El Tribunal de Corts va jutjar ahir a un taxista del Principat per promocionar diversos serveis de prostitució al país. Després de mesos d’investigació i d’escoltes telefòniques, la Policia va constatar que l’acusat disposava d’un pis de prostitució a la Seu d’Urgell i que a partir d’aquest, oferia serveis de prostitució al Principat. Bé pujant a noies de l’establiment al país perquè exercissin aquí les seves feines o bé baixant als clients fins al local de la Seu. 
 

Tanmateix, contactava amb noies d’Andorra que es dedicaven a la prostitució i n’oferia els serveis a certs clients, quedant-se el 50% dels beneficis. Les tarifes oscil·laven entre els 100 i 400 euros depenent del client i el lloc (la Seu o Andorra) o es realitzés l’acte sexual. 
 

Segons les investigacions, l’acusat disposava almenys d’un pis al Principat on també s’exercia la prostitució. A més, el taxista promocionava el local de la Seu entre els seus companys de gremi donant-los prospectes i oferint-los la possibilitat de guanyar 10 euros de comissió per cada client que portessin al seu establiment. 
 

Per tot, la fiscalia demana una pena de cinc anys, atribuint a l’acusat un delicte major continuat de funció o finançament d’un establiment de prostitució, un delicte major continuat d’afavoriment de la prostitució i un delicte major per tractar d’influir en un testimoni perquè modifiqui la seva actuació processal. Per als dos primers delictes, la fiscalia demana 36 mesos de presó, mentre que per al darrer demana dos anys de presó amb part condicional i quatre anys de prohibició de contactar amb les testimonis.
 

Tanmateix, la fiscalia insta a interposar una inhabilitació de quatre anys a l’acusat perquè no pugui exercir els serveis de taxista, al·legant que precisament aquesta feina li ha permès desenvolupar les accions de prostitució i lucrar-se d’aquests fets. Finalment, la fiscalia demana el comís del pis de l’acusat on presumptament s’han desenvolupat part dels serveis de prostitució. 
 

Negant els delictes, la defensa demana l’absolució i assegura que cap dels fets de prostitució descrits consten de proves sòlides i fonaments, ja que segons la defensa, tot són indicis i converses que poden mostrar un inici dels delictes de prostitució, però en cap cas poden provar que dites accions s’hagin dut a terme. L’acusat nega haver promogut la prostitució i remarca que ell solsament ha portat a noies en el seu taxi, però «en cap moment els vaig preguntar a que es dedicaven». Per tant, «jo em centrava en fer la meva feina, que és fer viatges». 

 

Els fets / Els fets es remunten al 2012, quan la Policia va rebre diverses informacions sobre un taxista que oferia serveis de prostitució als seus clients i al mateix gremi que l’envoltava. En vista de les acusacions, una unitat d’agents va procedir a iniciar les investigacions per comprovar si dites manifestacions eren certes. Entre aquestes, es van realitzar escoltes telefòniques, dos registres al pis de l’acusat i un seguiment dels comptes bancaris d’aquest. 
 

En derivació de les escoltes, la fiscalia va presentar durant el judici diverses converses entre el taxista i alguns dels clients que havien utilitzat els serveis de prostitució, i en més d’una ocasió, l’acusat feia referència a varies noies, de la Seu i el Principat, donant a entendre que aquestes estaven sota el seu càrrec i que si el client ho desitjava, les podia portar a certes direccions perquè exercissin les tasques de prostitució. L’acusat va reconèixer les converses però va manifestar que en cap moment anaven en direcció de promocionar la prostitució. 
 

Pel que fa als registres del pis, els agents de Policia van testificar durant el judici que en l’habitatge únicament hi havia un matalàs, «sense funda ni res», una nevera amb begudes alcohòliques, un armari amb «molta roba en maletes i etiquetada» i varis preservatius i lubricants. Tot i que els agents van assegurar que van albirar dits elements, «jo sé el que vaig veure amb els meus propis ulls», la defensa va agafar-se al fet que en les actes redactades pel cos de Policia només s’esmentava el matalàs i la roba. Per tant, «no hi ha elements fefaents que indiquin que l’habitatge tenia un fi de prostitució». La defensa també va criticar l’actuació de la Policia, assegurant que amb unes escoltes «no es pot determinar un delicte de prostitució, es podrien haver fet fotografies o reunir més proves» per demostrar que l’acusat efectivament cometia els delictes especificats. 
 

A més, el servei de Policia va retenir el vehicle del taxista i aquest va assegurar que un cop li va ser retornat, «faltaven 240 euros i tenia desperfectes varis». Unes acusacions que el comissari major de Policia –encarregat llavors de supervisar les investigacions– no va creure gens encertades, «si el que està insinuant és que la Policia s’ha quedat amb aquests diners, crec que no és el moment». 

 

Les testimonis no es presenten / El judici tenia previst acollir el testimoni de cinc prostitutes que havien assegurat treballar amb el taxista. Tot i això, cap de les esmentades es va presenciar davant del Tribunal. Segons la fiscalia, per por i per amenaces que el mateix acusat havia propiciat a dos de les testimonis. Un fet que el taxista va negar i va criticar, «ja que jo he hagut de comparèixer amb noms i cognoms, i aquestes acusacions m’estan canviant la vida, perquè Andorra és un país petit i tot se sap, per tant, crec que la justícia hauria de procurar que aquestes noies que tant acusen es presenciïn i exposin tot el que s’està dient».