El BC MoraBanc Andorra va creure en la victòria i la va aconseguir (87-83). Fins i tot quan el seu jugador determinant, Shermadini, no té el seu millor partit, surten d’altres per ser importants. De fet, això és el què es diu ser un equip. El Movistar Estudiantes va tenir a les seves mans el matx, però es va trobar amb un rival que hi va posar més fe. Els andorrans es distancien d’un rival directe en la lluita pels play-off i sumen la tretzena victòria, superant ja a aquestes alçades els números assolits les dues últimes temporades a l’ACB, on van plantar-se a la dotzena.
 

A la primera part va faltar consistència, perquè van estar massa desencertats, que va permetre que el rival es creixés. Després d’un primers intants d’intercanvis de cistelles, els locals van obtenir petites avantatges, amb un Albicy que aportava en joc i punts. Jackson, l’MVP de la Lliga Endesa i el màxim anotador, va tardar quasi set minut per veure cistella, i quan va començar a fer-ho va demostrar tenir el canell calent. El duel era francès i Albicy i Jackson encertaven de tres. Al tram final de període el MoraBanc va mostrar poca clarividència en atac, que va permetre al rival acostar-se en el marcador. Fernández va sortir endollat en la represa, i Arteaga en el rebot ofensiu feia mal, permetint-li anotar en un parell d’ocasions. Aquest fet va provocar que Peñarroya fes tornar a la pista a Shermadini. Fernández continuava encertat i Albicy amb un triple aconseguia trencar la mala ratxa. Dos triples madrilenys consecutius van tornar a posar escletxa, que va mantenir-se fins al descans (35-40).
 

En un tres i no res els andorrans empataven, amb Shermadini i Walker aportant els punts. Grimau era l’encarregat de contrarrestar l’encert local. Les pèrdues es van anar acumulant pels del Principat, fet que ho aprofitava l’Estudiantes. Jelinek, amb una gran esmaixada, tallava la ratxa, però aquesta va tenir continuïtat i Suton permetia als seus agafar una màxima diferència de +12 (49-61). El partit corria el risc de decidir-se aquí, però el MoraBanc no va rendir-se. Va ajudar el clima eixordador que es va viure al pavelló per les decisions arbitrals. Els estudiantils es van quedar clavats als 61 punts, i entre el final del tercer període i el començament de quart el parcial va ser de 10-0.
 

El matx quedava del tot obert. Wilson va ser murri en el servei de banda, fent rebotar la pilota a l’esquena d’Schreiner per anotar tot sol i tornar a fer moure el marcador pels madrilenys. De fet, va ser qui va permetre aguantar als seus, perquè Jackson estava desaparegut, imprecís i desquiciat per la defensa que se li imposava. No tornaria a anotar i els seus números es van quedar en la meitat de la mitjana que posseeix. Burjanadze va agafar la responsabilitat i anotava tres triples. Shermadini, que aquesta vegada va tenir menys minuts, havia d’asseure’s a la banqueta al complir la cinquena personal al cometre una antiesportiva. Fernández va anotar els quatre tirs lliures i l’Estudiantes manava de cinc, però un parcial de 7-0 va canviar el panorama. Al darrer minut s’arribava empatats a 83. I al moment decisiu el MoraBanc va estar millor. Dos punts de Burjanadze i dos tirs lliures de Jelinek decidien el partit.

 

Peñarroya: «Partit de bàsquet autèntic»
 

Per com es va desenvolupar al llarg dels 40 minuts, aquest «ha estat un partit de bàsquet autèntic, amb molts errors segurament, però amb molta entrega, lluita i desig, amb dos equips que no especulen», indicava el tècnic del MoraBanc. «És un d’aquells partits que encara que no haguéssim guanyat, que tal i com ha anat podria haver passat tranquil·lament, ens havia de fer créixer». L’equip hi va creure quan les coses es complicaven i «ens hem sabut aixecar més d’una vegada». És una actuació que fa sumar i «amb aquest esperit, aquesta capacitat de patiment, és el camí que hem de fer en els propers set partits per acabar amb bones sensacions».