Tot just acaba de finalitzar una temporada memorable que ja s’ha de començar a preparar la pròxima. Sobre la taula hi ha diversos aspectes a tractar del pròxim projecte. El primer de tot, és la persona que l’ha de dirigir. Com va passant des de que Joan Peñarroya és a la banqueta del BC MoraBanc Andorra, el club es reunirà amb el tècnic vallesà per conèixer quines són les seves intencions. La voluntat de l’entitat és que la relació segueixi.
 

La planificació per a la següent campanya a la Lliga Endesa passa per lligar el nom de l’entrenador. La primera opció, i la que es valora, és que Peñarroya segueixi portant les regnes de l’equip. «Tenim clar que hem d’intentar seguir donant passes endavant i que l’equip sigui millor que el d’aquest any», assegura el director general del MoraBanc, Francesc Solana, però el tècnic de Terrassa no té contracte en vigor, com passa cada any un cop s’arriba a aquestes dates, i ara iniciaran tots plegats un «període de reflexió» per saber cap a on es vol anar. «Els set anys anteriors amb ell, el funcionament ha estat el mateix. Ens hem de reunir i parlar cara a cara, per veure quines són les seves intencions. Per part nostra, és evident que estem interessats que continuï».
 

Un altre capítol a lligar és la confecció de la plantilla. Tenen contracte signat de cara a la pròxima campanya Albicy, Colom, Jelinek, Walker, Czerapowicz i Burjanadze, tots amb una clàusula de sortida. La prioritat és que Shermadini segueixi encapçalant el projecte, però a ningú se li escapa que sent un dels jugadors més destacats a l’ACB, les ofertes que puguin arribar al georgià en seran un bon grapat, i segur que sucoses econòmicament parlant, a part del nom del club i les competicions que disputi. «Ha fet una temporada espectacular, signant uns números de jugador d’un equip de superior al nostre nivell. Ara hem de veure quines són les seves prioritats. Li poden oferir molts diners, però potser l’oferta és d’un país on a ell i la seva família no els ve de gust anar», exposa Solana. Shermadini, pel que s’ha pronunciat fins el moment, no descarta res, però sempre ha valorat l’opció de poder jugar l’Eurolliga. Entre tots esperen convencer-lo. «Ha rebut elogis i l’estima de la gent i el pavelló ha quedat rendit al seu lideratge. Treballarem perquè segueixi», i un dels arguments per aconseguir-ho « és jugar a Europa».
 

El club valorarà l’opció de poder jugar l’EuroCup o la Basketball Champions League. Al darrere hi ha un tema econòmic, pel que suposen tots els desplaçaments al continent al llarg del torneig. Però Solana no preveu que el pressupost sigui massa superior a l’actual ja que «les competicions estan buscant que els clubs que la juguin no tinguin una despesa important», com l’entrada de diners que signifiquen els drets televisius, tot i mai seran tan grans com els de l’Eurolliga. Un altre aspecte a estudiar és el que significa disputar una mateixa temporada dues competicions exigents pel desgast de la plantilla. No només s’ha de tenir jugadors de qualitat, sinó un fons d’armari que permeti mantenir la competitivitat. «Tenim clar que si juguem a Europa hem de tenir una plantilla de dotze jugadors, i a més un segon equip amb jugadors que ens puguin ajudar», però el fet precisament de jugar a Europa comporta obrir el ventall d’incorporacions, ja que «et permet tenir accés a fitxar millors jugadors, perquè alguns ens han dit que no anteriorment perquè no jugàvem a Europa».

 

Notable alt / Com cada final de curs, és hora de posar notes al que han estat els darrers mesos, des de que va iniciar-se la pretemporada i l’equip va començar a competir. El MoraBanc va tenir un període estiuenc mogut a nivell de plantilla, perquè la segona volta de l’anterior campanya va ser més que decebedora. «L’estiu passat ens vam plantejar fer un canvi substancial. El club tenia la necessitat de transmetre el que havíem perdut en el tram final de l’anterior temporada, que ens va deixar mal sabor de boca. Vam construir un equip amb il·lusió i gana per guanyar, i que «ho transmetés a l’hora de jugar», assegura Solana, considerant que «el gran èxit no són només els resultats esportius, amb la participació a la Copa dels Rei i els play-off, sinó com s’ha fet i hi hem competit. A més hi ha hagut una comunió amb la gent molt gran. Mantenir això és una prioritat pel club» de cara la pròxima campanya.
 

La nota que posa és un «notable alt. A casa ha estat quasi de matrícula d’honor, però fora un suficient». Al Poliesportiu d’Andorra només va perdre dos partits, davant rivals d’entitat com el Baskònia i Reial Madrid, i a domicili les victòries van ser escasses, dues també, a les pistes de l’ICL Manresa i l’Herbalife Gran Canària. Els números presentats a casa i fora es va produir perquè «tenim un grup de jugadors que necessiten sentir-se protegits, que eren nous a la lliga i que a casa tenien tota la confiança del món. A fora no hem tret més victòries per inexperiència. Hem competit en molts llocs i alguns no els hem acabat de treure per guanyar. La diferència entre casa i fora no ha estat tant abismal».
 

Jugar com a local, i tot l’ambient que s’hi viu, és el que ha permès ser als play-off i la Copa del Rei. De cara a la pròxima temporada és un element que volen mantenir: «El que hem aconseguit a casa és molt difícil d’igualar i volem que la pròxima temporada continuï sent un fortí. Treballarem per suplir les mancances que tenim quan juguem sobretot fora». Repetir un altre cop aquests dos objectius és la fita: «Un club de la nostra dimensió sempre ha de lluitar per les dues places que queden lliures. Ens ho hem de treballar, perquè el més normal és que no passi sempre».