PUBLICITAT

Andorra la Vella

Un ‘habeas corpus’ que no quadra per enlloc

El TC desestima la llibertat immediata a dos processats que entre d’altres coses neguen tot allò que havien signat per escrit durant la seva detenció

Per El Periòdic

Cotxes de lloguer retinguts a la duana d’Andorra amb Espanya.
Cotxes de lloguer retinguts a la duana d’Andorra amb Espanya. | El Periòdic
Dues persones van ser detingudes el passat 7 de febrer, presumptament per formar part d’una organització criminal dedicada a llogar vehicles a Andorra per treure’ls del país i revendre’ls per internet a Espanya i Itàlia, justificant el seu no retorn amb denúncies de robatori.
La presumpta trama podia haver viscut l’últim capítol el dia anterior a l’arrest, quan un dels dos ja processats va denunciar a la Policia que li havien robat el cotxe que ell havia llogat. Els agents van sospitar i van seguir-lo. Aquest va pujar a un cotxe, on l’esperava el seu soci, i a la frontera del riu Runer van ser aturats, detinguts, emmanillats i traslladats. En 24 hores eren processats amb presó preventiva.
Quatre dies més tard van sol·licitar un procediment d’habeas corpus al·legant que la detenció no va ser legal. La Batllia va desestimar l’aute, també el Tribunal de Corts i el Tribunal Constitucional (TC), que els va negar els recursos d’empara fets en un procediment de caràcter urgent i preferent.
Principalment, els dos processats reclamaven que se’ls havia vulnerat el dret a la llibertat, com també que el procediment de la seva detenció no va respectar les formalitats i els requisits previstos. Per això volien la llibertat immediata. 
El suprem, però, els ha aixafat cada una de les al·legacions. Reclamaven que la detenció havia estat injustificada agafant-se a l’article 27 del codi de procediment penal, quan aquest deixa clar que els policies «tenen l’obligació de detenir la persona si hi ha motius per creure» que ha comès un delicte. La sospita va ser confirmada dies més tard per la Batllia, amb l’evident prova de què els van processar.
Curiosa també va ser l’al·legació de què a cap dels dos havia estat informat, segons resa la sentència del TC «sobre els motius pels quals se’ls considerava sospitosos, ni la raó de la seva detenció, ni dels seus drets processals, inclòs el de la designació d’un advocat». Els informes policials del dia de la detenció corroboren que no va ser així: «Les actuacions amb els detinguts van ser signades per ells mateixos». Hi consten els delictes que se’ls imputen, l’oferiment d’un advocat i la resta de requisits exigibles. Reclamaven també que només se’ls havia facilitat una còpia de les actuacions als seus advocats. «Ja s’havia dictat l’aute de processament i de presó i ja havien intervingut les parts i les defenses», concloïa el TC. I que l’us de les manilles va ser desmesurat, quan el suprem els corregeix amb un «per evitar la seva fuga».
En definitiva, l’habeas corpus no quadrava per enlloc per a dos detinguts en presó preventiva que, amb tot, encara esperen una sentència definitiva. Culpables no són fins que no es demostri el contrari.

Comenta aquest article

PUBLICITAT