La campanya d’excavacions al Fòrum Romà de Iulia Líbica ha acabat descobrint les restes d’escultures de marbre de grans dimensions que, probablement, van pertànyer a divinitats, així com també diverses restes d’un paviment de rajoles de pissarra i marbre i dels revestiments pintats a les parets. L’actual campanya ha servit també per confirmar la presència, dimensió i situació –a un extrem del Fòrum– dels murs de grans dimensions que conformaven el temple on hi havia ubicades les estàtues monumentals. De fet, els arqueòlegs ja treballaven amb aquesta hipòtesi gràcies a les prospeccions anteriors, que també van permetre localitzar els extrems del fòrum, just a tocar de l’església, i conèixer-ne les mides: uns 42 metres i mig d’ample amb la possibilitat de que fos rectangular. El cap de l’excavació, Josep Guitart, va manifestar la «satisfacció» per haver confirmat les hipòtesis fetes, ja que «l’arqueologia es basa, molts cops, en la troballa fortuïta».

 

Descobriment del temple / La recerca al jaciment romà de Iulia Líbica ha tret a la llum «un temple monumental», segons Guitart. En l’excavació s’han trobat cinc fragments d’estàtues de marbre que tenen unes dimensions del doble de l’escala humana, que presidien el temple i que podien tenir unes mides d’entre tres i quatre metres. Això, remarca Guitart, «destaca la monumentalitat del temple de Llívia i tot el Fòrum en si», constatant-ser la situació i dimensions del temple durant la campanya. Guitart explica que es tracta «d’un temple de grans dimensions, situat en l’eix del fòrum, en el seu vessant septentrional i damunt un pòdium que s’eleva dos metres per sobre el nivell de la gran plaça porticada».
 

El Fòrum romà de Llívia és l’únic que es coneix al Pirineu ja que, la resta, de característiques similars, es troben en ciutats de la costa. La ciutat de Iulia Libica, explica Guitart, «era la capital dels ceretans en època d’August i tenia el privilegi del dret llatí». El director de l’excavació assegura que «no és una casualitat que el Fòrum tingui aquestes dimension, ja que era un poble privilegiat, i que per això se’ls va dotar d’aquestes infraestructures».El fòrum comptaria amb un temple, una basílica, una plaça central vorejada de porxos i una cúria, «on es reunien els òrgans administratius, polítics i religiosos», senyala Guitart. Les excavacions al Fòrum romà de Llívia van començar fa gairebé vint anys, després que unes obres d’una promoció d’habitatges deixessin les restes al descobert. Fins ara s’han pogut trobar peces de ceràmica, fragments d’estàtues i marbres provinents del Mediterrani o l’esquelet d’un macaco.L’objectiu dels arqueòlegs és ara fer valdre les restes trobades, per això es vol fer un projecte en conjunt per tal de potenciar els valors arqueològics i monumentals del Fòrum de Llívia. Guitart, a més, remarca que «el fet que hi passi un carrer per sobre les excavacions farà que només una tercera part del fòrum pugui quedar al descobert».