PUBLICITAT

La Seu d'Urgell

Els aturats del Pirineu estimen que a Andorra hi ha més feina

Segons la Cambra catalana, la recuperació trigarà sis anys

Per J. R.

Un cambrer prepara les taules en un restaurant andorrà.
Un cambrer prepara les taules en un restaurant andorrà. | TONY LARA
El nombre de persones aturades continua sent força elevat a les comarques de l’entorn del Principat d’Andorra. Malgrat que ja s’aprecien els primers símptomes de la recuperació econòmica a l’Estat espanyol, el Pirineu continua patint les conseqüències de la crisi amb un futur incert per a treballadors i empresaris. La desacceleració va arribar més tard que a la resta del territori i ara la major part dels experts consultats asseguren que la refeta serà molt més lenta en aquestes zones que en els grans nuclis urbans i industrials. I entre els indicadors que corroborarien aquest argument estan les estadístiques sobre ocupació i atur que demostrarien que la desocupació segueix colpejant a moltes persones i famílies i, per tant, és el gran repte a guanyar.
 
Segons les conclusions de la Memòria Econòmica de Catalunya presentada per la Cambra de Comerç de Barcelona, Catalunya no recuperarà el nivell d’ocupació d’abans de la crisi fins dintre de sis anys i en termes de producte interior brut (PIB) fins l’any vinent. En aquest context les xifres de persones sense feina amb un petit canvi de tendència a la baixa, en el que caldria incloure també les persones que han marxat del Pirineu –entre d’altres factors– serien un mirall que reflectiria la situació actual. 
 
Així, l’Alt Urgell tenia registrats el mes de setembre passat un total de 1.019 aturats, 746 corresponen a la Seu d’Urgell, segons les últimes estadístiques del departament d’Empresa de la Generalitat de Catalunya. Durant aquest mateix període hi havia 746 desocupats al Pallars Jussà, 647 a la Cerdanya i 288 al Pallars Sobirà. Moltes d’aquestes persones formen part d’activitats relacionades amb la construcció, hoteleria i restauració. 
 
La necessitat de personal per part de les empreses andorranes, principalment dels dos darrers sectors, entraria en contradicció amb una legislació laboral que no es caracteritza justament per la seva excessiva flexibilitat. 
 
AUTORITZACIONS I EL TRILATERAL / Malgrat el recent increment del nombre d’autoritzacions de treball per part del Govern, l’Executiu de Toni Martí continua sense donar resposta a les demandes, encapçalades pel mateix alcalde de la Seu, Albert Batalla, i altres col·lectius, per tal que els fronterers puguin tenir prioritat per ser contractats com treballadors de fora del país sempre i quan compleixen el perfil demanat per les empreses.
 
Tot i les peticions també expressades per les patronals andorranes per buscar algun tipus de fórmula perquè els fronterers puguin tenir prioritat, el Govern fins el moment no ha mogut fitxa acollint-se al conveni en vigor, que es remunta als anys 90, entre el Principat d’Andorra, el Regne d’Espanya i la República Francesa relatiu «a l’entrada, la circulació, el sojorn i l’establiment dels seus nacionals», el qual estableix «una igualtat de tractament en matèria d’establiment», d’una banda per part d’Espanya i de França entre els nacionals andorrans i altres nacionals dels estats membres de la Unió Europea i, d’altra banda per part d’Andorra entre nacionals espanyols, francesos i altres nacionals de qualsevol Estat. 
 
En aquest sentit cal recordar que el consell de ministres va aprovar a mitjans d’aquest mes les noves quotes d’autoritzacions d’immigració per a la temporada d’hivern que va ampliar en un 3,94%. A més va augmentar en un 7,39% la quota per als comunitaris, reduint-la en un 1,86% per als extracomunitaris. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT