David Valls ens presenta una radiografia de l’ús de la llengua catalana amb tres documentals. Els dos primers es van rodar a Catalunya, la Catalunya Nord, el País Valencià, la Franja i al nostre país, Andorra.
El tercer encara s’ha de rodar i per fer-ho possible s’ha creat un projecte de micromecenatge al web Verkami. La voluntat ara és arribar a les illes Balears i veure quina és la situació social del català.
Una de les filosofies del documental és que arribi al màxim nombre de gent possible, és per això que podreu veure gratuïtament els documentals en línia.
 
SÓN BOJOS AQUESTS CATALANS?

El català és una llengua parlada per aproximadament 10 milions de persones. Això la fa la catorzena llengua amb més nombre de parlants de la Unió Europea i dins de les 100 llengües més parlades de les aproximadament 6.000 que hi ha al món. Per tant, en qüestió de xifres, el català és sens dubte una llengua molt ben posicionada. Podríem definir-la com una llengua mitjana, equiparable en nombre de parlants a llengües com el txec, el suec o el búlgar i en té més que el danès o l’estonià. Tot i aquestes dades, què passa amb el català que no passa amb aquestes altres llengües?

David Valls va partir d’aquesta premissa per analitzar l’estatus del català. Volia saber per què l’ús de la nostra llengua no està plenament normalitzat. Els catalanoparlants sovint troben acceptable comportaments que no ho són i accepten les llacunes que hi ha en nombrosos àmbits, de fet, fins i tot de vegades s’accepta abandonar la llengua. D’aquí en sorgí el títol, ‘Són bojos aquests catalans?’ Per què sempre cedeixen, per què no reivindiquen més sovint els drets que tenen. Per què són sempre ells els mal educats si no canvien de llengua?

Totes aquestes respostes les trobarem al reportatge ‘Són bojos aquests catalans?’. Es tracta d’una radiografia de l’ús social de la llengua catalana a Catalunya, Andorra i la Catalunya del Nord. Alina, una jove alemanya que només ha après el català com a llengua estrangera, es passeja pels territoris catalanoparlants amb una furgoneta per analitzar quin ús en fem de la llengua i comprovar si es compleixen les lleis. A través del periple de l’Alina se’ns convida a fer una reflexió sobre si la nostra llengua està plenament normalitzada i quina és la nostra part de responsabilitat com a catalanoparlants.

Sabem que el català és una llengua amb una gran vitalitat però també sabem que el bilingüisme sovint ens emmena cap a un conflicte lingüístic. Tenim uns estudis, coneixem els informes, les notícies i les enquestes però el documental ens mostra la part més espontània de la societat: reaccions inesperades, respostes sorprenents, situacions pintoresques... tot plegat és un retrat del nostre dia a dia, de qui som i cap on anem, de les nostres certeses i les nostres contradiccions, de la nostra manera de ser i de fer.

QUÈ US PASSA VALENCIANS?
Després de l’èxit de la primera part, l’equip de David Valls es dirigeix al País Valencià. Aquest cop l’Alina Moser segueix l’itinerari pedalant per descobrir la situació lingüística de la llengua valenciana en un indret on hi ha nombrosos prejudicis lingüístics. L’Alina posa de manifest l’escassetat de mitjans de comunicació en valencià; la situació de la llengua a l’escola i en l’àmbit cultural; i fins i tot, s’atrevirà a entrar en un terreny més perillós, massa polititzat per tractar-se només d’una llengua... preguntarà, sense pèls a la llengua, per què alguns afirmen que el valencià i el català no són la mateixa llengua. 

CAP ON ANAM

Per tancar el cercle, ara el repte és saber com reaccionarà la societat illenca i David Valls ja té a punt el guió per a la tercera part:

Què pot passar quan tenim un element que va en contra de l’establert?
S’hi pot viure en català a les Illes?
Es compleixen les lleis que tenim en favor del català?
Hi ha o no hi ha conflicte lingüístic?
Les Illes són una societat realment bilingüe?
 
Si vols obtenir una resposta de totes aquestes preguntes i molt més, col·labora a: http://www.verkami.com/locale/ca/projects/14107-cap-on-anam