PUBLICITAT

ESCALDES-ENGORDANY

A mig camí entre la reflexió i la reivindicació de la igualtat

Les taxes d’ocupació de les dones del Principat segueixen per sota de la dels homes i ocupen càrrecs amb menys responsabilitats

Per LÍDIA RAVENTÓS

Tres parlamentàries conversen en un descans d’una sessió del Consell General.
Tres parlamentàries conversen en un descans d’una sessió del Consell General. | TONY LARA
Amb els anys, la dona ha anat guanyant terreny en el món laboral i reivindicant els seus drets també en el món personal. Repartir-se les feines domèstiques amb la parella, no dedicar-se únicament a la cura i l’educació dels fills i perdre la por a denunciar situacions de violència de gènere són alguns dels passos que dia rere dia s’atreveixen a fer milers de dones de tot el món i que han servit perquè a poc a poc la societat les tingui en compte i minvin les desigualtats incentivades per qüestió de sexe.

Precisament per requerir tots aquests drets, cada 8 de març es commemora el Dia Internacional de les Dones, reconegut per l’Organització de les Nacions Unides (l’ONU). La diada serveix per reflexionar sobre la situació actual que viu la dona tant en el món laboral com domèstic, així com per reivindicar la igualtat i rebutjar el masclisme en tots aquells aspectes de la societat on encara existeix una discriminació per raó de sexe.

Amb tot, encara queda molt camí per recórrer. I és que actualment les taxes d’ocupació de les dones segueixen estant per sota de la dels homes. Pel que fa al salari, a més, les dones també es veuen perjudicades respecte als homes. Concretament en el cas del Principat, el sou de les dones és inferior al dels homes en tots els grups d’activitat. Segons dades publicades pel departament d’Estadística i la CASS, elles cobren de mitjana 1.742 euros, el que representa un 24% menys que ells. D’entre totes les professions, el que destaca per ser més discriminatori és el sector financer, on les dones cobren gairebé la meitat del que cobren els homes. Exactament, el seu salari és un 47,4% inferior que el d’ells o, el que és el mateix, cobren 2.912 euros menys.

Un dels aspectes dels quals no es parla gaire sovint i que també desvela desigualtats per motiu de gènere en el món laboral és l’assetjament. La presidenta de l’associació Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés, assegura que a Andorra es donen casos d’assetjament a la feina però lamenta que no existeixin estudis que ho demostrin ni lleis que ajudin a combatre-ho. «Hi ha dones que ens comenten el seu cas i per això sabem que hi ha casos de discriminació a la feina però no sabem si són molts o pocs perquè no hi ha cap estudi oficial que els comptabilitzi», exposa.

Segons explica la també psicòloga especialista en abusos sexuals i violència, moltes de les dones que es troben en aquesta situació no s’atreveixen a denunciar perquè en molts casos ni tan sols saben on està dibuixada la línia vermella que no es pot tolerar que es passi. En aquest sentit, M. Cortés recorda que «l’assetjament és tot allò que em faci sentir que personalment o per condició sexual la meva feina perilla». «És, per exemple, quan et donen feines menys qualificades pel fet de ser dona, quan ascendeixen a un home en comptes de tu sense que hi hagi cap motiu de tipus professional o quan el sou d’una dona és inferior al d’un home fent exactament la mateixa feina», aclareix. «Hi ha dones que veuen normal que et facin fora perquè tens fills i es posen malalts i has de sortir de la feina. No és normal. Hi ha desigualtats que no es contemplen», declara. I subjecta que encara hi ha empreses que prefereixen contractar homes perquè «ells no es queden embarassats».

El desconeixement de la frontera entre el que és o no un tracte discriminatori i a la falta d’empara legal, se li suma en moltes ocasions la por a perdre la feina. Un temor que s’ha accentuat força els darrers anys per culpa de la crisi econòmica.

Per tot, des de l’associació Stop Violències reclamen que es duguin a terme estudis seriosos i rigorosos sobre quants casos d’assetjament laboral per raó de sexe existeixen al Principat així com que la legislació del país contempli aquest tipus de discriminació i empari a les persones que la pateixen, ja que, tal com recorda M. Cortés, «a Andorra no hi ha cap llei clara sobre aquest tema, hi ha un buit legal».

Tenir fills o triomfar a la feina?

Un dels principals problemes que la nostra societat encara no ha estat capaç de resoldre és la dificultat amb què es troben les dones a l’hora de conciliar la vida familiar amb el desenvolupament professional. Vanessa Mendoza Cortés deixa clar que tenir fills o tenir el desig de ser mare en cap cas són motius vàlids d’acomiadament i exposa que hi ha països on és il·legal preguntar aspectes de la vida personal com aquests en les entrevistes de feina.

Agrega també que la societat actual encara està dirigida per homes i que són poques les dones que tenen un alt càrrec. «Si avui en dia una dona de 25 o 30 anys decideix tenir un fill, tota la seva carrera professional es trenca», comunica. Aquest és un dels factors que ha propiciat que les dones decideixin tenir fills cada vegada en edats més avançades per por que un embaràs freni el seu desenvolupament en l’àmbit laboral.

Triar entre els fills o l’èxit professional és una qüestió que la nostra societat encara no ha trobat la manera de superar. M. Cortés informa però, que malgrat que les empreses prefereixen encara contractar a homes perquè es dóna per fet que la que s’encarregarà dels fills és la dona, també hi ha una pressió social perquè les parelles tinguin fills, ja que el jovent és qui marcarà el nostre futur sobretot en un moment en què la majoria de països desenvolupats tenen piràmides poblacionals força envellides. «Les empreses no donen facilitat a les dones per combinar feina i família però en canvi volen que hi hagi nens perquè saben que el dia de demà seran els que dirigiran les empreses. És contradictori», reflexiona M. Cortés.

No totes les crítiques però, són per les empreses i els homes. La directora d’Stop Violències també fa palesa la necessitat que les dones aprenguin a valorar-se més i es facin escoltar. «També a les dones ens falta valorar-nos més. Sovint acceptem qualsevol feina perquè hem de tirar endavant i passem davant nostre a tothom abans que a nosaltres mateixes», considera.

El paper dels homes

La lluita per aconseguir una veritable igualtat també depèn en bona mesura dels homes. En aquest sentit, la directora d’Stop Violències alerta que socialment encara està mal vist que un home es preocupi pels seus fills o vulgui jugar un paper més actiu en la vida familiar. «Socialment els homes estan més desvinculats. Fins i tot està mal vist que es preocupin pels seus fills», expressa. I anima al sexe masculí a reivindicar també el seu dret a la conciliació familiar. «Ells també poden gaudir. També són els seus fills», valora.
Projecte de llei sense data

El Govern té previst desenvolupar el projecte de llei d’Igualtat i no discriminació, segons va informar ahir a través d’un comunicat amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Dones. Tot i que assegura que la proposta es durà a terme a curt termini, la veritat és que encara no en detalla la data.

Segons anuncia el mateix comunicat, l’objectiu és «emmarcar normativament la transversalitat de la perspectiva de la igualtat en tots els àmbits socials» per tal de «continuar ampliant el seu compromís envers la igualtat i disposar d’una legislació destinada a combatre les desigualtats i la discriminació directa i indirecta en àmbits claus com l’habitatge, el treball, els serveis públics i privats, la salut, l’educació i els serveis socials, entre d’altres».

Aquesta transversalitat es planteja com «una eina que ha de donar com a resultat un canvi de model organitzatiu i uns nous valors que ajudin en les noves transformacions socials i culturals».

Comenta aquest article

PUBLICITAT