».