Andorra la Vella
El Govern estudia crear una branca de dependència a la CASS
La proposta té com a objectiu fer front a les necessitats d’una població cada vegada més envellida i dependent
El Govern estudia la possibilitat de crear una branca de dependència a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) amb l’objectiu de fer front a les necessitats d’una població cada vegada més envellida i dependent arran de l’augment de l’esperança de vida i la davallada de la natalitat. Així ho va anunciar ahir el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, durant la seva intervenció inicial al debat sobre Polítiques Socials i Seguretat Social que va tenir lloc al Consell General tot el dia d’ahir i que segueix aquest matí. El ministre però, no va especificar com s’estructuraria aquesta nova branca –que se sumaria a la de malaltia i jubilació– ni com es finançaria, ja que va argumentar que és una «possibilitat que es troba en una fase incipient de reflexió i que tindrem ocasió de parlar-ne en els propers anys».
El titular d’Afers Socials va destacar que l’envelliment de la població no només té conseqüències en el sistema de pensions, sinó que també en té a la branca de malaltia, ja que «més envelliment significa més dependència, major cronicitat de les malalties i un cost més elevat dels tractaments». I, en canvi, va recordar, «des del 1968 no hem apujat mai la cotització per malaltia», situada al 10%.
En aquest sentit, el titular d’Afers Socials va insistir en què cal una modificació del sistema sanitari del país, ja que el model dissenyat quan es va crear la CASS, fa 48 anys, tenia en compte la realitat demogràfica del moment amb una població jove i una esperança de vida al tomb dels 72 anys. Aquesta però, va insistir, «no és la realitat avui en dia: l’esperança de vida ha crescut, la natalitat ha baixat i el nostre país ja no incorpora nous assalariats al ritme que ho feia fa 20, 30 o 40 anys». A més, cal sumar-hi una forta crisi econòmica que «va accelerar el deteriorament del sistema de pensions» per la pèrdua d’assalariats.
Accions per a la gent gran/ També en referència a la gent gran, Espot va posar de relleu que «la nostra prioritat és preservar al màxim la seva autonomia, prioritzant la seva permanència en el seu entorn habitual» sempre que sigui possible. Per això, va destacar la gestió del servei d’atenció a domicili que a partir d’ara assumirà el Govern, la qual cosa permetrà «una atenció les 24 hores del dia i els set dies de la setmana» amb «un preu únic», independentment de la parròquia on visqui.
Així mateix, va avançar que s’han iniciat contactes amb una entitat privada que podria posar a disposició del Govern un edifici per habilitar-hi pisos tutelats, a més de l’existent a Ordino i els que s’estan habilitant a Canillo, Encamp i la Massana i que són propietat de l’Executiu. «Fins ara, aquest tipus de recurs era pràcticament desconegut al nostre país, però permet combinar l’atenció sociosanitària integral i el manteniment de l’autonomia personal», va opinar.
El ministre també va fer esment d’un increment de les pensions de solidaritat i va assegurar que la pujada desmenteix «la caricatura» que s’ha volgut fer de la Llei de serveis socials i sociosanitaris, com a «limitadora de drets i prestacions».
Un 10% més de pressupost/ Xavier Espot també va afirmar durant la seva primera intervenció que la política social del Govern vol «consolidar l’Estat del benestar» i va anunciar que el pressupost d’Afers Socials per a l’any vinent creixerà gairebé un 10% respecte l’any precedent. Així, passarà de 19,7 milions d’euros pressupostats el 2016 a 21,6 milions el 2017. L’augment, segons va indicar, no respon només a gastar més en polítiques socials, «sinó a gastar millor». I això, al seu entendre, «vol dir desenvolupar una política social no únicament basada en l’ajuda, en la prestació i en l’assistència; sinó també en l’incentiu, en la inversió i en l’acompanyament a les persones perquè siguin autònomes, independents i responsables».
Règim de visites de menors supervisades
El titular d’Afers Socials va destacar que l’envelliment de la població no només té conseqüències en el sistema de pensions, sinó que també en té a la branca de malaltia, ja que «més envelliment significa més dependència, major cronicitat de les malalties i un cost més elevat dels tractaments». I, en canvi, va recordar, «des del 1968 no hem apujat mai la cotització per malaltia», situada al 10%.
En aquest sentit, el titular d’Afers Socials va insistir en què cal una modificació del sistema sanitari del país, ja que el model dissenyat quan es va crear la CASS, fa 48 anys, tenia en compte la realitat demogràfica del moment amb una població jove i una esperança de vida al tomb dels 72 anys. Aquesta però, va insistir, «no és la realitat avui en dia: l’esperança de vida ha crescut, la natalitat ha baixat i el nostre país ja no incorpora nous assalariats al ritme que ho feia fa 20, 30 o 40 anys». A més, cal sumar-hi una forta crisi econòmica que «va accelerar el deteriorament del sistema de pensions» per la pèrdua d’assalariats.
Accions per a la gent gran/ També en referència a la gent gran, Espot va posar de relleu que «la nostra prioritat és preservar al màxim la seva autonomia, prioritzant la seva permanència en el seu entorn habitual» sempre que sigui possible. Per això, va destacar la gestió del servei d’atenció a domicili que a partir d’ara assumirà el Govern, la qual cosa permetrà «una atenció les 24 hores del dia i els set dies de la setmana» amb «un preu únic», independentment de la parròquia on visqui.
Així mateix, va avançar que s’han iniciat contactes amb una entitat privada que podria posar a disposició del Govern un edifici per habilitar-hi pisos tutelats, a més de l’existent a Ordino i els que s’estan habilitant a Canillo, Encamp i la Massana i que són propietat de l’Executiu. «Fins ara, aquest tipus de recurs era pràcticament desconegut al nostre país, però permet combinar l’atenció sociosanitària integral i el manteniment de l’autonomia personal», va opinar.
El ministre també va fer esment d’un increment de les pensions de solidaritat i va assegurar que la pujada desmenteix «la caricatura» que s’ha volgut fer de la Llei de serveis socials i sociosanitaris, com a «limitadora de drets i prestacions».
Un 10% més de pressupost/ Xavier Espot també va afirmar durant la seva primera intervenció que la política social del Govern vol «consolidar l’Estat del benestar» i va anunciar que el pressupost d’Afers Socials per a l’any vinent creixerà gairebé un 10% respecte l’any precedent. Així, passarà de 19,7 milions d’euros pressupostats el 2016 a 21,6 milions el 2017. L’augment, segons va indicar, no respon només a gastar més en polítiques socials, «sinó a gastar millor». I això, al seu entendre, «vol dir desenvolupar una política social no únicament basada en l’ajuda, en la prestació i en l’assistència; sinó també en l’incentiu, en la inversió i en l’acompanyament a les persones perquè siguin autònomes, independents i responsables».
Règim de visites de menors supervisades
El Govern posarà en funcionament a partir de l’any vinent un espai neutre on els cònjuges o les parelles separades que tenen un règim de custòdia compartida o de visites però no tenen una relació pacífica puguin deixar i recollir els fills menors. Així ho va anunciar ahir el ministre d’Afers Socials, Xavier Espot, que va destacar que també servirà per dur a terme les visites monitoritzades dels menors, en el cas que així hagin estat acordades per la Batllia.
Aquest servei permetrà «facilitar el compliment dels règims de visites i evitar episodis de tensió entre els pares» amb les conseqüències negatives que això té per als menors, així com «permetre als professionals del servei fe run seguiment dels casos que presenten un risc més elevat d’episodis de violència i detectar-los de forma precoç».
Més competències pel Raonador/ Espot va informar que entrarà a tràmit una modificació de la Llei del Raonador del Ciutadà per tal que tingui la competència de tramitar i resoldre les queixes arran d’una actuació que vulneri el principi d’igualtat i de no discriminació, tant del sector públic com del privat. En el cas concret de la violència de gènere, el ministre va apuntar que s’estan revisant els protocols per tal d’ajuntar-los en un de sol i fer «un programa únic de detecció i intervenció».