El BC MoraBanc Andorra va començar el partit com a vuitè classificat, beneficiat per la derrota de l’Obradoiro a Fuenlabrada, malgrat que la permanència es posava més a prop –3 i 4 triomfs– perquè Estudiantes havia vençut a Bilbao i el Guipúscoa, a Tenerife. Així que els moviments a la taula van esperonar un MoraBanc que va obligar el Reial Madrid a treure el millor de sí mateix. Amb tot, l’equip blanc va demostrar perquè havia guanyat els 12 últims partits –9 a la Lliga Endesa, 3 a l’Eurolliga–i ahir es va fer amb el 13è. El MoraBanc no va tenir prou amb arribar als 80 punts perquè el cicló ofensiu dels blancs es va traduir en 99.
 

El partit va començar amb Shermadini guanyant el salt, Bogdanovic li va tornar a la pintura, ganxo i a dins. L’arma tricolor era ben clara i també marcava la velocitat del metrònom en un Poliesportiu al 80%. Però el Madrid és molt Madrid. També sense Rudy. Va respondre Reyes sota taulells i en la següent acció, Llull amb un triple. Anotar seria una constant. Un estira i arronsa en el qual els de la capital espanyola traurien una petita renda buscant més els tirs de tres. En poc més de cinc minuts, l’electrònic ja reflectia un frenètic 13-20 que obligava Peñarroya a gastar el primer temps mort.
 

Poc va arreglar el preparador egarenc, perquè els visitants feien el que volien aprofitant la velocitat del Chacho, els tirs de mitja distància de Reyes o alguna distracció en les marques perquè Thompkins anotés sol sota cistella o fins i tot un triple des de la cantonada. Així, els primers deu minuts acabarien 24-29 i el MoraBanc amb problemes, però aguantant el ritme.
 

El MoraBanc va prosseguir la persecució en el marcador amb una cistella d’Stojanovski en la primera acció d’atac del segon període –rebot ofensiu de trapella inclòs– però el canoner Carroll, que acabava de sortir, la va clavar de tres en la primera bola que va tocar. Així que 26-32. La defensa del MoraBanc, però, era més enganxosa i fèrria i va començar a donar fruits. Dues cistelles de Jones (30-34, minut 14) van esperonar el públic, que xiulava com mai cada atac del Madrid i això va permetre els locals jugar amb el sisè home i treure un parcial de 6-0 –el més ampli fins llavors- en només un minut que ara sí, igualava tot (32-34).
 

ARBITRATGE DUBTÓS / L’anormal recital de cistelles que s’estava veient va patir una davallada i el Madrid, amb alguna decisió arbitral dubtosa que el va beneficiar, va tornar a agafar aire (34-41, minut 16). No havia aprofitat el MoraBanc que Laso estava donant descans als Rodríguez, Reyes, Ayón i Llull, i que a la pista hi havien soldats de segon ordre –Doncic, Hernangómez, Taylor o Ndour– així que Peñarroya va tornar a demanar temps mort per posar ordre. El tècnic visitant va aguantar els menys habituals al parquet i els àrbitres anaven 'in crescendo' amb les decisions polèmiques que van provocar el «fora, fora!» del públic i la tècnica a un Peñarroya desesperat a un minut per al descans. Amb tot, una penetració de Sada va mantenir els cinc de renda al descans. 46-51 trobant a faltar les erradel capità i Jones des del tir lliure (9 de 13 al descans). El Madrid preocupava, amb Rodríguez, Ayón, Llull i Reyes descansats.

 

AMB TOTA L’ARTILLERIA / Els quatre van entrar al cinc inicial a la represa i malgrat que el MoraBanc va posar-se a dos amb un 2+1 de Betinho, el Madrid va anar imposant la seva llei amb Ayón y Reyes clavant ganivetades a la pintura, i  Rodríguez i Taylor des del triple. 55-66 a 4:02 per al final del tercer quart i temps mort obligatori de Peñarroya.
 

No millorarien les coses. Llull entrava per on volia, Ayón marcava territori davant Clark i Jones, Rodríguez continuava sent una destral des de 6,75 i un nou parcial dels visitants de 0-12 va acabar d’emmudir el Poliesportiu (57-78, minut 29). 
 

Clark i Stojanovski van arreglar una mica el lluminós, però quedava una empresa més que difícil per als darrers deu minuts amb 17 per sota (61-78). De nou Laso va donar entrada a actors secundaris com Hernangómez, Taylor i Thompkins però és que aquests també són molt bons. Amb ells hi havien Carroll i Rodríguez, mentre a Clark la cistella li escopia fora dos triples. La sort també havia donat l’esquena. A 6:40, l’afició va aplaudir Rodríguez quan era canviat i segons després Carroll clavava un triple que aixecava admiració de la grada. La diferència era massa gran (69-91) com per obrar el miracle. I ja impossible quan Schreiner -sol de tres- Shermadini -amb Hernangómez venut a la pintura- i Bogdanovic –a taulell a tres metres- fallaven cistelles fàcils. 

 

BRIÀ FA HISTÒRIA AL MORABANC / Va haver-hi temps perquè Nil Brià es convertís en el jugador més jove en debutar amb el MoraBanc, superant Roger Lliteras per 32 dies, perquè el partit ja tenia un clar guanyador: el vigent campió de l’Eurolliga.