Escaldes-Engordany
EL TC nega l’empara a un penat per abús
El processat va ser condemnat per agredir sexualment les fillastres
El Tribunal Constitucional (TC) ha denegat el recurs d’empara que havia presentat un resident, de nacionalitat espanyola, que va ser condemnat tant pel Tribunal de Corts com pel Superior per haver abusat de les dues fillastres, segons la sentència que es va publicar ahir en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA). El seu advocat va al·legar al TC que el Tribunal Superior (TS) va vulnerar els drets del seu client a la defensa, a la presumpció d’innocència, a un procés degut i a obtenir una decisió fonamentada. L’advocat va demanar al TS que suspengués la vista oral fins que el TC resolgués «el recurs d’empara que tenia la intenció de presentar i en què sol·licitava la pràctica de dues proves més: la incorporació dels certificats de naixement i de residència d’ell i del seu fill menor i del seu certificat d’immigració, així com el testimoniatge del seu fill menor». El nen és fruit de la relació amb la mare de les dues menors de les quals va abusar. També va demanar que s’inclogués en la vista l’informe psiquiàtric de la seva exparella. A més, va reclamar al TS que tingués en compte les circumstàncies personals del condemnat a l’hora de pronunciar-se sobre la seva expulsió. El Tribunal de Corts va resoldre que el penat fos expulsat 25 anys del Principat.
Per la seva part, el TS va denegar les proves perquè s’haurien d’haver proposat davant el Tribunal de Corts. En el cas d’advertiment d’expulsió va resoldre que es va mostrar en contra de l’advertiment d’expulsió perquè es va presentar de manera extemporània i innecessària.
El TC va argumentar ahir que el seu objectiu no és substituir l’apreciació dels fets o la percepció dels tribunals ordinaris. «La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va considerar que els testimonis sol·licitats i la documentació aportada pel recurrent no eren imprescindibles per posar en dubte la decisió de culpabilitat dictada en primera instància», va destacar el TC en la sentència.
En el moment dels fets, una de les nenes era menor de 14 anys i l’altra menor de 18. Per això, va ser condemnat a deu anys de presó i a indemnitzar a la petita, a la qual hauria penetrat digitalment en diverses ocasions, amb 12.000 euros. A més, a la gran, a qui li hauria fet tocaments també repetides vegades, li haurà de pagar 3.000 euros. L’home va negar els fets durant els judicis tant a Corts com a Superior i va assegurar que era una estratègia de les fillastres perquè marxes de casa, ja que era molt autoritari amb les nenes.
El Constitucional resol contra una sentenciada per blanqueig
La justícia ha denegat un altre recurs d’empara. En aquest cas d’una dona que havia estat condemnada per un delicte de blanqueig de diners, ja que va intentar entrar de manera il·legal més de 8 milions de dòlars en un compte del Principat. La seva defensa va presentar un recurs d’empara pels autes del Tribunal de Corts i de Superior perquè considera que van vulnerar els seus drets de la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret i no arbitrària i a la presumpció d’innocència.
Els fets van tenir lloc el 2009 quan la penada va donar el seu compte corrent a un espanyol i un italià no residents perquè dipositessin els diners que, suposadament, procedien d’empreses de primeres matèries. La mateixa entitat bancària és la que va bloquejar la suma de diners perquè la dona no va poder justificar el seu origen. A més, un banc britànic va posar-se en contacte amb l’entitat andorrana perquè els diners eren fruit d’un frau.
Per això, la defensa va exposar que la dona no sabia d’on procedien els diners i no va tenir cap propòsit d’ocultar-los. A més, va destacar que no es pot condemnar la seva clienta per un delicte de blanqueig de diners, ja que no es va arribar a consumar el cobrament dels diners.
Corts i Superior van indicar que la finalitat de la dona no era apropiar-se dels diners, sinó cobrar una comissió per introduir-los al país. El Constitucional va valorar que no té com a finalitat resoldre en contra els tribunals ordinaris. A més, va destacar que de les sentències de Corts i Superior «se’n deriva que les jurisdiccions ordinàries han apreciat adequadament, tenint en compte l’anàlisi dels moviments del compte bancari de la recurrent, la realitat del delicte de blanqueig de diners», segons la sentència.
Per la seva part, el TS va denegar les proves perquè s’haurien d’haver proposat davant el Tribunal de Corts. En el cas d’advertiment d’expulsió va resoldre que es va mostrar en contra de l’advertiment d’expulsió perquè es va presentar de manera extemporània i innecessària.
El TC va argumentar ahir que el seu objectiu no és substituir l’apreciació dels fets o la percepció dels tribunals ordinaris. «La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va considerar que els testimonis sol·licitats i la documentació aportada pel recurrent no eren imprescindibles per posar en dubte la decisió de culpabilitat dictada en primera instància», va destacar el TC en la sentència.
En el moment dels fets, una de les nenes era menor de 14 anys i l’altra menor de 18. Per això, va ser condemnat a deu anys de presó i a indemnitzar a la petita, a la qual hauria penetrat digitalment en diverses ocasions, amb 12.000 euros. A més, a la gran, a qui li hauria fet tocaments també repetides vegades, li haurà de pagar 3.000 euros. L’home va negar els fets durant els judicis tant a Corts com a Superior i va assegurar que era una estratègia de les fillastres perquè marxes de casa, ja que era molt autoritari amb les nenes.
El Constitucional resol contra una sentenciada per blanqueig
La justícia ha denegat un altre recurs d’empara. En aquest cas d’una dona que havia estat condemnada per un delicte de blanqueig de diners, ja que va intentar entrar de manera il·legal més de 8 milions de dòlars en un compte del Principat. La seva defensa va presentar un recurs d’empara pels autes del Tribunal de Corts i de Superior perquè considera que van vulnerar els seus drets de la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret i no arbitrària i a la presumpció d’innocència.
Els fets van tenir lloc el 2009 quan la penada va donar el seu compte corrent a un espanyol i un italià no residents perquè dipositessin els diners que, suposadament, procedien d’empreses de primeres matèries. La mateixa entitat bancària és la que va bloquejar la suma de diners perquè la dona no va poder justificar el seu origen. A més, un banc britànic va posar-se en contacte amb l’entitat andorrana perquè els diners eren fruit d’un frau.
Per això, la defensa va exposar que la dona no sabia d’on procedien els diners i no va tenir cap propòsit d’ocultar-los. A més, va destacar que no es pot condemnar la seva clienta per un delicte de blanqueig de diners, ja que no es va arribar a consumar el cobrament dels diners.
Corts i Superior van indicar que la finalitat de la dona no era apropiar-se dels diners, sinó cobrar una comissió per introduir-los al país. El Constitucional va valorar que no té com a finalitat resoldre en contra els tribunals ordinaris. A més, va destacar que de les sentències de Corts i Superior «se’n deriva que les jurisdiccions ordinàries han apreciat adequadament, tenint en compte l’anàlisi dels moviments del compte bancari de la recurrent, la realitat del delicte de blanqueig de diners», segons la sentència.