PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Les doctores de l’UdA

En quatre anys, set estudiants han defensat la seva tesi

Per E. J. M.

Cristina Yáñez, l’última doctora per la Universitat d’Andorra.
Cristina Yáñez, l’última doctora per la Universitat d’Andorra. | TONY LARA
«Tenim una universitat a l’escala i a la mida del país, i tenim tots els avantatges de poder fer el doctorat amb persones d’àmbit internacional i professors i catedràtics d’altres universitats, amb la sort que treballen amb nosaltres i ho podem fer des d’aquí amb ells», comenta Cristina Yáñez, l’última persona que s’ha doctorat mitjançant el programa de tercer cicle de la Universitat d’Andorra (UdA). Yáñez s’ha doctorat amb la tesi Anàlisi de la implantació de les TIC als museus d’Andorra. Bases per al disseny i desenvolupament d’una estratègia d’avaluació com a eina de gestió, que va defensar el passat 5 de febrer. 
 
L’Espai Europeu d’Ensenyament Superior permet doctorar-se per una universitat i en un àmbit concret, com és el cas de les set persones – totes dones– que s’han doctorat des del 2013. La primera va ser l’actual coordinadora del programa, Virgina Larraz, amb la tesi La competència digital a la Universitat, que va defensar el febrer del 2013. Totes les doctores són professores de l’UdA (sis titulars i una col·laboradora). Que les set primeres doctores hagin estat dones, és una casualitat? «És una mostra de cap on va la societat... Dones, totes treballadores, amb fills... És un plus, la tesi la fas en hores intempestives», confessa Larraz.
 
L’octubre de 2015, Yolanda Colom va presentar la tesi doctoral El nivell competencial en la resolució de problemes matemàtics amb els alumnes amb TDAH, i tan sols dues setmanes abans, Rosa M. Ariño va llegir la tesi doctoral Proposta d’un model relacional entre el capital humà i la qualitat de servei. Una aplicació al sector bancari andorrà. «Vaig escollir l’UdA per realitzar la meva tesi doctoral per la comoditat que representa estudiar en el mateix país on resideixes i, a banda de la dificultat que representa realitzar una tesi, m’he sentit molt acompanyada al llarg d’aquest camí, gràcies a l’estructura del programa de doctorat i a la implicació de les persones que el tutoritzen des de la Universitat», argumenta la doctora Ariño.
 
«També he tingut la sort de conèixer els meus directors de tesi, dos professors de la Universitat Autònoma de Madrid, que m’han aportat la seva experiència i el seu entusiasme en la realització de la tesi doctoral i que m’han sabut orientar i donar tot el suport necessari per realitzar un treball d’aquesta magnitud. Sense la seva dedicació i la seva implicació, aquesta etapa de la meva formació acadèmica hagués estat molt més complicada», conclou.
 
L’any 2014 es van presentar amb èxit tres tesis doctorals: L’eficiència del procés educatiu de maternal i primera ensenyança a Andorra, de Montserrat Casalprim, La construcción del conocimiento en entornos personales de aprendizaje, d’Alexandra Saz, i Determinants de la demanda dels usuaris de formació contínua en les Institucions d’Educació Superior, de Betlem Sabrià.
 
Casalprim explica que va escollir l’UdA per fer el doctorat «per les facilitats que em donava a l’hora de compaginar-ho amb la meva feina (la part inicial de formació era en horaris després de la feina i a la mateixa Universitat), i per les pautes i fites establertes al llarg del procés. Donades les meves responsabilitats familiars i professionals, veia molt difícil garantir la culminació del procés si no tenia fites clares d’assoliment de les diferents fases del procés. Aquestes fites, consistien en tres tribunals que vaig passar abans de la defensa final del treball. No només em van ajudar a avançar en el treball per complir els terminis que m’anava establint, sinó que també el van enriquir i em van ajudar a corregir els errors pel camí. Van ser una gran ajuda i guia, juntament, és clar amb els meus directors de tesi», aclareix.
 
Per a Saz, el més destacat del programa de doctorat és «el seguiment individualitzat que es realitza des de l’UdA. Durant tot el programa, el doctorant ha de presentar una sèrie d’informes i defensar-los davant de tribunals especialitzats. També hi ha dos processos de revisió internacional que ajuden al doctorand a millorar la seva recerca i a enriquir-la. Tot això fa possible que el doctorand arribi al dia de la defensa amb molta confiança sobre la qualitat del seu treball», assegura. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT