PUBLICITAT

Andorra La Vella

Fuig de la justícia celat a la Comella

Jutjat un home per ús de document fals, ja condemnat per apropiació indeguda de 500.000 €

Per M. C.

Façana exterior de l’edifici de la Seu de la Justícia andorrana, a l’avinguda Tarragona.
Façana exterior de l’edifici de la Seu de la Justícia andorrana, a l’avinguda Tarragona. | TONY LARA
El judici a un home acusat de diversos delictes, entre ells el d’ús de document inveraç i estafa i per la comissió dels quals el ministeri exigeix tres anys de presó –part condicional– i a l’expulsió definitiva del país, va cloure’s amb una petita picabaralla entre el subjecte i la fiscal. L’encarregada legal del cas va intervenir per reprendre les paraules del presumpte estafador, quan aquest assegurava davant del tribunal que havia «fet molt per la societat andorrana», afirmació que la fiscal va tombar tot recordant-li que «el que havia fet perseguia un benefici propi» i no per a la ciutadania del Principat, com pretenia fer l’home veure als magistrats.
 
L’enfrontament va tenir lloc ahir a la sala 3 de la Batllia, on el Tribunal de Corts sotmetia a judici el cas d’un madrileny de 59 anys pres provisionalment a la Comella des fa 15 mesos. Els motius de la privació de la seva llibertat són diversos: està imputat per un doble delicte major de creació mediata i d’ús de document inveraç, a més de l’acusació per haver estafat més de 7.600 euros a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS).
 
Es tracta d’un directiu hoteler arribat al Principat el mes de març del 2011, moment en què va assumir la identitat d’una altra persona que, segons el mateix acusat va reconèixer, hauria perdut el seu document d’identitat a Barcelona, el qual va admetre manipular per tal d’apropiar-se del nom. 
 
L’home ja era pròfug de la justícia espanyola en arribar al Principat; l’Audiència Provincial de Madrid l’havia condemnat a cinc anys, tres mesos i un dia de presó i a indemnitzar amb 476.000 euros l’entitat bancària en què havia treballat, l’any 2009, per desviar fons per un valor superior als 500.000 euros.
 
Fugint d’aquesta condemna, arribava al país ara fa més de quatre anys. Gràcies a la documentació de què ell mateix va reconèixer apropiar-se, va aconseguir el número de cens i el permís de treball al departament d’immigració andorrà per iniciar les seves tasques en la direcció d’un hotel escaldenc i, posteriorment, conduir dos altres hotels d’una mateixa cadena a Soldeu. 
 
La Policia va realitzar una primera intervenció el març del 2014, tot controlant-li la identitat. L’home va romandre al domicili alguns dies per, poc després, allotjar-se a un hotel de la Massana emprant, en aquesta ocasió, una altra identitat falsa corresponent a la d’un resident amb qui havia treballat al Principat, fet que constitueix el segon delicte major per ús de document inveraç que se li imputa. A més, la fiscalia li atribueix també un delicte major d’estafa per «enganyar» a la CASS, de la que va percebre més de 7.600 euros en prestacions per malalties i intervencions diverses.
 
La defensa considera excessiva la pena de tres anys sol·licitada pel ministeri públic tot considerant que ja porta molt de temps pres «i no procedeix una pena de presó ferma». D’aquesta manera, demana la rebaixa a un any condicional, essent els 15 mesos complerts la part ferma i tot assumint ambdós delictes majors per creació mediata i ús de documentació inveraç. No obstant, s’oposa a l’acusació per estafa a la CASS de què se l’acusa i, consegüentment, a la responsabilitat civil. Considera que no va existir estafa: l’home va aportar més de 22.800 euros amb les seves cotitzacions i empreses, no causant per tant cap perjudici i motiu pel qual en demana l’absolució. Pels delictes de creació mediata i ús de document inveraç considera d’aplicació la circumstància excloent per l’estat de necessitat, tot emparant-se en la situació pèssima en què l’acusat es trobava en arribar al Principat: es trobava a l’atur i a Madrid hi tenia dos fills cursant una carrera universitària. Cap dels dos ni tampoc la seva esposa treballava.
El tribunal dictarà sentència el proper 28 d’octubre. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT