Escaldes-Engordany
Experts en arbitratge volen crear un tribunal andorrà
La institució podria convertir-se en un referent internacional per la neutralitat del país
491 dies després d’aprovada la Llei de l’arbitratge al Consell General, aquesta via per a la resolució de conflictes empresarials segueix esperant la creació de la institució nacional que reguli aquest àmbit. Experts en aquesta branca recomanen encaridament –i amb cert caràcter de peremptorietat– la constitució d’aquesta entitat. A parer de coneixedors en la matèria internacionals, els beneficiaris de dita fundació no serien exclusivament les corporacions andorranes en concret sinó el país en general; la neutralitat característica del Principat tindria una important incidència en la bona imatge de la institució a nivell forà, en tractar-se d’un punt imparcial als ulls dels empresaris estrangers.
Quatre experts en arbitratge van seure ahir al voltant d’una mateixa taula per, a instància de la firma Cases&Lacambra, abordar les Oportunitats que ofereix la norma d’arbitratge a Andorra, oferint cadascun d’ells punts de vista que no sempre coincidien, a excepció d’una premissa: cal crear al país una institució per la qual es reguli la resolució de disputes mitjançant la figura dels àrbitres. Aquest organisme, a parer dels coneixedors, hauria d’estar composat no únicament per components locals sinó per «una paleta en què hi constin tots els colors», tal com va metaforitzar l’àrbitre Miguel Cases.
Singapur, Suïssa i Dubai van sorgir com a exemples. Els seus tribunals d’arbitratge són coneguts arreu per la seva capacitat d’ésser imparcials, pel que constitueixen un atractiu per a les empreses foranes. «Andorra ha d’explotar aquesta potencialitat», podria arribar a aquest mateix punt «en uns anys». Tot plegat resultaria en «una millora de les relacions econòmiques entre Andorra amb l’exterior», segons va explicar Sheila Muñoz, pertanyent a l’àrea de litigació i arbitratge, qui també va argumentar que «des fa uns cinquanta anys, el mètode natural de posar fi a les disputes és l’arbitratge».
Punt de vista local/ L’arbitratge no és una modalitat defensada únicament pels experts estrangers; els professionals nacionals també són partidaris de constituir aquest organisme. En una recent entrevista per a EL PERIÒDIC, la degana del Col·legi d’Advocats, Sophie Bellocq, defensa aferrissadament la necessitat d’impulsar l’arbitratge a nivell nacional per resultar una via de resolució de conflictes que, en funció de l’intermediari triat, pot ser molt més adequada a l’assumpte que es tracti; asseguradores, distribucions... Entre aquí l’arbitratge domèstic, punt inclòs dins de la Llei de l’arbitratge aprovada per la totalitat dels consellers presents al parlament la darrera legislatura.
Característiques del tribunal/ «La cort andorrana d’arbitratge no ha de ser propera perquè això seria una garantia plena de fracàs». És l’opinió de Manuel Conthe, qui considera que els membres de l’entitat haurien de ser pràcticament «marcians» per mantenir la condició de neutrlitat. Creença lleugerament distanciada de la de Cases, qui va considerar que seria convenient «un ampli ventall» no només de nacionalitats sinó d’experts en diverses matèries per poder donar resposta als conflictes que puguin sorgir.
El tribunal d’arbitratge seria, en un país en vies d’obertura econòmica i a semblança dels experts, una atracció més per a les empreses de l’exterior.
Quatre experts en arbitratge van seure ahir al voltant d’una mateixa taula per, a instància de la firma Cases&Lacambra, abordar les Oportunitats que ofereix la norma d’arbitratge a Andorra, oferint cadascun d’ells punts de vista que no sempre coincidien, a excepció d’una premissa: cal crear al país una institució per la qual es reguli la resolució de disputes mitjançant la figura dels àrbitres. Aquest organisme, a parer dels coneixedors, hauria d’estar composat no únicament per components locals sinó per «una paleta en què hi constin tots els colors», tal com va metaforitzar l’àrbitre Miguel Cases.
Singapur, Suïssa i Dubai van sorgir com a exemples. Els seus tribunals d’arbitratge són coneguts arreu per la seva capacitat d’ésser imparcials, pel que constitueixen un atractiu per a les empreses foranes. «Andorra ha d’explotar aquesta potencialitat», podria arribar a aquest mateix punt «en uns anys». Tot plegat resultaria en «una millora de les relacions econòmiques entre Andorra amb l’exterior», segons va explicar Sheila Muñoz, pertanyent a l’àrea de litigació i arbitratge, qui també va argumentar que «des fa uns cinquanta anys, el mètode natural de posar fi a les disputes és l’arbitratge».
Punt de vista local/ L’arbitratge no és una modalitat defensada únicament pels experts estrangers; els professionals nacionals també són partidaris de constituir aquest organisme. En una recent entrevista per a EL PERIÒDIC, la degana del Col·legi d’Advocats, Sophie Bellocq, defensa aferrissadament la necessitat d’impulsar l’arbitratge a nivell nacional per resultar una via de resolució de conflictes que, en funció de l’intermediari triat, pot ser molt més adequada a l’assumpte que es tracti; asseguradores, distribucions... Entre aquí l’arbitratge domèstic, punt inclòs dins de la Llei de l’arbitratge aprovada per la totalitat dels consellers presents al parlament la darrera legislatura.
Característiques del tribunal/ «La cort andorrana d’arbitratge no ha de ser propera perquè això seria una garantia plena de fracàs». És l’opinió de Manuel Conthe, qui considera que els membres de l’entitat haurien de ser pràcticament «marcians» per mantenir la condició de neutrlitat. Creença lleugerament distanciada de la de Cases, qui va considerar que seria convenient «un ampli ventall» no només de nacionalitats sinó d’experts en diverses matèries per poder donar resposta als conflictes que puguin sorgir.
El tribunal d’arbitratge seria, en un país en vies d’obertura econòmica i a semblança dels experts, una atracció més per a les empreses de l’exterior.