PUBLICITAT

Ordino

‘Deesses, ídols i bèsties’, primer contenidor d’art

Escultura conceptual i romànic es fusionen en una sola mostra

Per Marisa da Costa

A dalt, galerista i artista col·loquen dues de les obres de la mostra.
A dalt, galerista i artista col·loquen dues de les obres de la mostra. | Tony Lara
«L’escultura i l’espai conflueixen en un mateix discurs» per difondre tant l’històric art romànic com l’art conceptual d’un escultor local en la primera iniciativa ‘Kunstank’ que s’impulsa al Principat. Amb Deesses, ídols i bèsties l’artista lauredià Jordi Casamajor (1971) obre un «diàleg» entre la seva obra escultòrica i el privilegiat conjunt en què s’exposa: l’església de Sant Martí de la Cortinada, un bé d’interès nacional emmarcat en l’obra arquitectònica emblemàtica del patrimoni cultural del país.
 
Des d’avui, tot coincidint amb la inauguració de les visites guiades al temple ubicat a la Cortinada, i durant tota la setmana vigent, visitants i residents podran gaudir a Ordino d’una iniciativa artística internacional que per primera ocasió es propulsa a Andorra. Es tracta d’un contenidor d’art –Kunstank–, un projecte que, tal com explica l’encarregada de fer arribar el concepte al país, Elena Sánchez, «és un espai virtual que persegueix la voluntat de mostrar l’art d’una forma alternativa», tot allunyant-se les tradicionals sales d’exposicions i de les galeries d’art per posar en valor dilectes espais arquitectònics. En aquest cas, l’església de Sant Martí, que obrirà les seves portes per a la inauguració del projecte el proper dimecres 15, a les set de la tarda.
 
La integració de nou escultures de temàtica espiritual creades per Casamajor al temple religiós, «que no juga el paper de sala d’exposicions sinó que forma part de la mostra artística», és el primer dels projectes inspirat en aquesta modalitat contenidora. La intenció: arribar a organitzar fins a quatre contenidors d’art cada any, acció amb què no només es dóna visibilitat a l’obra personal de l’artista local  o bé a l’espai cultural en què s’engloba, sinó que «l’un convida a la difusió de l’altre»,explicava Sánchez; ambdós estils «no es molesten entre ells sinó que es combinen, tot creant un únic diàleg», complementava l’escultor.
 
Nou escultures simbòliques / Sant Martí va ser l’espai triat per a integrar –més enllà d’exposar– les nou escultures creades per Casamajor tot cercant «la comunió perfecta entre l’art simbòlic i el conceptual, entre l’obra primitiva i aquella contemporània, entre l’artista actual i l’art històric». El títol de la mostra n’il·lustra el contingut: figures simbòliques de deeses i omars que es dirigeixen a Déu, però també cavalls. Aquestes darreres, ‘bèsties’ que esdevenen «figures simbòliques amb dues facetes: la d’animal psicopompo –que fa l’acompanyament a l’ànima en el seu trajecte fins a la mort–, i la de la fertilitat», esgrimia Casamajor. Es tracta de petites peces realitzades en ceràmica policremada i «adaptades a la paleta de colors característics de l’estil romànic», segons va explicar l’ideador.
 
Les peces es distribueixen per l’espai de culte tot acomodant-se a la seva disposició habitual: «no ha estat necessari integrar elements externs», sinó que les escultures van ser fetes per adir-se a la instal·lació primigènia. «Els mobles barrocs» sustenten cadascuna de les escultures, tot «creant una simbiosi entre la contemporanietat i la tradicionalitat» i despertant un diàleg entre les dues manifestacions artístiques. Si bé el material i les textures no juguen un paper fonamental en la comprensió d’allò que es transmet amb aquest contenidor d’art, la col·locació de cada figura va ser pensada per a que no existeixin dissonàncies entre la sala en què s’encabeixen –que romandrà oberta fins el mes de setembre– i les pròpies obres. De fet, la projecció d’ombres aconseguida amb la ubicació de cada escultura facilita la conversació entre les dues modalitats i «la conjunció» de què parlen Casamajor i Sánchez. És l’absis romànica original el punt focal de la mostra i que dóna pas a descobrir totes les vessants del patrimoni cultural d’Andorra, des del més anyat fins el més actual.
 
Tant artista com galerista es mostren il·lusionats i «satisfets» amb la primera acció d’aquest caire a la que Sànchez espera donar continuïtat, tot agraint la col·laboració disposició del coordinador del departament governamental de Patrimoni Cultural, Ricard De Deus, i al mossèn de la parròquia d’Ordino, Joan Fenosa, tots dos implicats en la tasca de desenvolupament de la iniciativa.
PUBLICITAT