L’obra d’Eve Ariza a la Biennal d’Art de Venècia, Murmuri, és una reflexió sobre un llenguatge universal i sobre l’origen de les formes i els sons. Ariza dona suport a la seva proposta a la Biennal amb la multiplicació de la forma mil·lenària del bol, una de les primeres creacions humanes, amb una utilitat concreta i que al pavelló d’Andorra es presenta amb més de 9.500 unitats en fang cuit que entapissen els seus murs.
 

Fets a mà per l’artista, intervé modelant la base del bol donant-li l’aspecte d’una boca de la qual s’escapen els «murmuris», de manera que l’essència utilitària de l’objecte desapareix i es converteix en un símbol de la connexió interhumana. Des d’un petit poble de França, Sainte Colombe sur l’Hers, Ariza va produir les peces que ara es veuen a la instal·lació veneciana i allà es va ocupar d’aquesta transformació de l’argila tova en un objecte transmissor, en expressió de la comissària de la mostra, Míriam Ambatlle, segons informa Efe.

La visita / La instal·lació es visita en un recorregut circular «i comença pel color negre, el dels ancestres, són les peces que representen l’origen de la humanitat», segons va detallar ahir Ariza. «Llavors, dones la volta en sentit circular pel pavelló i acabes pel centre, que és el color més claret o groguenc, el color que trobem al nord d’Europa als llocs més allunyats de l’origen de l’ésser humà».
 

Ariza també va puntualitzar que l’obra parteix de la idea «que som el que parlem, parlem molt i actuem poc, i porto deu anys treballant amb un projecte que es diu ‘bla’ o lluitant contra el ‘bla’», en referència al blablabla, un discurs buit de contingut. A més, «aquestes peces són receptores i emissores, reben el ‘bla’, les paraules i les transformen en freqüències, anul·len el sentit i es queden amb l’essència», va especificar Ariza.