Tenim dret a demanar-li a un buscador que cancel·li les nostres dades o pel contrari la nostra informació ha d’estar constantment a la xarxa? Estem condemnats a la memòria perpètua o tenim dret a esborrar la nostra informació? Internet, les xarxes socials, els buscadors,...  Les nostres dades estan exposades contínuament al món cibernètic sense ser conscients, en moltes ocasions, de la importància i l’abast que té el dret a la protecció de dades i el dret a l’oblit. Debatre sobre aquest tema de gran rellevància en l’actualitat era l’objectiu de la conferència que va realitzar ahir l’exdirector de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, José Luis Piñar Mañas, al vestíbul del Consell General amb motiu del Dia de la Protecció de Dades que se celebra avui. 
 

Segons va explicar Piñas, es tracta d’un dret «la violació del qual passa desapercebuda». És a dir, pot donar-se el cas que ens estiguin robant les nostres dades i la nostra informació personal i nosaltres ni tan sols ho sapiguem. «És un dret que no coneix de fronteres perquè podem patir una violació d’aquest estil des de qualsevol lloc del món», exposava. 
 

Durant la conferència, organtizada per l’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA), també es va analitzar la sentència del cas Google dictada pel Tribunal de Justícia europeu el maig de 2014 i segons la qual es reconeixia el dret de totes les persones d’exigir als buscadors que eliminin de la seva llista de resultats dades privades. Concretament, el cas Google tractava d’un particular espanyol que demanava al buscador que retirés dels seus resultats una notícia que informava que havia patit un embargament immobiliari. Tot i la resolució a favor del dret a l’oblit en aquest cas particular, Piñas recordava que el debat es troba a l’hora de marcar la línia vermella que separa la violació del dret a la protecció de dades i  l’oblit amb el de la llibertat d’informació i d’expressió. 
 

Un altre dels interrogants que es plantegen és si el dret que atorga la sentència de 2014 també s’ha de reconèixer a Andorra. Malgrat que el Principat no forma part dels països de la Unió Europea, Andorra és un país amb «un nivell adequat de protecció semblants als estàndards de la directiva comunitària sobre protecció de dades».

Amb tot, Piñas va apuntar que «encara falta força consciència sobre en què consisteix el dret a l’oblit». Tot i així, va afegir que entre la gent jove cada vegada hi ha més coneixement en matèria de protecció de dades i de privacitat així com de l’ús de la informació i de les tecnologies. «Ells saben per les xarxes socials, pel que  parlen entre ells, pel que ja els ha passat a molts d’ells, quins són els riscos de la protecció de dades. I també coneixen o van coneixent el que és el dret a l’oblit», assegurava. En canvi, anotava que entre les persones d’una certa edat hi ha menys consciència. Sigui com sigui, adheria, «hi ha molt per fer encara per aconseguir una veritable conscienciació en un món en què les tecnologies no és que siguin quelcom amb el que vivim sinó que és quelcom en el que vivim».
 

A la conferència també hi van assistir, entre d’altres autoritats, el síndic general, Vicenç Mateu, la subsíndica general, Mònica Bonell, el cap de l’APDA, Joan Crespo, i la Secretària d’Estat de Relacions Institucionals, Consol Naudi.