PUBLICITAT

Andorra la Vella

El fortí del MoraBanc contra el malefici de l'Obradoiro

Un MoraBanc intractable al Poliesportiu espera un Obradoiro contra el qual mai s’ha celebrat el triomf

Per Iván Moure

Els jugadors del MoraBanc, reunits amb Peñarroya a la banda en un temps mort contra el Gran Canària.
Els jugadors del MoraBanc, reunits amb Peñarroya a la banda en un temps mort contra el Gran Canària. | Albert Martín
Amb la infermeria buida i Oliver Stevic ja al cent per cent, el BC MoraBanc Andorra té davant seu un repte peculiar. L’equip que dirigeix Joan Peñarroya, intractable a un Poliesportiu on ha guanyat els quatre partits que ha jugat, rep avui (21.00 hores) el Rio Natura Monbus Obradoiro, un rival contra el qual mai ha pogut celebrar la victòria. Tan sols s’han enfrontat en quatre ocasions: les dues de la fase regular de campanya 2014-2015, amb derrotes per 78-73 i 65-74, i les de la passada, 104-103 i 74-84. Un rival, per tant, del qual «no en tenim bons records», segons Peñarroya.
 
Aquesta vegada tots els factors corren a favor per trencar les estadístiques, que sempre estan per això. Un MoraBanc en plena forma i la moral pels núvols contra un rival farcit de cares noves, amb lesions i un inici marcat per la irregularitat, on tan sols ha aconseguit dues victòries en vuit partits. Per això, Beqa Burjanadze creu que pot ser un partit trampa en el qual no val pensar que davant hi ha un rival feble, «sinó ens anirà malament». És més, el georgià creu que superar aquest escoll pot ser «un gran pas per fer-se amb una plaça per la Copa».
 
«No crec en rivals grans i petits» / Peñarroya, de la seva banda, no entén de rivals grans o petits. «Tothom opina sobre aquestes coses però jo no hi crec, en això». I va avisar que verbs com relaxar-se o confiar-se no poden arribar al parquet: «Ens equivoquem si pensem que serà un partit fàcil i tranquil. Nosaltres hem de fer les coses bé i segur que tindrem opcions de guanyar, però si se’ns passa pel cap que ve un rival feble, l’hòstia serà tremenda. Hem de tenir ambició a mort però si algú de nosaltres pensa el que no ha de pensar, no ens anirà bé».
 
El cert, però, és que l’equip que dirigeix Moncho Fernández no acaba d’aixecar el vol. Pozas i Cárdenas, dos dels seus homes més importants, estan entrant poc en escena llastrats per les lesions i aquest és un factor tan important com el fet de tenir una plantilla amb fins a nou cares noves –comptant un Corbacho que torna després d’un any a Baskònia– que no acaba de carburar.
 
Curiosament s’enfronten dos estils d’atac antagònics: el MoraBanc és el que menys temps inverteix en les possessions i l’Obradoiro, el que més. «És un equip de bloc indirecte, que utilitza moltes passades i t’obliga a mantenir la concentració defensiva, sinó et castiguen», va alertar l’entrenador tricolor. En tot cas, Peñarroya va deixar clar que li és igual si hi ha o no una lluita d’estils: «El que m’importa és guanyar. Ens adaptarem al que toqui. Intentarem que les nostres virtuts s’imposin a les d’ells però sobretot hem de lluitar fins l’última possessió».
 
Un ‘mannequin’ al descans / El club que presideix Gorka Aixàs, com sempre, s’esforça perquè la festa al parquet no s’aturi ni abans, ni després, ni durant les pauses que hi ha al llarg dels 40 minuts de joc. Són diversos els actes que s’han preparat, entre els quals destaca un Mannequin Challenge al descans que faran els nens de la base a la grada Pidasa (la que toca la Baixada del Molí), o el ball de 75 nens amb les animadores Àngels o la salutació de Cristian España amb la seva moto al primer temps mort.
PUBLICITAT
PUBLICITAT