L’expressió paper mullat té el significat d’una cosa que perd tot el valor. Però també és el nom d’una via d’escalada esportiva, situada a Oliana, de 45 metres d’alçada. I precisament aquesta va ser capaç de superar-la dissabte passat Guillem Colell, convertint-se en el primer andorrà en completar una via de grau 8c.
 

La fita va estar a punt de no produir-se, però la persistència va portar a deixar una nova marca per a l’escalada nacional. «Vaig caure dues o tres vegades. Anava a deixar-ho però vaig decidir a fer un últim intent abans que es fes fosc. Va ser psicològic, em vaig treure pressió i vaig aconseguir-ho», assenyalava Colell, satisfet per haver tingut èxit en l’intent perquè «és un nivell força difícil, al que no havia arribat mai, que costa bastant d’aconseguir».
 

A base de preparació va aconseguint complir reptes. I és que l’abril passat ja va assolir una fita històrica, com va ser encadenar una via 8b+. Fins llavors no ho havia aconseguit cap escalador andorrà. El proper repte és fer-ne una 8c+, però per a aquesta no es posa dates. El temps ho dirà. I el nivell de preparació en el que es trobi també, perquè de la mateixa manera com temps enrera pensava que no podria assolir aquestes vies, veu possible fer-ne de més complicades: «He progressant molt i tot és provar-ho. A mida que vas millorant no ho veus tant lluny». Colell és el referent actual de l’escalada al país i veu com a la base nacional el poden arribar a passar pel davant en un futur. «Ara pugen alguns nens forts, que poden igualar aquesta fita i fins i tot superar-la», afirma, i ho aconseguiran «si li dediquen temps i sacrificar algunes coses».
 

Aquesta temporada ha estat el seu primer any en categoria absoluta. «No tinc gaire experiència i això es nota respecte a la resta», admet, però a la Copa Catalana de bloc ha estat capaç de finalitzar segon de la general. «Estic content, perquè he aconseguit passar a totes les finals», mentre que a la d’Espanya, que és «una de les potències mundials», va acabar tretzè. A la prova de Madrid va quedar-se a prop d’entrar a la final. El 2016 confia en «poder millorar el d’aquest any i entrar en totes les finals. Ser-hi és el més difícil d’una competició. Una vegada ja hi ets dins és diferent». Aconseguir bons resultats cada cop es fa més complicat, ja que «el nivell s’ha disparat molt els últims anys a tot arreu».