Els més de 40 ramaders reunits a Vielha convocats per Unió de Pagesos coincideixen en rebutjar la reintroducció d’óssos pels danys que aquests estan ocasionant en la seva activitat; consideren «ineficaç» la gestió que des de l’Administració s’està fent de la fauna salvatge. La propera entrada d’un nou ós al Pallars i els darrers atacs a Bagergue (Naut Aran) van esgotar la paciència del sector, tot revifant l’oposició als alliberaments d’óssos, voltors i d’altres espècies.
 

Els ramaders justifiquen el rebuig per la creença que «la convivència ara mateix és complicada», segons informa Ràdio Seu. Els pagesos no veuen una solució al problema amb les compensacions econòmiques plantejades per la Generalitat i que passen, per exemple, per les indemnitzacions o les assegurances; no veuen lògic que hagin d’assegurar els animals pels danys d’un tercer. Mentre hi hagi ossos al Pirineu, consideren que l’Administració hauria de crear la figura d’un «osser», que s’encarregui d’evitar els atacs dels óssos. «Els ramaders ja cuiden dels seus ramats, i per tant la Generalitat hauria de fer el mateix amb els seus óssos», argumenten.

 

Explotacions en perill/ La majoria professionals que reunits a Vielha asseguren haver patit algun dany per fauna salvatge un fet que apunten que els produeix «impotència». Creuen que, de no canviar la situació, «els depredadors ens exterminaran». Creuen seriosament que la continuïtat de les seves explotacions corre perill a causa dels animals salvatges en llibertat. El responsable d’acció sindical a les comarques de muntanya d’Unió de Pagesos, l’alturgellenc Joan Guitart, ha explicat que «en el cas de l’ós i el voltor els danys afecten directament sobre el bestiar; i en el cas dels cérvols, cabirols, daina o senglar, sobre les pastures. En tots els casos, són pèrdues econòmiques pel ramader. No obstant això, no creuen que les indemnitzacions siguin la resposta a la problemàtica.
 

A més, els afectats també denuncien que «costa molt que els tècnics certifiquin els atacs de fauna salvatge, i els pocs que certifiquen costa molt que els paguin».  Alhora, exposen que «el problema no se soluciona pagant per una ovella morta, ja que els danys col·laterals van més enllà, com ara «la pèrdua de temps». Creuen que cal trobar l’equilibri entre la ramaderia i la biodiversitat.