La participació andorrana als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro va concloure ahir amb el concurs de Pol Moya. En la primera jornada de la competició d’atletisme participava a les classificatòries dels 800 metres, on va concloure a la sisena plaça de la seva sèrie. Va quedar-se a les portes tant d’obtenir marca personal com rècord nacional. Debutava al Brasil, com la resta d’esportistes andorrans, en uns Jocs.
 

El dia va començar amb pluja i els atletes van haver de realitzar els entrenaments previs i les curses amb el tartà moll, tot i que no es van produir tolls. Moya competia a la sisena sèrie. La carrera no va ser neta. Va iniciar-se amb velocitat i en comptes de formar-se una línia de corredors es va produir un tall, amb algun dels favorits al darrera, com el subcampió europeu, el polonès Marcin Lewandowski. Hi havia un trio d’escapats, amb el canadenc Brandon McBride, l’australià Jeffrey Riseley i el catarià Abubaker Haydar Addalla. A mitja cursa els de darrera van augmentar el ritme per atrapar els de davant, amb Lewandowski i l’iralndès Mark English. Aquest últim fins i tot va empentar Moya per fer-se pas. Més endavant es va trobar amb l’inconvenient que el marroquí Abdelati El Guesse, que no acabaria la cursa per lesió, li barrava el pas per intentar enllaçar amb els líders. L’andorrà, sense opcions d’atrapar els escapats, va aconseguir avançar al ghanès Alex Amankwah i completar l’última part del recorregut en solitari.
 

Per posicions es classificaven per a les semifinals els tres primers. Va imposar-se amb claredat McBride amb un crono d’1.45,99 minuts. Segon era Lewandowski (1.46,35) i tercer English (1.46,40). Moya completava la cursa sisè amb 1.48,88, quedant-se a només tretze centèsimes de la seva millor marca i dinou del rècord nacional, que ostenta Víctor Martínez. «Abans de sortir estava una mica nerviós, però em trobava bé, per tota la preparació que he portat. La carrera ha estat una mica bruta, m’han empès i no l’he deixat passar. Són coses de la cursa. Després el marroquí m’ha tallat una mica, el que no m’ha permès intentar enganxar-me amb els de davant. He avançat al de Ghana i als últims 300 metres he corregut sol», exposava Moya després de la seva participació. Dels 58 corredors que entraven en competició, l’andorrà finalitzava a la 37a plaça. El més ràpid de les classificatòries va ser el kenià David Lekuta Radisha amb un crono d’1.45,09. Segon era el djiboutià Ayanleh Souleiman (1.45,48) i tercer el sud-africà Rynardt van Rensburg (1.45,67).
 

Per com es va desenvolupar sobre el tartà, «estic satisfet, perquè quasi aconsegueixo la meva millor marca, tot i que també fa ràbia no haver-la aconseguit per tot el que he estat entrenant. Venia fort per obtenir-la. Si la cursa hagués estat una mica diferent potser hagués aconseguit fins i tot rebaixar el rècord d’Andorra. Passar a semifinals no era possible, perquè els de davant eren molt superiors». Un cop superat aquest debut, amb dinou anys només que té, ja pensa en nous reptes. I sobretot a quatre anys vista, amb els Jocs de Tòquio del 2020, on vol ser-hi per mèrits propis: «Encara sóc molt jove. Aquests no eren els meus Jocs i ara tinc quatre anys per davant per aconseguir la meva fita, que és anar-hi amb mínima. Sé que és molt complicat, perquè molts ho intenten i molt pocs ho aconsegueixen. Tinc encara marge de progressió i he de seguir agafant experiència en grans competicions».

 

Futur prometedor / Ben a prop del que passava a la pista s’ho mirava el seu pare i entrenador, Joan Ramon Moya. Veient com es va desenvolupar la prova considera que «si hagués estat més a prop dels de davant podria haver lluitat més» a nivell de marca i posició. Però tot i així «ha demostrat que arribava en condicions. La preparació ha estat bona i estic molt content tant com a entrenador que com a pare». I és que precisament, veure el seu fill competint en aquesta cita, fa que «com a pare estigui molt orgullós pel seu debut en tots uns Jocs Olímpics». Mirant enrera, en tot el que ha fet els últims mesos, el fa afirmar que «ha fet una temporada de 9,99. Hagués estat de 10 si hagués assolit la marca».
 

La mirada ja està posada en Tòquio. «Avui mateix comencem una altra olimpíada», assegura. A la capital japonesa, si es classifica o obté una wild card, arribarà més madur i amb un bagatge superior. I aquestes condicions fins i tot podrien ser superior en vuit anys, en una seu que encara està per decidir per part del Comitè Olímpic Internacional. «El salt qualitatiu que ha fet aquest any és molt gran. Ha complert amb tots els objectius que ens hem anat marcant. Té molt marge de millora. Veurem quina és la seva evolució, a base de molt d’entrenament, treballant bé i sobretot que no es produeixin lesions».