Laura Sallés tenia clar que la seva última actuació en l’alta competició seria als Jocs de Rio de Janeiro, després de deu anys entregada al judo al 100%, de màxima dedicació per poder complir el somni d’assaborir l’olimpisme en primera persona. Ho va fer ahir al tatami del Carioca Arena 2, però realment va ser un dia molt cruel per a ella. Un comiat amarg, ple de ràbia perquè una greu errada li va costar la derrota en la primera eliminatòria –setzens de final– de la categoria de -63 quilos.
 

Davant hi havia l’alemanya nacionalitzada australiana Katharina Haecker, una noia que imposa. Rosa, amb el cabell recollit, la cara quadrada i una mirada intimidant. La coneixia de coincidir amb ella a les estades estivals d’elit que es fan a Castelldefels i fins i tot havien lluitat en entrenament. Per això havia avisat el dia de la prèvia que es tractava d’una rival «molt forta», de les que li agrada portar la iniciativa i tirar del múscul per guanyar. La tàctica, doncs, era ben clara: aguantar el màxim de temps al tatami i desgastar la seva contrincant, ja que l’andorrana tenia totes les de guanyar en una carrera de resistència.

 

Combat dominat / El combat va durar un minut i escaig. El pitjor de tot és que l’andorrana el tenia controlat. Responia defensivament a la perfecció a tots els atacs de Hoecker. Efectivament, era l’australiana qui portava la iniciativa, buscant sempre agafar amb la mà dreta el quimono de Sallés per darrere del coll. La representant tricolor se’n sortia de totes.
 

Als 47 segons va ser penalitzada amb un shido -un avís per passivitat sense conseqüències al marcador– i en la següent acció va arribar la desconnexió. Haecker va intentar de nou buscar la subjecció pel clatell, Sallés li ho va impedir, totes dues es van quedar lligades de mans i van caure a terra. 
 

Les dues es van aixecar però en un obrir i tancar d’ulls tenia a sobre l’australiana, que la va anul·lar i li va tirar un ippon que posava punt i final al combat.

 

«No mereixia acabar així» / «Ha estat una errada absurda i greu. Pensava que els jutges havien aturat el combat quan hem anat les dues a terra i en aixecar-me se m’ha tirat a sobre i no he pogut fer res». es va lamentar la representant de la Fandjudo trista i impotent. L’entrenador, Dani Garcia, també estava tocat per la manera de perdre de la seva alumna «No mereixia acabar així la seva carrera. Havia fet una preparació perfecta i el combat estava igualat», va manifestar, «però quan van caure, Laura s’havia de quedar asseguda i no aixecar-se. No ho va fer, per això no es va aturar el combat. Fa ràbia però això és el que fa d’especial l’esport».
 

Sallés encara estava en estat de xoc després del combat, donant-li voltes a l’acció. «No entenc què ha passat», repetia una vegada i una altra. Haecker, també s’ha de dir, va ser molt murri i a la que va veure que baixava la guàrdia, la va fulminar.
 

Així que d’aquesta manera acaba l’idil·li amb l’alta competició de la, possiblement, millor judoka de la història que ha donat Andorra. Allà hi eren els seus pares, amb ella, consolant-la el dia del seu adéu. Té 30 anys i la vida li demana altres coses. «És una dècada centrada només en això i és molt dur», va reconèixer una Sallés que, almenys, ha fet somiar a tot el país amb repetir la gesta de fa quatre anys de Garcia, quan va guanyar el paraguaià Acevedo.