«El vot en blanc és l’enemic invisible». Josep Mandicó només té por a una cosa, perquè és l’únic candidat a ser cònsol major a la parròquia de Canillo. Per aquest fet ahir era tot sol al (no)debat de la tele. L’entrevista, s’ha de dir. Però com que Andorra Televisió es regeix pels estrictes minuts que cada candidat té per exposar el seu programa, amb ell no hi va haver diferències. És a dir, 20 minuts d’entrevista i dos minuts amb un face to face amb la càmera i el ciutadà canillenc que l’escoltava des de casa. 
 

I va ser d’agrair, perquè tampoc no calia un programa llarg per explicar el que tothom ja sap, perquè des de Canillo només surt un missatge. Mandicó contra tots i ningú. 
 

De tot, el que es va veure és un home contundent amb aquesta veu que tot ho omple però també un candidat que necessita, amb urgència, una crítica i una rèplica perquè pugui ser ell mateix, per molt que digui que ells ja són crítics amb ells mateixos. 
 

La seva reflexió sobre el vot en blanc va ser potser el més cridaner, perquè és l’enemic al qual ha de superar el 13 de desembre. De la resta, els problemes d’aparcament de Soldeu, la fita que s’ha posat el comú per atraure visitants gràcies a la Copa del Món del 2016 i les Finals del 2019, o la ramaderia com a part inseparable dels canillencs, i molt unida a la visió turística del poble. És Canillo. Una veu.