PUBLICITAT

La Seu d'Urgell

Una visita obligada de muntanya en un entorn privilegiat

L’edifici ocupa des de l’any 1979 una part de l’antic convent de Sant Domènec en ple centre històric de la capital alturgellenca

Per JOSEP ROMERO

El restaurant ocupa la part esquerra del Parador
El restaurant ocupa la part esquerra del Parador | EL PERIÒDIC
El Parador Nacional de la Seu d’Urgell és, des de que va ser construït l’any 1979, punt de trobada i allotjament  en un emplaçament emblemàtic del centre històric de la capital alturgellenca. Sota una volta estriada de vidre polimeritzat, cada pis emet una luminescència diferent en un joc cromàtic de neó a diverses altures.
 
Malgrat que va perillar la seva continuïtat l’any 2012  un acord entre sindicats i el Ministeri de Turisme, dintre d’un expedient de regulació d’ocupació global que va afectar a pràcticament la totalitat d’establiments repartits per la geografia espanyola, va difuminar el fantasma del tancament. Tot i així no va poder esquivar 40 dies de portes tancades que es va fer coincidir amb el període de vacances anual dels seus empleats.
 
Superats els moments crítics, el Parador de la Seu és, avui en dia, un establiment de tres estrelles que gaudeix d’una gran nombre de clients, molts d’ells fidels, que gaudeixen del confort i de l’ hospitalitat que ofereix. Disposa de 79 habitacions i el seu emplaçament ocupa una part de l’antic convent de Sant Domènec. 
 
La resta de l’antic espai monacal el comparteix amb el que va ser l’altar de l’església. En concret, el claustre renaixentista forma part de les dependències de l’hotel com bé demostren les columnes i arcs del seu pati central. Així es pot gaudir de la gran volta d’aquest claustre que dinamitza l’activitat quotidiana de l’establiment.
 
Catifes vermelles, llums de disseny i una poderosa vegetació d’interior. No és disseny; és una col·lecció de tendències. Esment especial mereix la il·luminació que canvia i es transforma, que passa del blau roent o al verd amb subtilesa. L’edifici és de línies rectes, cobert amb una teulada a dues vessants. 
 
Una proposta d’allotjament ideal per conèixer la bellesa del Pirineu en aquest ambient medieval i solemne en ple pulmó dels Pirineus.  La reforma del 2004 va fer possible la creació de cristalls, ferros i fusta per donar personalitzar un lloc que necessitava recuperar la seva història.
 
Preus assequibles
 
El seu director actual és, des del gener passat, el sorià Javier Calonge, que anteriorment va  dirigir un establiment de la mateixa cadena a la ciutat de Melilla. Calonge explica que contràriament al que la gent hi pugui pensar, gaudir de l’experiència d’una estada en el parador no surt tan cara, els preus per persona i nit estan als voltants dels 80 euros cap amunt. Per fer-se una idea, «per uns 35 euros més es pot gaudir de la suite». L’ocupació hotelera arriba a fregar el cent per cent durant l’estiu. Al novembre, tot i que «la mitjana és acceptable» es produeix un descens en l’activitat. 
 
Xarxa de Paradors
 
El 9 d’octubre del 1928 el rei Alfons XIII va inaugurar el primer Parador a la serralada de Gredos a Àvila. Les 30 places hoteleres inicials s’han convertit avui en dia en més de 10.000. Els clients dels Paradors tenen la possibilitat d’allotjar-se en castells medievals, antics convents, palaus senyorials, en establiments enclavats entre els vells i nobles murs de les Ciutats Patrimoni o en paratges naturals de gran bellesa 
 
En aquests moments, la xarxa de Paradors de Turisme està integrada per 94 establiments. A la companyia hi treballen més de 3.500 professionals. Tots els establiments repartits per tot Espanya tenen una mitjana de 65 habitacions i són líders en turisme cultural i de naturalesa. D’aquesta manera, a més de comptar amb hotels en nou ciutats espanyoles declarades Patrimoni de la Humanitat, més de la meitat dels hotels es troben situats en entorns considerats conjunts històrics-artístics i monumentals, i molts altres permeten allotjar-se als parcs nacionals i a les àrees naturals. 
La societat va tancar el 2015 amb 4 milions d’euros de beneficis.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT