PUBLICITAT

La Massana i Ordino

Jornet torna a fer doblet

L’espanyol s’imposa a la cursa vertical després de vèncer la individual de dissabte

Per El Periòdic

Kilian Jornet saluda al públic moments abans de guanyar la cursa vertical, ahir a Arinsal.
Kilian Jornet saluda al públic moments abans de guanyar la cursa vertical, ahir a Arinsal. | TONY LARA
Kilian Jornet va tornar a ser el gran atractiu de la Font Blanca 2016, que donava el tret de sortida a la Copa del Món ISMF, i el català va tornar a demostrar que és el número u mundial. Com l’any passat, torna a casa seva amb el doblet a Andorra. Ahir es va imposar en la cursa individual després de fer-ho dissabte en la individual amb un temps estratosfèric de 26min 50s, superant en més de 20 segons el rècord del recorregut de la pista de les Marrades.
 
El segon dia de competició a Arinsal es va  disputar amb unes condicions climatològiques completament diferents a les patides el dissabte a Arcalís. A les 8.00 h del matí la temperatura era de -8º però el sol lluïa amb força, fet que han agraït tant els participants com el gran numero d’aficionats que es van atrevir a fer el traçat amb esquís o que, simplement van arribar al pàrquing de la zona mitjana d’Arinsal des d’on es podia seguir bona part de la carrera. I allà van poder veure com Jornet ja anava sol cap al triomf. Va llançar un atac a meitat de carrera al que no van poder respondre els seus rivals directes, el suís Remi Bonnet, espoir que va acabar segon a 23 segons i l’italià Michele Boscacci, que va tancar el podi.
 
Dels andorrans, el més ràpid va ser Joan Albós amb un 35è lloc, seguit per Jordi Solé amb el 43è i David Albós amb el 46è. Xavier Areny, que arribava en un gran estat de forma, havia estat víctima d’un refredat els dies previs i que havia abandonat a mitja carrera a la cursa individual, ahir no va prendre la sortida.
 
El seleccionador nacional, Marc Pimienta, va destacar que en la cursa vertical «només Prieto i Bellés van complir l’objectiu d’acabar a un 10% del primer». Pimienta considera que dissabte, en la individual, «s’ho van deixar tot i han pagat l’esforç».
 
Amb tot, el tècnic va mostrar-se content per com ha anat el cap de setmana: «Pensava que no tindria gent per a la Copa del Món i tothom ha respost. Havia posat uns estímuls que han funcionat. Però m’agradaria que donessin una mica més perquè l’esquí de muntanya és un esport que està evolucionant molt ràpid i no vull que Andorra es quedi enrere. Hem de deixar de participar i passar a competir».
En fèmines, Laetitia Roux venia de fer doblet els dos anys anteriors, es va haver de conformar amb la sisena plaça l’endemà de ser cinquena en la individual. La guanyadora va ser la catalana Laura Orgué, segona va ser la sueca Forsberg i tercera, la suïssa Kreuzer. 

DISSABTE, VICTÒRIA PATIDA DEL CATALÀ

Kilian Jornet va començar de la millor manera el cap de setmana de Copa del Món a la Font Blanca, amb el triomf en la prova individual, però va haver de patir de valent per aixecar els braços a la línia d’arribada. Perquè el català va tenir problemes amb els esquís, que no acabaven de lliscar bé, i havia de seguir l’alt ritme de l’italià Boscacci, que s’havia escapat. Finalment el va atrapar i va superar-lo per només deu segons de diferència, mentre que el suís Marti, que va completar el podi a més d’un minut.
 
La primera jornada va tenir un inici molt problemàtic que la Federació Andorrana de Muntanyisme, com ha entitat organitzadora, va haver de superar amb un excel·lent poder de reacció. Perquè després d’una setmana amb bon temps, divendres a la nit la climatologia va donar un gir radical i la neu i el vent van obligar als membres de la FAM a muntar un traçat nou en un temps rècord. Però va sortir bé.
 
Uns tres mesos de baixa / Tot el contrari que a Maria Fargues. Estava fent una carrera de luxe, ocupava la vuitena posició, quan en un canvi de neu va perdre visibilitat a causa del vent i girant la bota es va trencar el peroné. No es va adonar fins que va arribar al canvi i es va posar les pells però allà es va acabar la carrera per a ella i probablement tota la temporada, ja que els pronòstics diuen que es tracta d’una lesió que triga uns tres mesos en recuperar.
 
De la seva banda, Inka Bellés va demostrar ser una de les promeses més fermes en la categoria femenina gràcies al tercer lloc del podi que va aconseguir en la categoria espoir, tot i que a gairebé tres minuts de la italiana Alba de Silvestro, qui fa anys que és una de les seves rivals en la lluita per les victòries.
 
«Tret de les desgràcies de Fargues i Areny, va ser una gran jornada», va indicar Pimienta. «Nosaltres ens haviem entrenat per fer un recorregut però es va haver de canviar pel mal temps. A més, jugar a casa provoca tensió i estrès afegit. Tot i així, diversos corredors van entrar dins dels percentatges de temps respecte del primer que demanàvem», que en la individual és del 17%. Aquests van ser Joan Albós, el millor andorrà amb un 40è lloc, Jordi Solé (43è), Jaume Planella (16è espoir), Marc Font (13è junior), Sergi Casabella (14è júnior i Inka Bellés.

Comenta aquest article

PUBLICITAT