ORDINO
Els hortolans celebren la collita amb un berenar amb productes de l’horta
La Fundació Julià Reig desenvolupa el projecte a totes les parròquies
Una truita de carbassó, tomàquets untats amb formatge fresc, truita de patates, un remenat a base d’hortalisses, un pastís de carbassa... Un berenar sa i saborós per celebrar la recol·lecta dels productes plantats i crescuts als horts socials d’Ordino. Un parell d’hortolanes i alguns estudiants que s’encarreguen d’una de les parcel·les van assistir al berenar preparat a base de productes de l’horta.
El projecte d’horts socials s’estén per totes les parròquies, coordinat per la Fundació Julià Reig, i a Ordino se’n beneficien nou persones majors de 65 anys i un grup d’escolars de l’Aula Oberta de l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança.
«Ja fa uns anys que hi participo. És un desfogament, i almenys faig alguna cosa per les tardes. Els metges m’han recomanat caminar bastant, i cada dia vaig a l’hort», explica una de les beneficiades del projecte, Gregoria Ortega, de 65 anys. «Enguany he recol·lectat mongeta, enciam, escarola, pèsols, albergínies, carbassons, cogombres, tomàquets... Encara em queden alguns carbassons petits, uns cogombres i uns tomàquets petits per collir».
Cada participant en el programa té la seva parcel·la, que estan situades als terrenys de Casa Rossell i en un altre terreny desocupat cedit per la família Viu Rebés. La consellera de social del Comú dOrdino, Lucía Muñoz, ha explicat que «aquest any ha anat molt bé, igual que els altres anys. Han participat nou hortolans, entre els quatre horts que tenim a Casa Rossell i cinci en més que tenim a l’horta de Casa Rebès. A més, tenim una parcel·la per a l’Aula Oberta i l’experiència és molt positiva». El projecte d’horts socials fa vuit anys que es desenvolupa a Ordino i, fins ara, sempre s’ha cobert la demanda, «i quan no ja pensarem alguna opció perquè pugui arribar a tothom i tothom en pugui participar i gaudir», ha afegit la consellera.
MENJAR ECOLÒGIC / Una altra de les usuàries, Rosa Florit, de 67 anys, que durant 16 anys va estar al capdavant de la Casa Pairal d’Ordino, comenta que «ja fa tres anys que em vaig jubilar i vaig optar per un hort. Ho faig per salut i per menjar amb més qualitat, perquè no utilitzem cap producte químic». L’altitud d’Ordino també influencia a l’hora de preparar l’hort: «Aquí, a causa de l’altitud comencem a plantar més tard i acabem amb més aviat, a diferència dels horts de Sant Julià, Escaldes i Andorra la Vella, que tenen l’avantatge de menys altitud. A Ordino els horts els entreguen al mes d’abril i ben bé fins al juny no podem plantar perquè hi ha risc de gelades», conta Florit. «Un any vaig plantar les mongetes i se’m van gelar dues vegades! Ara ja n’he après! Aquest any he recol·lectat mongeta tendra, groga i verda, coliflor, ceba, porros, carbassons, tomàquets, apis, julivert, i ara he plantat espinacs, que aguanten el fred». L’hortolana argumenta perquè no planten patates: «Perquè els horts no són molt grans, i les patates són barates, però si tingués més terreny sí que en faria», conclou.
JOVES HORTOLANS / El projecte d’horts socials per a majors de 65 anys s’ha ampliat als joves per fomentar l’intercanvi intergeneracional, i que els uns aprenguin dels altres. «A l’Aula Oberta tenim alumnat que treballa mitjançant projectes, com el dels horts, en què col·laborem amb els padrins, que ens ajuden i nosaltres a ells. Es tracta que aprenguin a treballar en equip, que valorin la nostra terra, els costums d’abans», explica el coordinador de l’Aula Oberta, el professor Xavier Balmes. «També tenim un projecte amb abelles, amb un padrí, Julio Ribas, que té un apiari», afegeix. Quant a l’hort, Balmes aclareix que «quan comença la temporada cuidem una parcel·leta al costat de la gent gran i a l’estiu un dels alumnes la va a cuidar».
En el projecte d’enguany hi han participat set escolars, dos noies i cinc nois de 15 i 16 anys, de quart curts de l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Ordino. Un dels participants, Xavi Vilalta, enumera tot el que han planta aquest curs: «Mongetes, pebrots, pebrots del Padró, tomàquets cherry, carrotes, cols, enciams, cogombres, cebes, julivert, carbassa... Hem après com plantar i el cicle de la natura. És una activitat lúdica en què hem treballat en grup i ens hem relacionat amb la gent gran que, de vegades, ens han ajudat a cuidar l’hort».
«Estem molt contents perquè aquest intercanvi generacional va molt bé per als padrins per relacionar-se i ensenyar als joves de com han de portar l’hort, i els joves adquireixen l’experiència dels padrins. És una bona iniciativa barrejar les generacions», afirma la cònsol menor d’Ordino, Consol Naudi.
Mentre el projecte d’horts socials es desenvolupava en les altres parròquies, a Ordino la gent major de 65 anys ho va reclamar: «No en teníem i hi havia gent que ens deia que li faria il·lusió tenir-ne, perquè la veritat és que ens pensàvem que Ordino era una parròquia rural», confessa Naudi. Finalment, es van localitzar els horts de Casa Rossell, però es van quedar curts i es va cercar un lloc pròxim al casc antic, i la família Viu Rebès va cedir un terreny molt a prop de l’Auditori Nacional.
El projecte d’horts socials ja fa 13 anys que funciona. La coordinadora del projecte de la Fundació Julià Reig, Ester Segura, recorda que l’activitat «va començar a Sant Julià de Loria i, a poc a poc, s’hi van anar afegint totes les parròquies. Estem més que contents del resultat obtingut, no tan sols perquè totes les parròquies s’hi han afegit sinó perquè entre la gent més gran de 65 anys és un èxit. Hi ha gent que no vol anar a la llar de jubilats a ballar ni a jugar a cartes i això és una manera de fer salut, de menjar bé, de socialitzar-se i de sentir-se activa, i això és molt important», subratlla Segura.
A totes les parròquies hi ha horts i, a més, en moltes s’han desplegat iniciatives per compartir parcel·les amb, per exemple, l’Aula Oberta i la Unitat de Conductes Addictives. En quantitat és molt difícil que el projecte creixi molt més ja que, actualment, no hi ha més terrenys disponibles, tot i que sempre hi ha propietaris disposats a cedir-los. La demanda, però, està coberta. «Podem créixer més en qualitat i en oferir coses noves i diferents», puntualitza Segura, «els comuns tenen bones iniciatives per a grups que ho necessiten, com escolars o usuaris del servei de salut mental». A més, des de la Fundació Julià Reig també s’ofereix «formació sobre com cultivar l’hort, per a que la gent tingui una base més sòlida, i hem tingut col·laboradors que ens han fet xerrades que han tingut molt d’èxit».
La Fundació Julià Reig no ofereix cap terreny propi, tots són de particulars que els cedeixen voluntàriament. La Fundació el que fa és habilitar-los –els comuns també hi col·laboren– i la propietat sempre els pot recuperar si els necessita, «però són aportacions altruistes per al projecte, són terrenys sense utilitzar», matisa Segura.
PROJECTE DES DEL 2001 / Sota el lema Cuidar un hort és fer salut, el projecte Horts socials va iniciar la seva activitat l’any 2001 i respon a la voluntat de la Fundació Julià Reig d’impulsar «un servei innovador amb l’objectiu de promoure una qualitat de vida millor a partir d’una activitat útil realitzada en un entorn natural, adreçat a la gent gran», segons s’explica en la pàgina web ‘www.fundaciojuliareig.ad’.
La Fundació defineix l’activitat com «un projecte senzill, que per la seva dimensió alhora humana, cívica i ecològica, situa la proposta dels Horts com un projecte social innovador a Andorra, que pot esdevenir un referent i que pot créixer i generar-ne d’altres tant en el vessant social con en l’etnològic».
Actualment gaudeixen del conreu d’un hort 154 hortolans repartits en totes les parròquies d’Andorra: deu parcel·les als Horts de Mascaró, de Casa Mangautxa, a Canillo; 39 parcel·les als Horts Terres Primeres, de Casa Joan Antoni, a Encamp; quatre parcel·les als Horts de Casa Rossell i cinc als Horts de les Hortes, de Casa Carme Rebés, a Ordino; 15 parcel·les als Horts de Cal Cintet de Sispony i cinc parcel·les als Horts de les Hores, a la Massana; 29 parcel·les als Horts de la Margineda, de Casa Molines, a Andorra la Vella; 24 parcel·les als Horts del Dau i del Gantxo, de Casa Reig i Casa Duró, a Sant Julià de Lòria; i 18 parcel·les als Horts de Casa Sucarana, a Escaldes Engordany.
A més, els horts socials organitzem cada any una trobada interparroquial per compartir experiències i vivències entre tots els hortolans. El passat 17 de setembre, els padrins de les set parròquies que han conreat una parcel·la durant aquest any van participar en la 10a Trobada interparroquial d’horts socials, que va tenir lloc a Escaldes-Engordany, per celebrar la cloenda de la temporada.
La consellera de social del Comú d’Escaldes-Engordany, Magda Sinfreu, va aprofitar l’acte per recordar que el projecte d’horts socials compta amb la participació de més de 150 persones i la valoració és «més que positiva». Sinfreu va considerar que és un projecte «molt beneficiós» per a la gent major de 65 anys però també per a la resta d’usuaris que hi participen.
LLIBRES SOBRE L’EXPERIÈNCIA / La Fundació Julià Reig ha publicat tres llibres sobre l’experiència dels hortolans: Receptaris dels Horts (2008), que recopila receptes senzilles elaborades amb els productes dels horts; Remeis dels Horts (2009), que recull remeis fets amb els productes de l’horta, i Els padrins dels Horts (2011), el relat de les experiències vitals narrades pels hortolans.
El projecte d’horts socials s’estén per totes les parròquies, coordinat per la Fundació Julià Reig, i a Ordino se’n beneficien nou persones majors de 65 anys i un grup d’escolars de l’Aula Oberta de l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança.
«Ja fa uns anys que hi participo. És un desfogament, i almenys faig alguna cosa per les tardes. Els metges m’han recomanat caminar bastant, i cada dia vaig a l’hort», explica una de les beneficiades del projecte, Gregoria Ortega, de 65 anys. «Enguany he recol·lectat mongeta, enciam, escarola, pèsols, albergínies, carbassons, cogombres, tomàquets... Encara em queden alguns carbassons petits, uns cogombres i uns tomàquets petits per collir».
Cada participant en el programa té la seva parcel·la, que estan situades als terrenys de Casa Rossell i en un altre terreny desocupat cedit per la família Viu Rebés. La consellera de social del Comú dOrdino, Lucía Muñoz, ha explicat que «aquest any ha anat molt bé, igual que els altres anys. Han participat nou hortolans, entre els quatre horts que tenim a Casa Rossell i cinci en més que tenim a l’horta de Casa Rebès. A més, tenim una parcel·la per a l’Aula Oberta i l’experiència és molt positiva». El projecte d’horts socials fa vuit anys que es desenvolupa a Ordino i, fins ara, sempre s’ha cobert la demanda, «i quan no ja pensarem alguna opció perquè pugui arribar a tothom i tothom en pugui participar i gaudir», ha afegit la consellera.
MENJAR ECOLÒGIC / Una altra de les usuàries, Rosa Florit, de 67 anys, que durant 16 anys va estar al capdavant de la Casa Pairal d’Ordino, comenta que «ja fa tres anys que em vaig jubilar i vaig optar per un hort. Ho faig per salut i per menjar amb més qualitat, perquè no utilitzem cap producte químic». L’altitud d’Ordino també influencia a l’hora de preparar l’hort: «Aquí, a causa de l’altitud comencem a plantar més tard i acabem amb més aviat, a diferència dels horts de Sant Julià, Escaldes i Andorra la Vella, que tenen l’avantatge de menys altitud. A Ordino els horts els entreguen al mes d’abril i ben bé fins al juny no podem plantar perquè hi ha risc de gelades», conta Florit. «Un any vaig plantar les mongetes i se’m van gelar dues vegades! Ara ja n’he après! Aquest any he recol·lectat mongeta tendra, groga i verda, coliflor, ceba, porros, carbassons, tomàquets, apis, julivert, i ara he plantat espinacs, que aguanten el fred». L’hortolana argumenta perquè no planten patates: «Perquè els horts no són molt grans, i les patates són barates, però si tingués més terreny sí que en faria», conclou.
JOVES HORTOLANS / El projecte d’horts socials per a majors de 65 anys s’ha ampliat als joves per fomentar l’intercanvi intergeneracional, i que els uns aprenguin dels altres. «A l’Aula Oberta tenim alumnat que treballa mitjançant projectes, com el dels horts, en què col·laborem amb els padrins, que ens ajuden i nosaltres a ells. Es tracta que aprenguin a treballar en equip, que valorin la nostra terra, els costums d’abans», explica el coordinador de l’Aula Oberta, el professor Xavier Balmes. «També tenim un projecte amb abelles, amb un padrí, Julio Ribas, que té un apiari», afegeix. Quant a l’hort, Balmes aclareix que «quan comença la temporada cuidem una parcel·leta al costat de la gent gran i a l’estiu un dels alumnes la va a cuidar».
En el projecte d’enguany hi han participat set escolars, dos noies i cinc nois de 15 i 16 anys, de quart curts de l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Ordino. Un dels participants, Xavi Vilalta, enumera tot el que han planta aquest curs: «Mongetes, pebrots, pebrots del Padró, tomàquets cherry, carrotes, cols, enciams, cogombres, cebes, julivert, carbassa... Hem après com plantar i el cicle de la natura. És una activitat lúdica en què hem treballat en grup i ens hem relacionat amb la gent gran que, de vegades, ens han ajudat a cuidar l’hort».
«Estem molt contents perquè aquest intercanvi generacional va molt bé per als padrins per relacionar-se i ensenyar als joves de com han de portar l’hort, i els joves adquireixen l’experiència dels padrins. És una bona iniciativa barrejar les generacions», afirma la cònsol menor d’Ordino, Consol Naudi.
Mentre el projecte d’horts socials es desenvolupava en les altres parròquies, a Ordino la gent major de 65 anys ho va reclamar: «No en teníem i hi havia gent que ens deia que li faria il·lusió tenir-ne, perquè la veritat és que ens pensàvem que Ordino era una parròquia rural», confessa Naudi. Finalment, es van localitzar els horts de Casa Rossell, però es van quedar curts i es va cercar un lloc pròxim al casc antic, i la família Viu Rebès va cedir un terreny molt a prop de l’Auditori Nacional.
El projecte d’horts socials ja fa 13 anys que funciona. La coordinadora del projecte de la Fundació Julià Reig, Ester Segura, recorda que l’activitat «va començar a Sant Julià de Loria i, a poc a poc, s’hi van anar afegint totes les parròquies. Estem més que contents del resultat obtingut, no tan sols perquè totes les parròquies s’hi han afegit sinó perquè entre la gent més gran de 65 anys és un èxit. Hi ha gent que no vol anar a la llar de jubilats a ballar ni a jugar a cartes i això és una manera de fer salut, de menjar bé, de socialitzar-se i de sentir-se activa, i això és molt important», subratlla Segura.
A totes les parròquies hi ha horts i, a més, en moltes s’han desplegat iniciatives per compartir parcel·les amb, per exemple, l’Aula Oberta i la Unitat de Conductes Addictives. En quantitat és molt difícil que el projecte creixi molt més ja que, actualment, no hi ha més terrenys disponibles, tot i que sempre hi ha propietaris disposats a cedir-los. La demanda, però, està coberta. «Podem créixer més en qualitat i en oferir coses noves i diferents», puntualitza Segura, «els comuns tenen bones iniciatives per a grups que ho necessiten, com escolars o usuaris del servei de salut mental». A més, des de la Fundació Julià Reig també s’ofereix «formació sobre com cultivar l’hort, per a que la gent tingui una base més sòlida, i hem tingut col·laboradors que ens han fet xerrades que han tingut molt d’èxit».
La Fundació Julià Reig no ofereix cap terreny propi, tots són de particulars que els cedeixen voluntàriament. La Fundació el que fa és habilitar-los –els comuns també hi col·laboren– i la propietat sempre els pot recuperar si els necessita, «però són aportacions altruistes per al projecte, són terrenys sense utilitzar», matisa Segura.
PROJECTE DES DEL 2001 / Sota el lema Cuidar un hort és fer salut, el projecte Horts socials va iniciar la seva activitat l’any 2001 i respon a la voluntat de la Fundació Julià Reig d’impulsar «un servei innovador amb l’objectiu de promoure una qualitat de vida millor a partir d’una activitat útil realitzada en un entorn natural, adreçat a la gent gran», segons s’explica en la pàgina web ‘www.fundaciojuliareig.ad’.
La Fundació defineix l’activitat com «un projecte senzill, que per la seva dimensió alhora humana, cívica i ecològica, situa la proposta dels Horts com un projecte social innovador a Andorra, que pot esdevenir un referent i que pot créixer i generar-ne d’altres tant en el vessant social con en l’etnològic».
Actualment gaudeixen del conreu d’un hort 154 hortolans repartits en totes les parròquies d’Andorra: deu parcel·les als Horts de Mascaró, de Casa Mangautxa, a Canillo; 39 parcel·les als Horts Terres Primeres, de Casa Joan Antoni, a Encamp; quatre parcel·les als Horts de Casa Rossell i cinc als Horts de les Hortes, de Casa Carme Rebés, a Ordino; 15 parcel·les als Horts de Cal Cintet de Sispony i cinc parcel·les als Horts de les Hores, a la Massana; 29 parcel·les als Horts de la Margineda, de Casa Molines, a Andorra la Vella; 24 parcel·les als Horts del Dau i del Gantxo, de Casa Reig i Casa Duró, a Sant Julià de Lòria; i 18 parcel·les als Horts de Casa Sucarana, a Escaldes Engordany.
A més, els horts socials organitzem cada any una trobada interparroquial per compartir experiències i vivències entre tots els hortolans. El passat 17 de setembre, els padrins de les set parròquies que han conreat una parcel·la durant aquest any van participar en la 10a Trobada interparroquial d’horts socials, que va tenir lloc a Escaldes-Engordany, per celebrar la cloenda de la temporada.
La consellera de social del Comú d’Escaldes-Engordany, Magda Sinfreu, va aprofitar l’acte per recordar que el projecte d’horts socials compta amb la participació de més de 150 persones i la valoració és «més que positiva». Sinfreu va considerar que és un projecte «molt beneficiós» per a la gent major de 65 anys però també per a la resta d’usuaris que hi participen.
LLIBRES SOBRE L’EXPERIÈNCIA / La Fundació Julià Reig ha publicat tres llibres sobre l’experiència dels hortolans: Receptaris dels Horts (2008), que recopila receptes senzilles elaborades amb els productes dels horts; Remeis dels Horts (2009), que recull remeis fets amb els productes de l’horta, i Els padrins dels Horts (2011), el relat de les experiències vitals narrades pels hortolans.