Per una cosa o una altra, els quatre components de l’equip nacional no van assolir els resultats que esperaven a la primera cursa on prenien part aquesta temporada a la Copa del Món. Ja estan preparant la següent actuació, on confien tenir una millora significativa, que sigui una conseqüència de la preparació ques estan duent a terme.
 

A la Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM) hi ha plena confiança en el rendiment dels seus esportistes. «Segur que aquest any tornarem a viure moments importants com les últimes temporades», assegura el seu president, Jaume Esteve. El seleccionador, Carlo Ferrari, assenyala que «són corredors que volen estar al davant, corren per guanyar», i que l’objectiu que tenen «és sempre millorar». Mirant el cartell de participants que hi ha a cada prova, valora que «estan mantenint un nivell molt alt», i saben gestionar l’esforç, «coneixen el seu motor millor que ningú», per afrontar cada moment de la cursa. L’inici de campanya no va anar com esperaven per motius físics i de salut, però «els quatre, tenint problemes, van estar dins els nostres objectius. Tot i les dificultats, amb l’experiència ho aconsegueixen».
 

Ferran Teixidó finalitzava la setmana passada en setè lloc a la cursa vertical de la Transvulcania. No va estar al nivell que esperava, sense poder baixar del crono que tenia pensat. «Vaig acabar decebut. Tenia unes expectatives. Vaig entrenar molt bé i després no vaig tenir la cursa que esperava», admet Teixidó, que a la pròxima cita, a Zegama, anirà «amb la màxima motivació» per aquest cop sí obtenir el resultat que espera i seguir aspirant al podi final, on va pujar la temporada anterior: «L’any passat vaig mantenir una constància i aquest també vull fer-ho». Es troba que «el més difícil és tenir la motivació i força per estar allà», sent conscient que «millorar cada vegada és més complicat. Els rècords veiem que van baixant».
 

Xavi Teixidó és el més veterà, amb 45 anys. «Passen els anys i continuem estant allà. Primer de tot ho fem per gaudir i per l’orgull de portar la bandera d’Andorra fora de les nostres terres», assegura. A l’ultra de la Transvulcania va acabar amb «bon sabor de boca pel que podria haver estat», perquè va tenir problemes durant el traçat, i remarca que «és molt difícil puntuar en una Copa del Món perquè el nivell és altíssim». Madeira és la propera prova del calendari, i a diferència de la de les illes Canàries, «és una cursa amb perfils més drets i potser això anirà al meu favor».
 

A la Xina s’estrenaven els germans Casal. Qui pitjor va passar-ho va ser el Marc, que va passar-se tres dies al llit malalt i amb febre alta. Tot i aquest inconvenient va poder competir, sense estar al seu millor nivell, però va ser setè. Després de tres dies malalt «va sortir un temps que no esperava. A nivell de posició sí que vaig aconseguir un punts que m’aniran molt bé», subratlla el petit dels Casal. Ara, ja del tot recuperat, s’exercita per a la propera parada a Itàlia: «Estem fent una bona preparació per a Livigno. Espero que aquesta vegada no surti cap contratemps». Les ganes de competir no els passen a cap d’ells, «sense una motivació no estaríem aquí», però també valora que un dia hauran de deixar el lloc als que pugin. «És important que hi hagi joves al darrere que vulguin arribar» al màxim nivell, com és el seu cas. Per part seva, «estem oberts a ajudar el que faci falta perquè hi hagi una generació que arribi on estem nosaltres».
 

El seu germà Òscar, pensa igual. «Hi ha una bona base i un dia, més d’hora que tard, aquí hi haurà uns altres protagonistes», afirma. La FAM no compta amb un equip de joves, però sí que farà una selecció per a que competeixin al Campionat del Món de la categoria, que se celebrà a Arinsal al juliol, i a la Copa d’Espanya. De la Xina «vaig acabar bastant content», signant la cinquena plaça. També va patir problemes físics en el darrer descens, que li van fer perdre un temps que no li va permetre millorar la marca de l’edició anterior. De cara a Livigno «la motivació és molt alta. A Itàlia sempre és molt difícil, perquè hi ha molts corredors, però sempre intentem millorar». Sap de la dificultat que suposa mantenir-se al circuit mundial, on «cada vegada el nivell puja més» i l’exigència és màxima, però «si estem aquí amb l’edat que tenim és que hi ha una motivació molt alta. La constància és la clau».