Sona l’alerta. Una persona s’ha fet mal o s’ha perdut a la muntanya i el cos de bombers activa el protocol. «Moltes de les alertes les rebem des de l’aplicació Alpify, però també de persones que truquen als telèfons d’emergència com el 112 o el 118», relata el responsable del Grup de Rescat de Muntanya, Òscar Santos (GRM). Reconeix que el servei que funciona millor és l’aplicació perquè dona les dades de la persona i el lloc exacte on es troba.
 

Si l’accident és greu, no tenen temps ni per pensar, agafen les coses, pugen a l’helicòpter i marxen el més ràpid possible. En canvi, si  no és de gravetat, els efectius del GRM van a la sala de control des d’on parlen amb la víctima per saber què ha passat exactament i en quin lloc es troba la persona. Aquesta informació els serveix per preparar l’operació de rescat. «Sempre que podem, anem amb l’helicòpter perquè és més ràpid i el ferit està més còmode durant el trasllat», explica Santos. Malgrat això, si no disposen d’aquest vehicle, aquest equip també té una furgoneta. 

Santos detalla que el Govern disposa de dos helicòpters. Exposa que, generalment, els rescats els fan amb l’helicòpter amb bitubina, però també n’hi ha un altre amb una sola turbina que «és el que s’utilitza quan fa mal temps».

La prevenció, una eina clau

 

«A la muntanya el risc zero no existeix. Des que surts, estàs en un ambient hostil», precisa Santos. Per això, una de les eines claus són els treballs de prevenció per evitar accidents. En aquest context, per exemple, a l’hivern el GRM dona suport en les curses de llarg recorregut per si s’ha de fer una evacuació ràpida.

A més, a través de l’Estudi de Neus i Allaus (Edna), els bombers ofereixen cursos sobre allaus, pràctiques a la muntanya, de primers auxilis o com preparar un itinerari al bosc. També fan xerrades divulgatives a les escoles. «Això és ideal per informar», sentencia.