Menyspreu», «discriminació radical» i «indignació van ser només alguns dels conceptes sorgits a la pluja de retrets en què es va convertir la primera sessió ordinària del Comú d’Encamp. El mandat a la parròquia arrenca amb els consellers de l’oposició irats a causa de l’augment –en un 7,2%– del salari dels cònsols, un ascens que prové de la rebaixa, en un 14%, dels sous dels membres a l’oposició i que la majoria justifica a través del «redreçament de la situació econòmica» i del seguiment d’un «criteri coherent i equitatiu» amb les altres administracions parroquials. La minoria no descarten emprendre mesures legals en cas que el que titllen de «menyspreu» incorri en la «il·legalitat».
 

Unanimitat a l’oposició en contraposar-se a l’increment de les retribucions dels dirigents. Els representants liberals no descarten recórrer a la via legal: «si la mesura no és legítima, no descartem emprendre accions legals». L’asseveració de Jordi Troguet va veure’s reforçada per l’advertència de la seva companya liberal, Maria Isabel Lafoz. Després de denunciar la rebaixa dels sous dels components minoritaris en benefici dels cònsols, la també advocada va assegurar que «estudiarem la situació» i que «si veiem que hi ha indicis que hi pugui haver il·legalitat» en el què va qualificar com a «tracte desigualitari», s’emprendran «accions legals». En aquesta línia, Lafoz va lamentar la representació d’un «ball de xifres» que «no veiem en absolut just».
 

Ocupant un nou seient en el si de la bancada a l’oposició, el conseller socialdemòcrata Joan Sans va engegar el que serà el seu segon mandat traslladant la seva «indignació, la de la població d’Encamp així com de bona part del país». Sans va mantenir la seva habitual bel·ligerància no només posant en dubte els arguments de Torres sinó qüestionant l’ètica de la seva decisió: «Els aproximadament 40.000 euros» que es destinaran a la paga extra dels cònsols podrien servir per «regularitzar la situació de les persones que fa sis o set anys que treballen sota el règim eventual» malgrat que «l’anterior legislatura se’ls va prometre que això canviaria». Les prestacions socials van ser també una de les destinacions plantejades per la minoria.

 

Manca al respecte/ La «falta d’ètica de cara al poble» que lamentava el també component del Partit Socialdemòcrata, Pere Marsenyach, venia a reforçar «la manca de respecte» que Sans va considerar consumada no només pel que fa a la minoria sinó també «al poble». També Troguet va percebre aquesta «discriminació total», tot recordant «el 58% de representació» obtingut per la minoria el darrer 13 de desembre, que supera en escreix «el 42% de la majoria».

En aquest sentit, el conseller liberal va lamentar el fet que «quan arribem a la sessió ja està tot fet i decidit» i afegint que, «per molt que haguem de dir, només tenim dret a pataleta». Per tot plegat va augurar un mandat amb «poca col·laboració».
 

Equiparat per Sans amb les també demòcrates Monserrat Gil i Trini Marín, amonestades al 2012 per part del partit també a causa d’atribuir-se un augment de sou, Jordi Torres va emparar-se en el «redreçament de l’economia» per justificar «una redistribució equitativa entre cònsols, presidents de comissions i consellers» que «és coherent amb la de les altres administracions», situant-se en la mitjana dels altres comuns. Tot i assegurar que «hem aplicat el mateix criteri per tothom», Lafoz va desmuntar el que va considerar un «argument buit» per denunciar que s’hagi «aprofitat el sobrant» de la rebaixa –en 350 euros– als sous de la minoria per «redistribuir-los entre els cònsols». 
 

A banda de la polèmica pel retorn de la 13a paga als cònsols, punt de l’ordre del dia únicament aprovada per la majoria amb quatre vots en contra, van aprovar-se per unanimitat tots els temes tractats, com la constitució de la Junta o la formalització de comissions.