Un agent del cos de la Policia prejubilat s’enfronta a quatre anys de presó condicional per la presumpta comissió de diversos furts –entre altres infraccions– durant l’exercici de les seves funcions al servei de seguretat. La defensa, de la seva banda, sol·licita una rebaixa d’aquesta pena fins a un màxim de tres mesos de privació de la llibertat, en considerar ineludible el fet que «no es tracta d’un lladre» sinó d’una persona «amb tendència a l’acumulació». 
 

La investigació al voltant del qui havia estat agent policial va encetar-se a finals del mes de març de 2012, arrel de la desaparició d’una càmera fotogràfica del magatzem d’objectes perduts de l’edifici de l’Obac. Només uns dies després d’haver estat entregada a l’edifici administratiu per part d’una treballadora del comú escaldenc, el propietari es trobava amb la desaparició del seu aparell del registre, on en constava la retirada a través d’una falsa identitat. La inspecció dels vídeos de vigilància conduïen a l’escorcoll del domicili de l’ara exagent en aparèixer a les cintes. 

 

Càrrecs contra l’acusat/ La perquisició i trobada de múltiples efectes a la llar de l’imputat conduïa a la seva detenció per diversos càrrecs. A banda d’ésser processat per furts continuats, el ministeri públic demana condemnar l’acusat a quatre anys condicionals per la possessió il·legal així com el dipòsit d’armes prohibides, pel delicte major de creació i ús de document inveraç i, en darrer lloc, per possessió de productes estupefaents. Fruit de l’escorcoll, els agents van trobar nombrosos béns pertanyents al cos i altres objectes sostrets del departament d’objectes perduts, com ara –i entre moltes altres coses– màquines fotogràfiques, manilles o prismàtics, però també revòlvers, granades, silenciadors i 180 grams d’haixix que haurien d’haver estat duts a l’incinerador de la Comella, un cop tancades les causes de que n’eren proves.
 

Ni l’acusat ni la seva defensa van negar l’apropiació indeguda. No obstant, van justificar els actes tot acollint-se al diagnòstic presentat per part dels pèrits en el transcurs de la mateixa vista oral. Tant forense com psiquiatra van explicar l’origen de les accions de l’acusat per la seva «tendència a l’acumulació», un «cas poc corrent» en què la persona sent la necessitat i no pot evitar fer-se amb objectes en determinats moments. Segons els especialistes, l’acusat té «la capacitat crítica minvada», pel que no pot controlar «l’impuls» i «compulsió» que el porten a la «conducta poc normativa» d’acumular coses malgrat no hi hagi una finalitat darrere «d’aquests furts entre cometes», segons va exposar el metge psiquiatre, qui també va lamentar la inexistència d’un tractament per a aquesta conducta.
 

El lletrat de la defensa considera que tot plegat hauria d’exonerar el seu defensat de les responsabilitats que se li atribueixen, assegurant que la conducta va desaparèixer en desfer-se, la dona i cunyat de l’acusat, de totes les caixes que acumulava i dedicar-se aquest a diversos voluntariats. A més, va recordar que el policia prejubiliat ja hauria estat castigat amb la pèrdua de la seva família i amics, així com de la seva carrera professional. D’aquesta manera, en d’emana «l’eximent al 100%» o una condemna de «com a molt, 3 mesos condicionals» en cas que els jutges fallin en contra.
 

Tant el presumpte lladre com la fiscalia, que considera que la conducta al col·lecionisme no eximeix l’expolicia d’haver estat «conscient» que es tractava d’actes il·lícits, coneixeran el proper dia 23 de març el veredicte del tribunal.