La planta baixa de l’edifici administratiu del Govern acull des d’ahir i fins el setembre el primer i únic garrot vil utilitzat a Andorra. 
 

L’eina d’execució va arribar al país l’any 1854, quan el bisbe d’Urgell –que ostentava el poder de la justícia del Principat– el va comprar. L’única vegada que s’ha utilitzat a Andorra va ser durant el 1860, quan un home de Canillo, Joan Mandicó, va ser condemnat per la mort a ganivetades d’un altre home d’Alts.

 

L’última execució / L’última execució al país es va realitzar l’any 1943 a Pere Areny Aleix, acusat de parricidi. Tot i això, Areny no va morir a mans del garrot, sinó que va ser afusellat. I no va ser fins el 1993, amb l’aprovació de la Constitució, que es va abolir la pena de mort al Principat.
 

Entre Mandicó i Areny també va ser condemnat a mort Juan Bacó, un ciutadà escaldenc (acusat de parricidi) que va veure commutada in extremis la pena capital per la presó a perpetuïtat. 

 

L’exposició / La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, va manifestar ahir durant la presentació de l’exposició del garrot que la pena de mort a Andorra ja no és vigent «perquè el país respecta els drets humans, entre ells, el dret a la vida». 
 

La intenció de l’exposició de petit format és no oblidar aquells elements que formen part del passat. Al respecte, Gelabert va matisar que el ministeri té «l’objectiu que aquest espai aculli cada mes un element important de la història del país». 
 

També, en aquest sentit, el tècnic d’inventari del departament de Patrimoni Cultural, David Mas, va remarcar que la intenció «és exposar elements que tenim guardats a Patrimoni perquè la gent conegui la història andorrana, ja que són elements que formen part del nostre passat».

 

Evolució de la pena de mort / Mas també va explicar que el garrot civil va ser un avanç tècnic de la pena de mort, perquè si el botxí era una persona prou forta podia aconseguir que les dues peces que envolten el coll descol·loquessin les vèrtebres. 
 

Al llarg del segle XIX, es van utilitzar tres tècniques diferents de pena de mort: el penjament, la decapitació i l’afusellament, que s’acostumava a aplicar als militars. Van veure que la decapitació era poc eficient i, al 1822, el rei Ferran VII va portar el garrot vil a Espanya, segons va explicar Mas. La primera aplicació d’aquest instrument va tenir lloc a Barcelona, però estava molt relacionada amb el Principat, era l’execució de l’assassí de la dona de Guillem Areny-Plandolit. Tot i això, el condemnat va suïcidar-se la nit abans, davant de la por que li feia la nova eina d’execució., informa l’ANA. 

 

Patrimoni / Actualment, aquesta arma per matar s’ha convertit en un element molt valuós a nivell museístic. L’escassetat d’aquestes eines avui en dia provoca que els països veïns el demanin per poder-lo incorporar de manera momentània en alguns museus. «Per molt macabre que sigui és una de les peces més interessants que tenim», va puntualitzar Mas.