Després del Retablo de las Maravillas i de En un lugar de Manhattan, l’admiració de la companyia Els Joglars per Miguel de Cervantes (1547-1616) continua «intacta, convertint-se en un excel·lent company de viatge en el nou caminar de El coloquio de los perros», argumenta Ramon Fontseré, actor i director de la pròxima proposta de la 49a Temporada de Teatre d’Andorra la Vella. El coloquio de los perros es representarà demà al vespre (21.30 hores) al Teatre Comunal.
 

El coloquio de los perros és una de les anomenades novel·les exemplars de Cervantes, publicada el 1613, i Els Joglars n’han fet una adaptació lliure, concretament, entre Fontseré, Albert Boadella i Martina Cabanas. Els dos protagonistes, els cans de carrer Cipión (Fontseré) i Berganza (Pilar Sáenz) tenen el do de la parla durant una nit.  
 

El director raona que els dos gossos imaginats per Cervantes al segle XVII «no van poder gaudir dels avenços que gaudeixen els seus congèneres de quatre potes del segle XXI, molts d’ells empatxats de confort, consentits com canalla malcriada i plens d’atencions i de prozac per part dels seus entregats propietaris, situació que es dóna en aquests temps actuals en què el tan anomenat estat del benestar humà sembla que es dessagna per les contínues ganivetades que li han donat els bípedes de diverses varietats i espècies, pecant de malícia i sense excusar-se amb la ignorància». 
 

Els ja vells gossos Cipión i Berganza han observat, al llarg de la seva vida, tota la condició humana, tota la misèria, tot el ridícul dels bípedes, i abans que se’ls acabi la nit i desaparegui el do de la parla concedit durant unes hores, expliquen la realitat autèntica: «que els llops són els pastors, que la defensa ofèn, que els sentinelles dormen, que la confiança roba i que allò que allibera, mata». 
 

Continuant amb l’argumentació de Fontseré, «els dos cans savis contemplen amb astorament com els insensats humans d’aquesta societat s’obcequen en ascendir-los del seu càrrec de simples i dignes gossos per poder-los tractar i tutejar com si fossin persones. Segurament, el seu bon olfacte –per alguna cosa neixen amb el nas obert 15 dies abans que s’obrin els ulls– els ha permès seguir en la seva condició d’animals sense apartar-se de la naturalesa. Al contrari, els bípedes anomenats racionals en el seu deliri mistificador i prepotent sobre el món animal sembla que cada vegada s’allunyen més d’ella».
 

A més de Fontseré i Sáenz en el paper dels cans, a l’obra també hi participen Dolors Tuneu i Xavi Sais, que interpreten personatges i animals que apareixen en les peripècies de Cipión i Berganza, i Xevi Vilà en el paper de Manolo.
 

«Que serveixi aquest Coloquio de los perros actualizat del gran Cervantes pper posar fre a tants excessos i refocil·lem-nos amb el bon enteniment de Cipión i Berganza». Paraula de Fontseré. Un bípede.