Òscar Sonejee deixava el camp ahir al minut 27, tal i com va acordar amb Álvarez per tenir el comiat desitjat a casa. Ho feia emocionat, deixava el braçalet de capità a Ildefons Lima i tots i cadascun dels seus companys al camp van anar a acomiadar-lo com es mereix i també ho va fer tota la banqueta. 
 

És el mínim per al primer jugador de la història d’Andorra en haver supeart les 100 internacionalitats, que les va fixar en 106. Al finalitzar el duel, el comiat seguia a la sala de premsa amb un vídeo emotiu, un discurs del president de la Federació, Víctor Santos, i el del capità. Abans de poder parlar amb tots aquells que van ser presents al comiat, Sonejee va parlar amb la premsa. 
 

«La sensació és molt emotiva. Aquest dies i hores abans m’he sentit especialment bé perquè m’han fet sentir-ho així els companys, cos tècnic i amics», declarava el capità, que en ser preguntat per què és el que li ha faltat va respondre: «No em puc queixar. Després de 18 anys de carrera ho he viscut tot, sóc un privilegiat. No només jo, sinó tothom que juga a la selecció perquè pots jugar als millors estadis amb els millors jugadors del món, cosa que no tothom ho pot dir». Del partit, Sonejee va lamentar el no haver pogut sortir amb la victòria: «Ho hem tingut, hem estat molt a prop i hagués estat molt especial guanyar i perfecte marxar així». 

El capità inicia ara una nou camí com a tècnic, el qual espera que sigui productiu: «Estic aprenent, millorant i qui sap si demà tindré aquestes qualitats per dedicar-me a això». Gràcies, Capità.