PUBLICITAT

Andorra La Vella

El Tribunal cita el gerent de la desapareguda Ordino Studios

Albà ha estat cridat a declarar el 15 de febrer després de dos anys

Per EL PERIÒDIC

Albà va generar un forat de tres milions amb Ordino Studios.
Albà va generar un forat de tres milions amb Ordino Studios. | TONY LARA
Després de dos anys de descobert al complet l’escàndol d’Ordino Studios, el qui en fou el seu gerent, Jordi Albà, va ser ahir cridat a declarar pel Tribunal de Corts a través d’un edicte publicat al BOPA per trobar-se en «parader desconegut». L’administrador de la productora haurà de comparéixer el proper 15 de febrer davant dels magistrats com a inculpat pels presumptes delictes d’apropiació indeguda, d’administració deslleial i d’utilització temporal de béns públics, infraccions que hauria comés mentre dirigia l’empresa. L’edicte adverteix que «si no compareix podrà ésser declarat rebel i se li seguirà el procediment conforme la llei».
 
Dos anys després/Ordino Studios va tancar definitivament les seves portes i cessar l’activitat ara fa més de dos anys per tal d’iniciar el procés per a declarar-se en fallida, després de crear un forat de tres milions d’euros. Aleshores, el Govern va avalar préstecs per al negoci valorats en 500.000 milions d’euros. La vista oral que haurà de protagonitzar al febrer si no vol ser declarat en rebel·lia, però, respon a la demanda que va fer l’entitat bancària que va atorgar un crèdit preferent a la societat de 666.000 euros, feta pública pel rotatiu el gener de l’any passat.
 
Amb el tancament de l’empresa audiovisual, 35 treballadors van quedar al carrer. En aquesta línia i també en iniciar-se l’any passat, el Govern va imposar a Albà 11 sancions de 3.000 euros cadascuna (33.000 euros) per contractació il·legal de treballadors estrangers.
 
Ordino Studios va instal·lar-se al Centre de Congressos de la Parròquia d’Ordino el 2008, pionera en el procés d’obertura econòmica al país. Dedicada a la producció de programes de televisió i gravacions de programes i anuncis per a cadenes estrangeres, així com als videojocs, va tancar portes en generar despesa que cobria amb crèdits i subvencions, sense que ingeressés grans xecs per i durant la seva activitat. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT