La primera jornada per a la recollida de signatures per part dels sindicats a favor del vot dels residents a les eleccions comunals es va veure prematurament deturada per la denegació d’autorització d’emplaçament emesa des del Comú d’Andorra la Vella. Components de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), del Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), i del Sindicat de treballadors del Comú d’Andorra (Sitca) que ahir s’instal·laven a les portes de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) per qüestionar la ciutadania andorrana al respecte de si creu que «els residents no nacionals andorrans han de votar a les eleccions comuncals», van haver d’abandonar el punt de consulta en rebre una trucada de l’administració de la capital amb què se’ls informava que havien de recollir la resposta a la seva sol·licitud. Una contestació efectuada per missiva i que va resultar ser negativa. 
 

El cònsol major d’Andorra la Vella, Jordi Minguillon, va reunir-se amb els representants de les agrupacions per exposar-los la impossibilitat de permetre el desenvolupament de la consulta davant de la CASS i de les administracions local i central de la capital a causa de «les queixes dels veïns». 
 

El secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, va posar en dubte la suposada problemàtica comunal tot afegint que «no pensàvem que una consulta popular causés molèsties a ningú». En tot cas i malgrat el vet, «la consulta es farà sí o sí perquè és pacífica i no destorba a ningú» de no ser «a nivell polític», va matisar Ubach. La iniciativa es reprendrà el proper dilluns per tal de seguir sumant participació popular a una acció que, en el seu primer dia i malgrat la denegació d’autorització, ja va recollir una norantena de qüestionaris.
 

Contingut del qüestionari/La pregunta és senzilla i directa: «creu que els residents no nacionals andorrans han de votar a les eleccions comunals?». En cas afirmatiu, els qui es mostren favorables de permetre la participació dels no nacionalitzats als comissis locals han de proposar el període límit d’estància al país que creuen convenient per poder optar a aquest dret polític. Per ara, gairebé una centena de persones han respost a la consulta popular i, la majoria, diuen sí.